CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Crisi espanyola, crisi catalana i tercera via (I) Crisi espanyola, crisi catalana i tercera via (I)

Crisi espanyola, crisi catalana i tercera via (I)

Editorial 28 April, 2015 CatDialeg.cat 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Crisi espanyola, crisi catalana i tercera via (I)

La societat espanyola viu una greu crisi de totes les seves institucions. Evidentment, les  polítiques, els partits i totes les institucions de l’estat, amb la matisada excepció del cap de l’Estat. Però és un error greu o una manifestació d’oportunisme circumscriure la crisi només a les institucions polítiques, tot i ser molt gran.  Les lleis que formen part de la galàxia institucional i el fet d’haver desaparegut el consens moral, són el succedani de la concepció normativa de la societat. Són fràgils, volubles, conflictives i cada cop més confuses.  Les institucions socials també estan malmeses, amb excepcions importants, això sí. El grans sindicats són qui millor mostren l’erosió, amb el seu desprestigi i secretaris generals que s’han eternitzats en unes funcions que només s’entenen des del servei. En el si de la societat, l’organització que vertebra fa fallida,  amb l’excepció de moltes organitzacions solidaries, almenys d’aquelles que funcionen a partir de recursos propis. L’Església no escapa del distanciament ciutadà, aconseguint una cosa  contradictòria, que el papa Francesc i Càritas estiguin ben valorats, mentre que no inspira confiança la institució, els sacerdots, religiosos i bisbes. El cap sí, i el cos no?. La ma dreta, la que dona sí, i la boca que parla no? Quelcom de rotund falla, i no només a l’Església.

La crisi es manifesta també sobre les dues institucions pre polítiques: l’empresa i la família. La primera no se’n surt amb el reptes vitals i simultanis de  generar ocupació, mantenir la productivitat actual, pagar salari dignes i reduir l’excessiu ventall salarial a la gran empresa; entre els grans directius i la “gent petita”, que diria Vicenç Vives. Com succeeix al Regne Unit, amb una desigualtat creixent i més gran  que l’espanyola i catalana, els bancs d’aliments i els ajuts de Càritas, arriben a un perfil de famílies que són pobres però que no es troben socialment excloses. Tenen feina, poden pagar el lloguer i els serveis de la llar però no poden assolir els queviures necessaris perquè no cobren prou. La solidaritat subvenciona la insuficient productivitat o la mala distribució de la mateixa en el si de l’empresa. Quin millor signe que aquesta institució no es complint amb la seva funció? A Espanya, i Catalunya no és una excepció, vivim davant el repte de l’atur i el baix creixement. El Regne Unit ha crescut un 2,8 el 2014 i la seva taxa d’atur és del 6%, però 2,3 milions de nens viuen en llars per sota el llindar de pobresa relativa (ingressos inferiors al 60% de la renta mitjana), i la demanda de  lots de menjar als bancs d’aliments  s’ha multiplicat per 24 des del 2010.

Junt amb les institucions polítiques, les socials i les empreses,  la família és una institució decisiva pel creixement econòmic i el benestar en termes actuals, i sobre tot pel seu efecte a mig i llarg termini. D’ella depèn o influeix decisivament el capital humà, determinat efectes sobre el progrés tècnic, la productivitat, el consum i l’estalvi, les condicions que faciliten l’estat del benestar, la solidaritat generacional i la natalitat i estructura d’edats, que influeix sobre tots els factors anteriors. Però no és el nom el que  determina el compliment òptim d’aquelles funcions. No perquè li diguem família farà la funció històrica de família, sinó que per assolir-ho necessita d’unes condicions objectives molt concretes:  estabilitat de la parella, disponibilitat de tenir un nombre de fills igual o superior a la taxa de reemplaçament, per tant dos com a mínim, atenció i capacitat educadora dels fills, manteniment de la xarxa de parentesc i exercici de la solidaritat entre generacions, i disposar del capital social i capital moral que fa possible que la unitat familiar generi externalitats positives al conjunt de la societat. Doncs bé, avui tot això travessa una crisi molt greu. Cada vegada són menys les noves llars que compleixen aquelles condicions, i sense elles el benestar futur -no el malmès actual- és inviable.

Aquesta crisi de totes les institucions, una crisi no ja de règim, com diu tímidament Podemos, sinó de la societat, engendra diversos tipus de reaccions en els països on es presenta amb més agudesa. En el cas espanyol, Podemos és un exemple palmari. El seu esquema és molt simple i irreal: una casta minoritària i “dolenta” i la immensa majoria “bona”. Per a ells, per exemple, el frau fiscal només és el dels rics, sense importar l’altre, el de “amb IVA o sense”. El frau petit que només ho és fins que aconsegueix fer-se gran, com ho constaten el cas dels ERE Andalusia. Un frau que té un cost d’oportunitat brutal i que generalitzat a altres aspectes de la vida econòmica i política andalusa, és el correlat de l’atur insòlit, el més gran d’Europa, més que el de la depauperada Grècia, només superat per escassos indrets del món sotmesos a conflictes destructius, com la franja de Gaza.

Però també hi ha un altre exemple, el de la floració independentista a Catalunya. A Catalunya, no al país Basc teòricament molt més procliu a separar-se d’Espanya on l’amortidor de la insolidària quota (cupo) fiscal actua de poderós amortidor.

A Catalunya l’independentisme ha crescut sobre el nucli de sempre com a resultat de la crisi institucional, lligada a la idea, reiterada mil vegades, que seria l’oportunitat fàcil de fer un estat nou sense cap dels  problemes del l’estat en crisi, l’espanyol. D’aquí el temor raonable a l’emergència de Podemos; la que arrossegui a una part dels que no són tan partidaris de la independència per principi, com de començar de nou.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies