CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La progressiva destrucció de l’escola concertada La progressiva destrucció de l’escola concertada

La progressiva destrucció de l’escola concertada

Editorial 7 April, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La progressiva destrucció de l’escola concertada

És l’anunci d’una fi premeditada, la de l’escola concertada, precisament aquella que atresora els dos fonaments educatius de Catalunya, una llarga tradició pedagògica i el pluralisme, fruit de l’exercici dels pares en l’educació moral i religiosa dels seus fills.

El model que existeix a Catalunya, cada vegada més degradat, recull aquells dos fonaments i amb ells una riquesa escolar formidable, a base d’un sector públic que ha crescut moltíssim de la mà de la Generalitat i un sector concertat que és l’aixopluc del pluralisme educatiu.

Cal dir que els instruments escollits, el concert, té avantatges, però presenta un inconvenient decisiu que, una visió excessivament conjunturalista de l’escola concertada, ha assumit sense voluntat de millora, sobretot per part del sector determinant, l’escola cristiana. Aquest inconvenient és que el concert és, de fet, una arma poderosa del govern de torn, perquè garanteix poc. La seva durada i només una fracció del cost de la plaça, fet que limita l’accés a persones amb escassos recursos, i aquesta mateixa limitació que imposa l’administració, serveix per titllar de classista l’escola concertada, de la mateixa manera que presenten l’aportació pública, no com un estalvi de l’ordre del 60% per alumne, sinó com un “regal” que es fa als “privats”. I sobretot a l’Església.

Perquè cal ser clars i assumir la realitat tal com és. Si l’escola cristiana no constituís la gran majoria dels centres concertats, les embranzides en contra, que ja van assolint el seu punt àlgid, no es produirien. Quan les forces que defensen el laïcisme de l’exclusió religiosa i els partits que les acompanyen passen comptes a l’Església, el principal sumatori és el cost del concert a l’escola concertada. Aquesta és l’actitud  d’ERC (avui JXSí), PSC, Catalunya Sí que es pot, Podem, i segons i com va, Ciutadans, sindicats i grups de pressió com la USTEC i l’associació de pares de l’escola pública.

Avui una de les seves modalitats està en capella, l’escola diferenciada, un model estès arreu, en centres confessionals i no confessionals, perquè la religió no és la variable clau. Els concerts s’aniran ofegant i liquidant en la mesura que els vigents arribin a la seva data de caducitat.

Però més enllà d’aquest fet, suficientment greu perquè construeix un precedent al dret dels pares, el discurs anti-concertada en general ha crescut tant, que en un gest insòlit, les diferents organitzacions que la configuren han sentit la necessitat de fer una declaració conjunta, però ha estat, fins i tot el malestar, un gest de gran timidesa. Insòlitament no s’han adreçat a les administracions, ni a la ciutadania, sinó als pares i mares que ja envien els fills a l’escola concertada. La supressió de grups, el creixement continuat de places a la pública a expenses de la concertada, la va liquidant, primer en poblacions petites, després la pressió pujarà. És com la granoteta que mor  per immersió en aigua tebiona; tot és qüestió que s’habituï endormiscada mentre, a poc a poc, es fa pujar la temperatura fins a deixar-la ben cuita.

Afirmar que la llei d’Educació de Catalunya del 2009 la protegeix, és una entelèquia. Aquí el que compta són els decrets i els reglaments, i això depèn del qui mana en cada moment, i res impedeix, com es fa, anar reduint grups a la concertada creant-ne de nous a la pública. També la llei protegeix la classe de religió a l’escola pública, i ha estat expulsada amb la col·laboració necessària dels diferents governs de la Generalitat i la indiferència incomprensible de l’Església.

Una indiferència que torna a repetir-se amb la situació escolar i amb tantes altres coses. Convençuts de que si parlen és pitjor, assumida la seva mala premsa, callen i deixen fer. Ajuden a cavar la pròpia tomba perquè el carceller no s’enfadi. Oblidant que les idees, les creences,  l’escola concertada i l’escola cristiana forma part d’un model de societat del que en són un element central, lligat als drets dels pares a l’educació dels seus fills. Això és tan important en la situació i història del nostre país que defineix dos concepcions culturals, socials i polítiques. Una que no sap veure res millor que l’estat com agent guia, inclosa l’educació dels fills, paradigma lligat al laïcisme de l’exclusió religiosa; l’altra que diu que és a la societat civil on radica el bé comú, del qual l’estat n’és tan sols un servidor i no un guia.

I tot això no es defensa a les sagristies, sinó que es proposa a la plaça pública, als debats culturals i a les institucions polítiques, de les quals els cristians estan absents com a concepció, al marge que aquest o aquell altre polític es proclami d’aquesta confessió quan li convé, perquè a l’hora d’atrapar vots, tots valen.

O l’Església assumeix la realitat en la qual viu immersa, o quedarà reduïda a una anècdota a peu de pàgina.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies