CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Costa d’Ivori: prova de foc pel procés democràtic i desenvolupament Costa d’Ivori: prova de foc pel procés democràtic i desenvolupament

Costa d’Ivori: prova de foc pel procés democràtic i desenvolupament

El país que és la nineta dels ulls del Banc Mundial i l’FMI a l’Àfrica Occidental passarà en els propers anys una duríssima prova pel seu futur: aquesta setmana s’ha sabut que la missió de pau de les Nacions Unides s’acabarà l’any vinent. D’altra banda, l’actual president ha proposat una delicada reforma constitucional
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 9 June, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Costa d’Ivori: prova de foc pel procés democràtic i desenvolupament

Són núvols negres de tempesta els que s’acosten a la República de Costa d’Ivori, o al contrari deixaran només una fina pluja que enfortirà les arrels que aquest país de l’Àfrica Occidental ha estat fent créixer els darrers anys?

Cinc anys després d’una breu guerra civil, Costa d’Ivori és un país que es desenvolupa a una velocitat de vertigen. Econòmicament,  durant aquest període ha crescut a un ritme del 9% anual, convertint-se en la nineta dels ulls del Banc Mundial i de l’FMI, institucions que no cessen de felicitar a les autoritats del país (l’actual president Alassane Ouattara és un antic alt càrrec del Fons Monetari Internacional).  A nivell polític, les llibertats i drets civils són totals, fet que es plasma en la rica varietat d’opinions presents a la premsa local.  Socialment, el que era un dels països africans que més s’havien endarrerit en el desenvolupament també ha millorat. La pobresa extrema ja afecta a menys de la meitat de la població, tot i que es concentra de forma creixent a les zones rurals.

Dos factors de preocupació

Aquesta setmana, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides ha decidit posar fi a la seva missió a Costa d’Ivori (ONUCI) el 30 de juny del 2017. L’anunci es deu als “progressos remarcables” que l’ONU ha percebut durant els darrers anys. La missió s’inicià al 2004, com un intent de facilitar la implementació dels acords de pau que posaren fi a la Primera Guerra Civil de Costa d’ivori (2002-2004). No obstant, només fou després de la coneguda com “Crisi Post-electoral” (2010-2011) que el país feu progressos reals cap a la pau definitiva. Ara, des de l’ONU es considera que la feina està feta.

La decisió de Nacions Unides arriba molt poc després de conèixer que el president Ouattara ha acomplert la seva promesa electoral de proposar una nova constitució.  El dia 31 de maig es feu públic que Ouattara nombraria una comissió d’experts encarregada de redactar una proposta de Constitució “més consensual” que l’anterior, datada del 2000. El text ha d’estar preparat a finals de juny. Aquesta setmana el president comunicà que el referèndum de ratificació tindria lloc al setembre o octubre d’enguany. Tot plegat suposa tan sols 3 o 4 mesos. El procés de la Constitució espanyola, per contra,  durà un any i mig (des de la formació de les corts constituents fins al referèndum).

Alguns ivorians temen que Ouattara aprofiti la ben entesa per escapolir-se de l’obligació de no presentar-se més de dos mandats consecutius. No seria ni de bon tros el primer cas que un prometedor president africà eternitza la seva estada al palau presidencial. El mateix ha passat amb els admirats Yosef Musevini a Uganda i Paul Kagame a Rwanda, com Catdialeg explicava. Tots ells han estat homes clau per estabilitzar els seus respectius països i assentar les bases del desenvolupament, però també s’han mostrat poc proclius a cedir el lloc a les noves generacions. Així doncs, hi ha força factors que semblen indicar que Costa d’Ivori podria trobar-se a les portes d’un nou cas d’“apalancament” de la seva classe dirigent.

Llegir: Mussevini és reelegit a Uganda: per què tants líders africans es resisteixen a deixar el càrrec?

Una història recent turbulenta

Costa d’Ivori travessà un turbulent període entre 2000 i 2011. El primer president de la República i líder del partit únic, el venerat Félix Houphouët-Boigny, només deixaria el càrrec per incompatibilitat amb la seva mort al 1993. En aquells moments, Costa d’Ivori es trobava immersa en una profunda crisi econòmica, fruit del descens del preu de les seves exportacions (cacau i altres matèries primes) durant la dècada anterior.

L’antecedent directe de la crisi política arribaria al 2000, quan Ouattara no es pogué presentar a les eleccions. Al 2002, la guerra civil esclatà, dividint el país en dues meitats: el nord, partidari de Ouattara, i el sud, controlat pel govern estatal dirigit per Laurent Gbagbo.

Més que una guerra continuada (formalment finalitzada al 2004), durant la primera dècada del segle XXI Costa d’Ivori visqué en una inestabilitat permanent, marcada per la incapacitat del govern de realitzar les reformes necessàries per deixar enrere la crisi que s’havia iniciat als anys 80. Quan finalment s’aconseguiren celebrar eleccions en principi lliures i competitives, al 2010, Gbagbo es negà a deixar el poder adduint el frau d’Ouattara.

El conflicte que esclatà arran dels comicis deixaria uns 3.000 morts i empitjoraria els problemes de cohesió social, generant centenars de milers de refugiats polítics que es dirigiren cap a l’estranger. El suport de la comunitat internacional i l’avenç dels fidels de Ouattara cap a la capital econòmica d’Abidjan posà la fi definitiva a un període negre de la història del país.

Imatge de portada: l’actual president ivorià, Alassane Ouattara

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies