

És bastant evident que la dificultat o la impossibilitat de votar en el referèndum que el Govern vol convocar oficialment per l’octubre no anul.larà les ganes de votar manifestades per molts catalans. Augmentarà la por a votar, o el cansament en defensar-ho, o el nombre explícit de persones que diuen que no cal, però les ganes no crec que disminueixin. Per tant, és fàcil defensar que un dia o altre el poble de Catalunya s’haurà de manifestar a les urnes en relació al seu futur dintre o fora d’Espanya.
Moltes coses es poden presentar a consulta, en unes eleccions o en un referèndum. Moltes coses i de diversa manera. Em sembla que ara per ara no podrem votar directament per la independència. També em sembla que no és oportú plantejar una pregunta tan important en un termini de temps tan curt, que obliga a forçar fins al límit la maquinària legislativa. “En tiempos de desolación, no hacer cambios”, aconsellava Sant Ignasi. Però un dia o altre hi haurà una manera de plantejar serenament aquesta possibilitat en el si de la societat catalana, juntament amb altres opcions alternatives.
Hi ha molta gent que es preocupa i treballa amb l’objectiu de que el previsible conflicte per un referèndum poc probable a curt termini no derivi en un empitjorament massa gros de la convivència a Catalunya i a Espanya. Tant de bo entre tots en puguem minimitzar les conseqüències.
Però un dia o altre caldrà votar els nous acords entre els governs de Catalunya i d’Espanya. I tothom hauria de respectar aleshores els seus resultats. Aquest mecanisme ja es va fer servir quan després d’un Estatut aprovat pels representants de la sobirania nacional espanyola, es va sotmetre a l’aprovació de la societat catalana (sobirania nacional catalana?), que al cap de 4 anys es va dir que no valia. Així és difícil jugar.
No comments so far.
Be first to leave comment below.