CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El discurs independentista del jutge Vidal que s’ha fet viral: imprecís i carregat de supòsits El discurs independentista del jutge Vidal que s’ha fet viral: imprecís i carregat de supòsits

El discurs independentista del jutge Vidal que s’ha fet viral: imprecís i carregat de supòsits

Fa un mes que el jutge Vidal va pronunciar un discurs que s’ha fet viral a les xarxes. En ell generalitza, deixa grans qüestions a l’atzar i no concreta res. És l’autosatisfacció de la inconsciència
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 19 December, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » El discurs independentista del jutge Vidal que s’ha fet viral: imprecís i carregat de supòsits

Fa gairebé un mes que el jutge Santiago Vidal va fer una xerrada en un acte de l’ANC i Òmnium Cultural a Granollers. Les paraules que Vidal va pronunciar aquell 24 de novembre s’han fet virals, i actualment corren per les xarxes socials. Catdiàleg se’n fa ressò, i analitza el seu discurs, poc precís, que pretén convèncer els indecisos del procés independentista.

Però aquest discurs és l’autosatisfacció de la inconsciència, dóna xifres sense precisar, parla de supòsits i ho deixa tot a la divina providència i al misteri. Res sòlid. Res real. I per això genera moltes preguntes. Anem a pams.

1. “Tot està fet”. Què és el que està fet exactament?

Per carregar bateries els que creiem en la independència. Això és imparable i a Madrid ho saben”. Així començava el discurs que Vidal va oferir als assistents. I continuava: “Tot està quasi llest (85-90% fet): 31 comissions, treballant en 19 àmbits diferents sota supervisió d’en Pi Sunyer (ex vicepresident del Tribunal Constitucional, no ho oblidem)”. Remarcar que la feina està supervisada per Pi Sunyer és important, ja que això li aporta serietat al tema. Però la pregunta que es desprèn d’aquesta afirmació és: què és exactament el que ja està quasi llest? Què es dediquen a fer aquestes 31 comissions?

Són preguntes especialment importants si tenim en compte la web de l’Observatori del Procés. Es tracta d’un projecte periodístic que té per objectiu verificar el compliment dels acords presos al Parlament de Catalunya entre Junts pel Sí i la CUP en tot el que faci referència al procés sobiranista. Però repassant el que diu aquesta web, es pot comprovar com gairebé tots els projectes a què fa referència estan a anys llum d’estar quasi llestos.

Així, hi ha sis punts que es troben en procés, com són: el procés constituent, els acords de la qüestió de confiança, el mini 9-N, el referèndum, la declaració del 9-N, i els acords del debat de política general. Per contra, la resta de projectes estan a les beceroles. Són: la llei de l’administració tributària, la llei de règim jurídic, la llei de protecció social, les lleis de desconnexió, els pressupostos de ruptura i la desobediència.

2. Tot és un misteri fins a l’aprovació dels pressupostos

A partir del febrer (de l’aprovació dels pressupostos) tot s’accelerarà i començarem a tenir més informació del que s’ha fet durant tot aquest temps”. Per començar, els pressupostos s’aprovaran si la CUP ho permet, ja que són els que a última instància li han de donar el vistiplau. I el més important, perquè cal esperar a tenir els pressupostos per donar més informació sobre el que ja està fet? El problema és que sense pressupostos no hi haurà referèndum? Però en aquest cas no es tracta de referèndum, sinó de l’obra feta per prosperar cap a la independència. Tot plegat, un misteri.

3. 1.000 euros per tothom l’endemà de proclamar la independència

A partir de l’endemà de la proclamació d’independència l’ingrés mínim per a tothom (aturats, pensionistes, PIRMI, viudetats, etc…) serà de 1.000 €”. Així, de cop i volta. Fantàstic. “Els estudis econòmics estan fets pel Col·lectiu Wilson i estan avalats per, com a mínim, tres institucions internacionals serioses, poc sospitoses de ser amigues, com el Deutsche Bank”. Aleshores, ja no cal patir per res.

Però aquesta hipòtesi es contradiu amb l’informe de viabilitat fiscal i financera d’una Catalunya independent que es va encarregar d’elaborar el Consell Assessor de la Generalitat de Catalunya per Transició Nacional (CATN). I que Catdiàleg es va encarregar d’analitzar. Aquest document mostrava les dificultats econòmiques en què es trobaria Catalunya amb la independència. I malgrat que aportava algunes solucions, moltes eren poc viables.

4. Lluitar contra el frau només després de la independència

I fiscalment també volen ser més contundents en la lluita contra el frau”. Aquí la pregunta és: cal esperar a la independència per ser més eficients en la lluita contra el frau? No es podria començar a ser-ho ara? En aquesta afirmació es posen moltes esperances en la capacitat recaptatòria de Catalunya, però històricament aquesta sempre ha estat molt modesta. Com s’ho faran?

5. “Els catalans ho tindrem tot pagat

Més, hi ha un país, no Europa, no es vol dir, no especialment pro-Espanya, que està disposat a finançar-nos per si el govern d’Espanya talla l’aixeta del finançament sense voler negociar. Són negocis, ens prestaran i els pagarem interessos. I en tenen molts, de diners”. Un altre cop es deixa tot en mans del misteri. Un país, que no se sap quin és, donarà tots els diners que Catalunya necessiti. Però quin és aquest país misteriós, que a més, té tants diners? I què passarà durant l’època de la transició, que no se sap si durarà uns mesos, dos anys o una dècada? Com s’ho farà Catalunya?

Sembla que tot quedi arreglat amb aquesta idea. A Catalunya som molt importants econòmicament, i per tant, tots els països volen fer negoci amb els catalans, prescindint de qualsevol altra dificultat política. Una definició una mica perillosa per un país que suposa només l’1% de la població de la UE. Tot plegat recorda a la mítica frase del filòsof català Francesc Pujols, que deia que “els catalans ho tindrem tot pagat”. Falta veure també quins són aquests interessos que s’hauran de tornar.

6. Només amb el 30% dels vots a favor es pot proclamar la independència

Més, en el referèndum que hi ha d’haver, perquè així ho exigeixen els països amb els quals s’ha contactat, i que ens reconeixeran quan sigui el moment, la participació mínima hauria de ser del 60%, assolible. Els vots a favor del sí, aleshores, n’hi ha prou amb la meitat + 1”. Diverses coses.

Primer, el referèndum es fa per exigència dels països contactats o per la democràcia? Segon, quins són aquests països que reconeixeran Catalunya com a Estat? I tercer, amb només el 30% de la població a favor ja es valdria per declarar la independència, segons s’afirma aquí. Perquè si només s’exigeix la participació del 60% i amb la meitat d’aquests ja es val, no cal res més. Però una decisió tan important requeriria una participació més gran per tal d’assegurar que el nou país no neixi fracturat d’entrada.

7. Reconeixement immediat

Hi ha 31 països dels 194 de l’ONU, que ens reconeixeran l’endemà, si es guanya el referèndum (que se celebrarà sota supervisió de 500 observadors internacionals, tots, persones concretes que estan llestos ja des d’ara per participar-hi)”. Cal repetir la pregunta: quins són aquests països? I aquests observadors internacionals?

8. El banc assumeix totes les responsabilitats penals sense problema

Pel tema del pagament d’impostos, “no cal patir”. “Tothom pagarà al banc, i ja està resolt que en virtut de la nova legalitat catalana, aquestes entitats liquidaran els impostos a Catalunya. No s’hi oposaran, perquè ells només volen fer negocis”. És a dir, que els ciutadans podran desplaçar els problemes penals dels impostos cap al banc, que aquest els assumirà amb molt de gust i sense problema? I tot perquè al banc només el preocupa fer negoci? Tot plegat una mica estrany.

 

Aquest sembla un argumentari per convèncer als ciutadans de bona fe. Però aquests arguments a favor de la independència no semblen gaire sòlids. Tot al contrari. Corren per la xarxa com un decàleg de bones voluntats i de veritats absolutes. Però realment tot està fet i és tan fàcil?

I sobretot, en mans de qui està la justícia? Perquè si el jutge Vidal, que ha creat aquest argumentari imprecís i fictici, no s’hagués fet independentista, continuaria exercint la seva tasca de jutge.

A continuació, el text complet:

Conferència senador/jutge Vidal ahir a Granollers. Per carregar bateries els que creiem en la independència. Això és imparable i a Madrid ho saben. Seguim ferms. Tot està quasi llest (85-90% fet): 31 comissions, treballant en 19 àmbits diferents sota supervisió d’en Pi Sunyer (ex vicepresident del Tribunal Constitucional, no ho oblidem). A partir del febrer (de l’aprovació dels pressupostos) tot s’accelerarà i començarem a tenir més informació del que s’ha fet durant tot aquest temps.

Una dada, pels indecisos: a partir de l’endemà de la proclamació d’independència l’ingrés mínim per a tothom (aturats, pensionistes, pirmi, viuetats, etc…) serà de 1.000 €. Els estudis econòmics estan fets pel Col·lectiu Wilson (catedràtics catalans d’aquí i d’arreu del món i empresaris de prestigi) i estan avalats per, com a mínim, tres institucions internacionals serioses, poc sospitoses de ser amigues, com el Deutsche Bank. Els números surten, i surten bé. Actualment, Espanya està en el 14è lloc dels 28 estats d’Europa quant a renda per càpita i resta d’indicadors econòmics.

Catalunya estarà en el lloc 8è si obté la independència, i Espanya baixarà fins al 21è lloc. Que se sàpiguen aquests números, ja que tenen a veure, perquè ajudaran a resoldre-la, amb la pobresa energètica i de milers d’avis del nostre país. No lligarem els gossos amb llonganisses, que consti, però disposarem de més diners, els que no aniran a Espanya, i fiscalment també volen ser més contundents en la lluita contra el frau.

Més, hi ha un país, no Europa, no es vol dir, no especialment pro-Espanya, que està disposat a finançar-nos per si el govern d’Espanya talla l’aixeta del finançament sense voler negociar. Són negocis, ens prestaran i els pagarem interessos. I en tenen molts, de diners. Més, en el referèndum que hi ha d’haver, perquè així ho exigeixen els països amb els quals s’ha contactat, i que ens reconeixeran quan sigui el moment, la participació mínima hauria de ser del 60%, assolible. Els vots a favor del sí, aleshores, n’hi ha prou amb la meitat + 1.

Hi ha 31 països dels 194 de l’ONU, que ens reconeixeran l’endemà, si es guanya el referèndum (que se celebrarà sota supervisió de 500 observadors internacionals, tots, persones concretes que estan llestos ja des d’ara per participar-hi). Més, disposa ja, el parlament, del cens electoral i en un any màxim els residents a l’estranger podran votar electrònicament. Més, pel pagament d’impostos no caldrà que patim per si els paguem a Espanya o a Catalunya.

Ens deslliuraran d’aquest dilema i de les possibles repercussions penals. Tothom pagarà al banc, i ja està resolt que en virtut de la nova legalitat catalana, aquestes entitats liquidaran els impostos a Catalunya. No s’hi oposaran, perquè ells només volen fer negocis. Bé, família, i parlo pels que voleu la independència, hem d’assegurar que guanyarem el referèndum convencent el màxim d’indecisos. Els contraris no cal, ja s’ho faran. Podem fer-ho, i fer-ho bé. No hi ha cap motiu per seguir vinculats a Espanya. Emocionalment sempre ho estarem, però quant a la resta, millor que ens ho fem nosaltres tost sols”.

CatDialeg.cat

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies