CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Des de Paris: tot segueix igual Des de Paris: tot segueix igual

Des de Paris: tot segueix igual

L’ambient bèl·lic en que es troba immersa la societat francesa no durarà mes que uns dies mentre que Estat Islàmic seguirà lliurant la seva guerra amb tota la intensitat possible. La guerra contra el jihadisme es un conflicte asimètric en que Occident s’endurà la pitjor part. Per què?
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 17 November, 2015 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Des de Paris: tot segueix igual

Joan Prats, corresponsal a Paris

Solemnitat i rostres greus a la missa en honor a les víctimes dels atemptats del passat divendres 13. Els parisencs passen amb posat digne els dos controls policials davant la catedral. Gendarmes amb armes automàtiques van fixant la mirada metòdicament en cadascun dels rostres que s’acosten a Notre-Dame. Dins del temple, decoració austera i llums tènues. L’organista toca la marsellesa, tothom es posa dempeus. Seriositat. Però hi ha quelcom fóra de lloc. Unes files més endavant, una parella filma sense parar amb els seus telèfons mòbils. Al meu costat, una dona elegantment vestida per a l’ocasió no deixa d’enviar missatges de text. Uns bancs més enllà, algú fa una broma i s’escolten riures continguts.

Unes hores abans, Hollande havia declarat que França estava “en guerra”. L’editorial dominical de Le Figaro resava Gagner la Guerre (Guanyar la guerra). Encara més solemnitat i gravetat. Dilluns, davant l’Assemblea Nacional, el president insistia en la seva retòrica bel·licosa. El missatge és clar: Marianne es prepara per a defensar els seus sacres valors de la llibertat, la igualtat i la fraternitat, i crida als seus conciutadans a empunyar les armes. Poc després, la República colpeja el niu dels terroristes contundentment. Arriben les primeres crítiques: “això és posar-se al seu nivell”, “estem fomentant l’ismalofòbia”.

La societat francesa travessa un moment crític: el president està declarant la guerra! Es demana conseqüentment la unitat del poble i un front comú contra l’enemic. Però hi ha massa contradiccions. Primer, la simple idea de la guerra ens causa rebuig ètic; ens sembla impròpia de la nostra cultura de la tolerància i la democràcia. Segon, la guerra molesta. Demana esforços, implica patiments i comporta la renuncia a la nostra confortable vida. I tercer, ningú s’acaba de creure que França estigui realment en guerra: on està l’enemic, i els seus tancs i canons? Contra qui és la guerra? Dir que es lluita contra el terror és absurd: com diu un professor de geopolítica de Sciences Po, el terror és un concepte, no un actor; per tant el terror no pot ser un enemic. No se li pot fer la guerra.

Però totes aquestes consideracions no fan que la guerra contra els jihadistes no existeixi. Tan sols la fan més complicada per a Occident. Tremendament més complicada. I aquí rau el problema. La guerra que Hollande proclama ara Estat Islàmic l’està lluitant des de l’estiu del 2014. D’altres, amb noms diferents, des de fa molt més temps. És dubtós que a França la guerra duri ni tan sols 2 setmanes. Després tot tornarà a la normalitat, business as usual. Però fer la guerra, com deia Von Clausewitz, implica primerament un estat psicològic: cal ser conscient del conflicte i del que està en joc. I això no només va pels soldats, sinó també pels dirigents polítics i pel poble. Junts conformen el que Clausewitz anomena “la trinitat” indispensable en qualsevol conflicte bèl·lic.

Els jihadistes, però, no necessiten tota aquesta parafernàlia. Ells es poden permetre el luxe de lluitar sense tots els elements que els Estats europeus (o els de qualsevol altre lloc del món) sí que necessiten. Tenen una moral extremadament ferma, uns objectius molt clars i el coratge necessari per bolcar-se completament en aconseguir-los. Se’n riuen de la nostra política democràtica, la nostra cultura de les llibertats i drets humans i fins i tot de les nostres armes. A les seves mans, un Kalashnikov que costa menys de 500 dòlars causa més mal que un caça-bombar de 100 milions. Han revolucionat el concepte mateix de la guerra.

Ens han conduit a una guerra asimètrica, un conflicte que es lliura en desigualtat de condicions. A nosaltres els jihadistes ens fan nosa, però relativament; després de tot, només han assassinat a 132 persones sobre una població de milions. Podem suportar-ho i tornar a la normalitat relativament ràpid. Ells, en canvi, viuen amb i per l’únic objectiu de derrotar-nos. Nosaltres enseguida critiquem qualsevol acció bèl·lica per la seva manca d’ètica. Ells apliquen la seva ètica cada cop que empunyen les armes. Els nostres governs han d’atendre mil altres assumptes i tenen mil-i-un maldecaps, ells només un a la seva agenda. És una guerra asimètrica, i estem en inferioritat de condicions. Però ni Hollande ni segurament cap de nosaltres ens hem realment adonat del que significa. De moment, tot segueix igual. Quan la “nostra” guerra s’acabi, dintre d’uns dies, ells seguiran lliurant la seva.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies