CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La crisi bancària no arriba als sous dels seus directius La crisi bancària no arriba als sous dels seus directius

La crisi bancària no arriba als sous dels seus directius

La diferència dels salaris, amb ja gairebé una dècada de recessió econòmica, dels directius dels bancs i els alts càrrecs polítics és abismal. El director del Deutsche Bank va guanyar 1,9 milions d’euros l’any passat, Angela Merkel solament 290.000 euros
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 23 November, 2016 Francesc García Mestres 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La crisi bancària no arriba als sous dels seus directius

L’última gran recessió que ha sacsejat el Vell Continent li queda cada vegada menys per complir la dècada. La locomotora econòmica va perdre combustible per cremar i fins i tot es va arribar a qüestionar si la màquina podia continuar en marxa. Dins d’aquesta crisi econòmica es troben casos en els quals sorprenentment les retallades i l’austeritat no ha arribat. Els salaris que perceben la majoria de directius bancaris són de quantitats inimaginables per a gran part de la població (i de la classe política). Són moltes les veus que critiquen als polítics pel seu sou, però aquests són totalment eclipsats per les cúpules dels grans sectors del país.

L’abisme salarial

 

Sous

Blau fosc representa els salaris dels directius de la banca. Amb una tonalitat més suau els càrrecs públics. Font: Business Insider, BOE, Portal de Transparència. Elaboració pròpia



Però els salaris dels dirigents polítics són en realitat bastant menors que els directius de sectors privats com el bancari. Si s’analitza amb deteniment els salaris d’aquests alts càrrecs, es confirma la idea sobre el desequilibri que existeix en la societat. Aquesta descompensació no només existeix entre la classe mitjana i els dirigents, sinó també entre la cúpula pública i privada.

El primer que sorprèn al gràfic adjunt és que el sou de l’actual president d’Espanya és l’últim de la llista. El seu sou anual és de 78.967 euros, mentre que el president de la Generalitat Carles Puigdemont li supera per 66.504 euros a l’any. Càrrecs públics superiors com l’alt funcionariat d’Hisenda presenten uns sous molt superiors al del president. El cas del director de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (140.998 euros) o el president de la SEPI (217.540 euros) són, dins de l’àmbit dels funcionaris, un dels més alts.

En l’àmbit europeu els sous són semblats. Presidents com el de la Federació Russa, Vladimir Putin, percep una retribució anual de 125.687 euros, mentre que la seva homòloga alemanya, Angela Merkel, guanya 290.000 euros (un dels salaris més alts entre els presidents d’estats de la Unió Europea).

No obstant això la diferència entre aquests càrrecs públics amb els bancaris és abismal. John Cryan, màxim responsable del Deutsche Bank, va guanyar l’any passat gairebé dos milions d’euros (enmig de la delicada situació del gegant alemany). En l’àmbit espanyol la distància amb el sector públic és encara superior. El salari d’Ángel Cano (BBVA) va ser l’any passat de 6.520.000 euros, però és que Ana Patrícia Botí, actual directiva del Banc Santander, guanya 113 vegades més que Mariano Rajoy.

Un camí cap a la desigualtat

sueldo

Quantitat de vegades superior al salari mitjà anual a Espanya. Blau fosc representa als salaris dels directius de la banca. Amb una tonalitat més suau càrrecs públics. Font: Business Insider, BOE, Portal de Transparència. Elaboració pròpia



En el camp del poder adquisitiu, les diferències entre la població creixen sense parar. El salari mitjà anual a Espanya és actualment de 26.259 euros. Aquesta dada, juntament amb el de la caiguda de consum per part de la classe mitjana (clau per a la recuperació econòmica), confirmen les grans distàncies entre les retribucions. Una Europa, on s’emfatitza a posar com a base de la recuperació econòmica l’austeritat, no hauria de presentar desigualtats de tals dimensions. L’austeritat ha de ser progressiva per a tots els ciutadans, cada individu hauria de sacrificar-se segons les seves capacitats i circumstàncies. Però aquest sacrifici ha de ser para tots si volem viure en una societat millor.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies