CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La diplomàcia tradicional està obsoleta La diplomàcia tradicional està obsoleta

La diplomàcia tradicional està obsoleta

En els darrers anys, la majoria dels principals països del món ha reduït ambaixades i consolats. En un món cada cop més interconnectat, cal renovar la diplomàcia i confiar als ambaixadors missions més arriscades
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 28 marzo, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » La diplomàcia tradicional està obsoleta

Segons un estudi del Lowy Institute for International Policy, un think tank australià, més de la meitat dels països de la OCDE han reduït la seva presència diplomàtica en el món durant la darrera dècada. Aquest tendència, que sembla contrària a la interdependència i proximitat cap a les que sembla moure’s el món d’avui, s’explica per varis motius.

En primer lloc, segons afirma Alex Oliver, director de l’estudi, perquè els governs dels països desenvolupats s’enfronten amb una conjuntura pressupostària difícil. En temps de retallades o control estricte de les despeses, les ambaixades i els consolats es troben entre les primeres víctimes dels plans de reforma. Reduir el cos diplomàtic és políticament fàcil: no hi haurà cap protesta ni pressió ciutadana en contra. Però l’elecció sembla també confirmar que les estructures diplomàtiques són vistes com un luxe més que no pas com un bé polític valuós.

A més a més, segons Oliver, els governs estan cada cop més interessats en la diplomàcia econòmica. La perspectiva d’obrir funcionals oficines comercials i hubs d’innovació que contribueixin a augmentar ingressos els atrau més que no pas promocionar elegants palauets pels ambaixadors i el seus seguicis.  Entre 2009 i 2015 el Regne Unit tancà 30 missions diplomàtiques, però en canvi estengué la seva xarxa de ciència i innovació de 24 a 28 països.

Abans, l’ambaixada era la via més ràpida –si bé no la única- de rebre informació d’un país estranger. Això explica per exemple la importància i el respecte que es tenia al correu diplomàtic, considerat des de sempre pel dret consuetudinari internacional com invulnerable. En el món digital, les ambaixades s’han vist llargament superades no sols per les agències i canals de noticies digitals, sinó pels curosos informes de multitud d’ONGs, think tanks i altres institucions independents de recerca.

Ambaixades que tanquen quan més se les necessita

No obstant, les ambaixades encara mantenen importants funcions. Quan a un país esclata una crisi política o un conflicte violent, tenir persones de confiança sobre el terreny és la millor via per estar informat. No només això, sinó que addicionalment el personal diplomàtic pot intervenir com a negociador o mediador per trobar una sortida.

Però paradoxalment, els governs tenen tendència a evacuar ambaixades quan el clima es fa desagradable. Només cal comprovar la llarga llista d’ambaixades tancades i retirades d’ambaixadors a Síria. Pràcticament tots els països occidentals s’han quedat sense ningú sobre el terreny: el que s’entén com un gest polític de rebuig a Al-Àssad es converteix en un greu inconvenient de cara a resoldre la guerra civil que assola el país. D’altres exemples, més aviat guiats per motius de seguretat que no pas consideracions polítiques, es troben a Líbia o al Iemen.

iran assalt ambaixada

Assalt a l’ambaixada dels Estats Units a Teheran, el 4 de novembre de 1979, per part d’estudiants iranians.

Raoul Nordling, consol suec a París durant el crucial mes d’agost de 1944, es negà a deixar la ciutat. Pel que sembla, el diplomàtic jugà un paper important per convèncer al general alemany Dietrich von Choltitz que desobeís a Hitler i no donés l’ordre de destruir la ciutat. En canvi, Estats Units tancà la seva ambaixada a Teheran al 1979, com a resposta al lamentable assalt de manifestants a les premisses diplomàtiques nord-americanes. És versemblant que la distància abissal que separava Washington i Teheran retardà i dificultà les negociacions nuclears, tancades finalment a l’estiu del 2015.

Com a excepció notable a Síria convé destacar que la Santa Seu manté la seva nunciatura (ambaixada de l’Església Catòlica), inclús a pesar d’haver estat sotmesa a foc de morter. El paper del Vaticà com a mediador en nombroses treves humanitàries al país és conegut. Per damunt de gestos polítics, l’argument del Vaticà per quedar-se a Damasc està clar: “si marxem, la soferta minoria cristiana es quedarà sense una veu que la defensa”. Convindria que molts més països apliquessin raonaments semblants.

En definitiva, cal que el paper de les ambaixades es replantegi. Dit molt breument, pel que sembla cal reduir el numero de còctels i disminuir la despesa en coberteria i per contra incrementar les operacions diplomàtiques d’alt risc.

La xarxa espanyola d’acció exterior, la desena del món

Finalment, l’estudi del Lowy Institute for International Policy confirma que la xarxa espanyola d’ambaixades, consolats, missions permanents (per exemple, davant d’organitzacions internacionals) i altres representacions és la numero 10 del món.

Amb 114 ambaixades i 88 consolats, la diplomàcia espanyola és més gran que la d’altres països més poderosos econòmicament, com Itàlia, l’Índia, Austràlia o Corea del Sud, i es troba just al darrera de la del Japó. Les majors xarxes diplomàtiques són les dels Estats Units, França i la Xina, seguides per Rússia i el Regne Unit.

Imatge de portada: recepció anual del rei d’Espanya al cos diplomàtic acreditat, al 2013

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies