CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Eleccions Estats Units: el futur de l’economia nord-americana, en joc Eleccions Estats Units: el futur de l’economia nord-americana, en joc

Eleccions Estats Units: el futur de l’economia nord-americana, en joc

Aquest dimarts es disputaran per la presidència dels Estats Units d’Amèrica Hillary Clinton y Donald Trump. Segons l’Informe Mensual de CaixaBank Research els resultats podrien afectar a l’economia del país
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 7 November, 2016 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Eleccions Estats Units: el futur de l’economia nord-americana, en joc

Demà, dia 8 de novembre, els nord-americans podran saber qui serà el seu pròxim president. Després d’una intensa i, fins i tot, violenta campanya, tot el món està atent dels resultats per veure quin impacte geopolític i sobretot econòmic tindrà en ells. La visió de l’economia dels republicans i dels demòcrates és extremadament liberal comparada amb la política economia del vell continent. Tal com recull l’Informe Mensual de CaixaBank Research, encara que Donald Trump i Hillary Clinton tinguin una ideologia semblant en l’àmbit econòmic, són els matisos els que poden afectar amb una gran magnitud el creixement econòmic dels anys vinents als Estats Units.

Els tres aspectes fonamentals dels programes econòmics dels candidats són els impostos i la despesa pública, el comerç internacional amb la resta del món i la immigració (el més polèmic de tots). Els dos coincideixen en el fet que volen incrementar la despesa pública per accelerar el creixement de l’economia, tal com ho van fer als anys 30 amb el New Deal.

Reduir els impostos?

Trump i Clinton han promès un augment de la despesa, però, com quedarien els impostos? En el cas de l’ex secretaria d’estat vol que tots els ciutadans paguin més impostos, en especial les rendes més altes. Donald Trump, en canvi, defensa que l’augment de despesa pública ha d’estar fonamentada en una gran reducció dels impostos. D’aquesta manera els nord-americans tindrien més capacitat d’estalvi fent créixer el consum. Aquesta visió no és compartida per molts experts. L’organització independent Commitee for a Responsible Federal Budget preveu que, en el cas en què s’apliqués la reducció d’impostos que promet Trump, el deute públic passaria del 104% sobre el PIB actual al 143%. Aquest fet s’explica per la davallada dels ingressos per part de l’Estat, que es veuria obligat a salvar-se fent augmentar el deute.

Respecte l’augment de la despesa, Hillary Clinton detalla on i en quina quantitat seria el destí dels milions de dòlars (uns 275.000 milions en infraestructures, 500.000 milions en educació i 400.000 milions en salut). En canvi, el candidat republicà només ha parlat d’una major inversió en infraestructures i en defensa sense especificar res més. Però, a més a més d’aquest augment de la despesa, Trump ha promès que si guanya les eleccions, revertirà la famosa reforma sanitària “Obamacare“.

New Deal i proteccionisme, una mirada al passat

No només estan apareixent fantasmes del passat durant les eleccions presidencials com el New Deal o el racisme, també ha tornat a sortir de la foscor un moviment proteccionista en el partit republicà. Estats Units, fins a la fi de la Segona Guerra Mundial, sempre s’havia caracteritzat per ser una nació que intervenia poc en l’àmbit internacional i que prenia unes fortes mesures proteccionistes (aranzels i quotes que limitaven les importacions). Va ser una vegada començada la Guerra Freda quan es va desplegar internacionalment, intentant expandir al màxim la seva influència per frenar l’auge comunista.

Donald Trump ha parlat de la sortida immediata del país de la Trans-Pacific Partnership (tractat comercial entre Estats Units, Canadà, Mèxic i Xile amb Austràlia i Nova Zelanda, juntament amb estats asiàtics com Japó o Malàisia) i de crear forts aranzels amb Xina i Mèxic. Defensa aquestes idees radicals, ja que, segons ell, es reduiria la deslocalització d’empreses nord-americanes a l’exterior.

Clinton, en canvi, no s’ha arriscat a parlar de modificacions en l’àmbit comercial internacional.

Immigració, un punt conflicitu

Més enllà de la macroeconomia, el tema més polèmic ha sigut el de la immigració. És un fet sorprenent la visió diametralment oposada que tenen els dos candidats a la Casa Blanca. Les dues mesures dels líders polítics són controvertides per la seva radicalitat. Mentre que Trump ha promés moltes vegades la deportació massiva d’immigrants i la creació de més barreres a la immigració, Hillary Clinton defensa la legalització d’un gran nombre d’immigrants sense papers.

Del món electoral al real

Arran de les últimes enquestes sobre el vot dels ciutadans nord-americans, ni Donald Trump ni la seva opositora Hillary Clinton obtindran una gran diferència de vots respecte a l’altre. Si les enquestes no fallen, el futur president dels Estats Units no haurà obtingut una victòria contundent a les presidencials ni a les eleccions legislatives. Aquest fet produiria l’incompliment total o parcial de gran part del programa electoral.

Moody’s Analytics prediu que hi hauria un creixement de l’1,4%fins l’any 2026 en el cas que guanyi el partit republicà. En canvi, si és Hillary la guanyadora, Moody’s pronostica un 2,4% de creixement anual mitjà en el mateix període. Siguin quines siguin les prediccions i els plans econòmics, en els pròxims anys es veurà quines mesures realment es porten a la pràctica i quins efectes produiran.

 

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies