CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Destapant els convergents (4): Les variacions cridaneres Destapant els convergents (4): Les variacions cridaneres

Destapant els convergents (4): Les variacions cridaneres

El perfil del “nou convergent” s’autoqualifica d’esquerres però vota opcions pròpies de dretes. Es redueixen les diferències entre les principals respostes socioeconòmiques i de sentiment nacional, i també en alguns aspectes socials
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 4 abril, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Destapant els convergents (4): Les variacions cridaneres

Catdiàleg continua desglossant les principals qüestions que destapa l’enquesta ‘Torn Obert’ que CDC està realitzant entre els seus afiliats i simpatitzants. Entre els primers resultats que es van fer públics i els segons (500 i 2.000 enquestes respectivament) han aparegut canvis substancials en algunes respostes, que mostren el perfil del “nou convergent”. No es tracta de canvis sistemàtics, sinó d’algunes variacions importants.

Principals variacions cridaneres: més catalans que espanyols i més ajudes als desafavorits

En la cinquena pregunta, on es demana a l’enquestat que s’identifiqui amb un sentiment nacional, més del 70% responen que només se senten catalans. La diferència entre les dues enquestes és que s’ha incrementat el “més català que espanyol” (però també espanyol), i entre les dues s’ha reduït la diferència en 8 punts percentuals, tot i que la majoria continua sent aclaparadora.

La major part dels enquestats se senten més catalans que espanyols.

La major part dels enquestats se senten més catalans que espanyols.

Una altra de les variacions més grans és la que es presenta en la pregunta 16, que pregunta en què s’han de basar les polítiques associades a l’estat del benestar. Ajudar els desafavorits de la societat passa del 21,6 al 26,4, mentre que dotar totes les persones d’igualtat d’oportunitats disminueix del 68,3 al 61,1. Encara que la igualtat d’oportunitats continua guanyant amb força, la diferència percentual es redueix en un 9%, i aquest és un gran canvi.

Plantejament de dretes pel sistema de pensions

Augmenten les respostes que aposten perquè hi hagi un sistema privat de pensions (per complementar el públic, no per substituir-lo), mentre que disminueixen les respostes que veuen necessària una reforma en l’actual sistema públic de pensions. Sobta que la major part dels enquestats es considerin d’esquerra o centreesquerra si al mateix temps donen suport a polítiques de concepció de dretes, perquè només pot tenir un sistema privat aquell que és capaç de generar estalvi.

Per tant, una reforma en aquest sentit només seria positiva pels que gaudeixen d’un determinat nivell de renda, que són els que pressuposa que menys problemes futurs tindran amb la pensió, mentre que els que tenen un baix nivell de renda (ja sigui perquè han estat molt de temps a l’atur, perquè són treballadors eventuals o perquè tenen un salari baix), no podran aspirar a aquest sistema i es quedaran sense res.

Polèmica referent a les respostes sobre el sistema de pensions.

Polèmica referent a les respostes sobre el sistema de pensions.

Altres qüestions econòmiques

D’altra banda, en la línia de les preguntes econòmiques, les principals variacions és que puja l’accent en millorar el rendiment econòmic i baixa la protecció del medi ambient; també que creix la política restrictiva per reduir la despesa pública enfront de l’expansiva. En la pregunta 12, disminueix en 8 punts que la combinació de polítiques de creixement per incentivar el creixement i l’ocupació amb certes polítiques d’austeritat que permetin anar reduint el desequilibri financer, sigui la millor opció si es repeteix una situació similar a la crisi econòmica que acabem de viure. Tot i que continua tenint en suport del 73% dels votants.

Món laboral

Respecte de si una persona que rep la prestació d’atur ha de poder rebutjar les feines que estiguin per sota de la seva qualificació, les respostes efectives es redueixen, i en canvi augmenten les que els obliguen a agafar-les obligatòriament. Les respostes s’han convertit més constrictives, ja que l’opinió dels enquestats és que només poden rebutjar un nombre limitat d’ofertes, però després d’aquest nombre, ja estan obligats a treballar del que sigui.

D’altra banda creix la posició liberal en relació a l’empresa, ja que molts dels enquestats creuen en les relacions individualitzades entre empresa i treballadors, que passa de tenir el suport del 33 al 36% de les respostes, mentre que el suport a la negociació col·lectiva disminueix del 50 al 46%. Malgrat que no arribi a l’empat, la distància s’ha reduït moltíssim. Els afiliats i simpatitzants convergents també creuen que ha de ser l’administració qui reguli els expedients de regulació d’ocupació, malgrat que aquesta postura s’ha reduït molt, i ha augmentat el no. Per tant, d’alguna manera creix la concepció neoliberal de les relacions dins l’empresa.

Educació diferenciada

La pregunta sobre l’educació diferenciada està formulada d’una manera rocambolesca, perquè parla de “tenir en compte el caràcter mixt pel que fa referència al gènere”, o sigui que no parla d’educació diferenciada encara que s’hi refereixi. El resultat és clarament negatiu sobre donar concerts a l’escola que segreguen per sexes, tot i que la diferència s’ha reduït substancialment. La branca convergent protectora d’aquest sistema educatiu ha tret el cap per disminuir la diferència en 9 punts percentuals, tot i així insuficients. Aquesta qüestió forma part dels perfils hegemònics de la nova convergència.

Canvis socials

Sobre si els nouvinguts han de disposar dels mateixos drets que els nadius a Catalunya, es manté l’empat entre les dues respostes, tot i que en els dos casos augmenten els suports. També augmenta el suport a un futur estat laic, en detriment de l’estat aconfessional; les respostes sobre l’eutanàsia es reequilibren (cada cop hi ha més persones que defensen la passiva abans que en qualsevol cas), i es redueixen en gairebé 6 punts les respostes en contra de què qualsevol parella pugui adoptar amb indiferència de la seva orientació sexual, tot i que el 76% continuen apostant perquè sí.

El 76% dels enquestats aproven l'adopció independentment de l'orientació sexual dels pares.

El 76% dels enquestats aproven l’adopció independentment de l’orientació sexual dels pares.

La realitat convergent del moment és que els seus simpatitzants s’autoqualifiquen més a l’esquerra del que realment mostren les respostes de les preguntes claus, que són les socioeconòmiques. A més, l’enquesta omet temes importants, com preguntar sobre l’IVA, que és un impost regressiu (tot i que sí que pregunten sobre l’IRPF), o com preguntar sobre els recàrrecs en els impostos sobre la Generalitat.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies