CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
“Crisi de fills” a Europa “Crisi de fills” a Europa

“Crisi de fills” a Europa

Espanya és el segon país europeu on les dones tenen el primer fill més tard. El 2060 hi haurà massa població gran i poca de jove per abastar les pensions
EuropaSocietatZResto 7 July, 2015 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » “Crisi de fills” a Europa

La població europea va envellint any rere any. Això és degut al fet que cada vegada les dones tenen el primer fill en una edat més avançada, fet que redueix el nombre total de fills que hi haurà a la família perquè el marge per tenir-ne un segon es redueix. La mitja a la Unió Europea és de 28,7 anys, però Espanya és, juntament amb Itàlia (30,6), el país on aquesta edat encara és més gran, amb una mitja de 30,4 anys.

Font: El Periódico

Segons un gràfic del Ministeri de treball, Seguretat Social i Eurostat l’envelliment de la població farà que el 2060 només el 56,5% de la població estigui en edat de treballar i hi haurà molta més població d’edat avançada per mantenir amb les pensions. Aquest fet és preocupant, ja que la disminució dels ingressos i la productivitat a causa de l’envelliment de la població és una greu amenaça pel futur pròxim. Segons l’Eurostat, a nivell europeu “mentre que el 1960 hi havia una mitjana al voltant dels 3 joves (entre 0-14 anys) per cada persona d’edat avançada (majors de 65), el 2060 podria haver-hi més de 2 persones grans per cada jove. A diferència del passat, més avis que néts”.

Font: El Periódico

Font: El Periódico

Per aquest motiu l’Estat espanyol ja ha fet una primera proposta per capgirar aquesta situació de baixa natalitat. Es tracta de donar un complement a la pensió que es donarà als ciutadans en funció dels fills que hagi tingut. D’aquesta manera, en el cas que una persona tingui 2 fills rebrà, de la pensió inicialment calculada, un percentatge extra del 5%. En el cas de tenir 3 fills serà un percentatge extra del 10%, i per 4 fills o més la pensió s’incrementarà en un 15%.

La immigració, necessària per mantenir la població europea en creixement?

Segons el fundador de l’agència IPS i editor de Other News, Roberto Savio, sembla que els governs europeus “ignoren els pronòstics sobre la progressiva reducció de la seva població i la consegüent decadència econòmica, que haurien de contrarestar mitjançant una major obertura a la immigració”.

En el cas de Gran Bretanya els immigrants suposen el 10% del PIB malgrat que només representen el 8% de la població. I si la immigració baixés, el creixement econòmic disminuiria prop del 0,5% en els propers dos anys.

La immigració és una possible solució a la baixa natalitat

La immigració és una possible solució a la baixa natalitat

Totes aquestes dades són poc conegudes, i és que “a tots els països han sortit partits polítics adversos a la immigració, sobretot des de la crisi financera del 2008, que ha convertit tots aquests temes en tabú” diu Savio. De fet, segons l’anàlisi del Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), Europa deixarà de ser competitiva en tan poques dècades, en part, perquè la seva població envellida significarà una pesada càrrega pel sistema social, a no sé que obri les seves portes a almenys 10 milions de persones.

Alemanya cau en picat en nombre de fills

Alemanya també està patint una ràpida disminució de la seva població, segons l’Institut per la Investigació Econòmica (IFO), ja que des de l’últim cens del 2011 ha perdut 1,5 milions d’habitants. Es pronostica que dels 82,5 milions de població que tenia el 2003 descendirà fins als 66 milions el 2060. De fet, sense la immigració, tan sols hi hauria 400.000 naixements anuals en un país amb 82 milions d’habitants. Segons un estudi de la Comissió Europea, el 23% dels alemanys creuen que el nombre de fills ideal per la família és zero. I això que el govern cada any ofereix 243.000 milions d’euros en subsidis familiars.

Segons els pronòstics de població de l’Eurostat, les estimacions projectades per la població europea “no tenen precedents a cap població humana”.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies