CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Després del Pacífic, l’Índic: l’Àsia es desestabilitza Després del Pacífic, l’Índic: l’Àsia es desestabilitza

Després del Pacífic, l’Índic: l’Àsia es desestabilitza

La Xina obre un nou front en la seva expansió regional a l’oceà Índic. Austràlia i l´Índia responen. Què significa això en la regió de major importància estratègica del món?
MónResearchZPortada DerechaZResto 18 September, 2015 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Després del Pacífic, l’Índic: l’Àsia es desestabilitza

És ben sabut que la regió que més preocupa als Estats Units és l’est asiàtic (més que l’Orient Mitjà, per extrany que sembli). En aquesta zona del planeta els nord-americans porten anys bolcant enormes quantitats de recursos, ja que saben que serà la clau per a mantenir la seva posició hegemònica. Per què? Molt ràpidament, perquè les economies amb més potencial del món, com la Índia o el Vietnam, es troben allí. També és la zona d’altres importants motors, com Corea del Sud, Taiwan, Singapur o el Japó; i finalment és “el pati del darrera” del principal competidor dels Estats Units: la Xina.

Així doncs, no són sols els Estats Units, sinó totes les potencies regionals les que estan bolcant esforços en reafirmar la seva posició. Això ho podem copsar en diversos esdeveniments dels darrers mesos, que Catdiàleg ha cobert: l’assertivitat creixent de l’Índia de Modi en les seves relacions internacionals; la crisi encara sense resoldre pel control del mar de la Xina Meridional; o el crit de socors de les Filipines al seu “big brother” americà, que sentia que l’havia abandonat.

A totes aquestes incomodes situacions s’hi afegeix ara una altra: la presència de navilis militars a l’oceà Índic. Segons informa The Diplomat, els analistes militars indis porten un parell d’any preocupats per la presencia, sempre creixent, de submarins nuclears xinesos a les profunditats índiques. Aquesta pràctica, consistent amb la política xinesa de “crear fets” (moure’s en la direcció desitjada justificant-se en que les accions ja empreses et legitimen) és preocupant per a la Índia. D’alguna manera, és el mateix que Beijing està fent al mar meridional tot construint illes artificials.

La resta de potències són sabedores de la importància que té la presència militar xinesa a l’oceà Índic des del punt de vista del dret internacional i polític: la Xina està creant un costum, quelcom vinculant en possibles casos judicials posteriors. Per tant, tampoc han restat amb els braços creuats.

Maniobres navals indo-australianes

Aquest mes de setembre, l’Índia i Austràlia es preparen per a les seves primeres maniobres navals bilaterals conjuntes al golf de Bengala. S’ha anunciat que giraran entorn… la caça de submarins (ASW). Es tracta, evidentment, d’un senyal per a la Xina. L’Índia ha convidat al Japó a participar, mentre que Austràlia, segons The Diplomat, voldria un “intercanvi quadrilateral” d’experiències, que comprendria també els Estats Units.

L’estratègia de xinesos, indis, australians i nord-americans no contempla evidentment entrar en guerra. Ens al contrari, les maniobres navals són una forma de diplomàcia, una manera de veure quina és la posició i força de cada país sobre el terreny, així com quins interessos té cadascú.

No obstant, el que és ben cert és que els estira-arronses militars i les demostracions d’armes tenen també un caràcter negatiu en les relacions diplomàtiques formals. Cada cop més, les potències de l’est asiàtic hauran de mesurar els seus passos minuciosament si no volen que els senyals que envien es mal interpretin, donant lloc a escalades de tensió. Preservar l’equilibri serà cada cop més complicat.

Imatge: AFP/ Getty Images

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies