CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Després de l’u d’octubre Després de l’u d’octubre

Després de l’u d’octubre

CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 2 October, 2017 Josep Miró i Ardèvol 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Després de l’u d’octubre

Passat el dia u d’octubre el govern espanyol podrà exhibir l’èxit de la prohibició del Referèndum, mentre que els partidaris del Procés presumiran de l’escac a l’estat, la seva força mobilitzadora i capacitat per a l’enfrontament.

El govern haurà impedit el vot utilitzant a fons jutges, fiscals, i policia, però hauria de saber que aquest mètode no pot perllongar-lo molt més, perquè el seu cost polític, social, i d’imatge internacional, és inassumible. Per aquesta via, Catalunya serà el Vietnam del PP i del govern Rajoy.

Perquè el Procés continuarà. La raó és molt concreta. Un terç de l’electorat aposta per ell. És un fort contingent electoral que està mobilitzat des de fa cinc anys. En unes eleccions amb una participació entre el 70% i 60%, aquell terç mobilitzat s’acosta o supera amb facilitat el 50% dels vots. Aquesta és la seva gran força.

El govern espanyol podrà començar a presentar propostes polítiques per a Catalunya, i els socialistes a concretar la seva via federal. És una necessitat, però no poden confondre-la amb la solució. Pal·lia, no resol. És el bicarbonat, no el tractament de l’úlcera. Perquè la causa que impulsa la mobilització independentista es mou en un altre pla: la motivació, la il·lusió per un gran projecte i les seves expectatives; fer un país nou! També la reacció al desamor espanyol. Aquest és l’únic projecte cultural d’elits i de masses a Catalunya. És la mentalitat hegemònica.

I aquesta mentalitat, com a conjunt de creences i costums que conformen la manera de pensar i jutjar la realitat, mai negociarà contraprestacions concretes per a Catalunya a canvi de suprimir el sentiment independentista, la gran emoció.

Aquesta és la raó per la que, facin el que facin des d’Espanya, la política només serà pal·liativa, perquè el que ofereix està en un pla molt diferent al quid actual de la qüestió: el del projecte cultural, és a dir el de la construcció de mentalitats. Per aconseguir transformar la situació cal un projecte cultural alternatiu potent que només pot florir de la pròpia matriu catalana. O sorgeix un moviment que arribi a un significat semblant al que va representar en cada circumstància històrica, la Renaixença, el modernisme, i sobretot el noucentisme de la Mancomunitat i Prat de la Riba, o més aviat o més tard, explotarà una crisi catastròfica.

Article publicat a La Vanguardia el 25 d’octubre del 2017

Josep Miró i Ardèvol

és membre del Consell Pontifici pels Laics, president d'e-Cristians, editor de Forum Libertas i col·laborador a La Vanguardia de Barcelona

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies