CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Corea del Nord: quan les sancions internacionals són contraproduents Corea del Nord: quan les sancions internacionals són contraproduents

Corea del Nord: quan les sancions internacionals són contraproduents

Mentre la tensió amb Corea del Nord torna a pujar, s’ha demostrat que les sancions contra el seu règim no s’apliquen en bona part. Sancionar no resoldrà la crisi de les dues Corees ni possiblement cap altre conflicte internacional.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 23 July, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Corea del Nord: quan les sancions internacionals són contraproduents

El 9 d’octubre de 2006, Corea del Nord realitzà la seva primera prova exitosa d’una arma nuclear, fent realitat una il·lusió que el règim tenia des dels anys 50. Tècnics nord-americans corroboraren que s’havia produït un terratrèmol a la zona on s’avia proclamat que es conduiria l’assaig. Tot i els dubtes d’alguns científics sobre si realment s’havia produït una explosió causada per un artefacte nuclear, el missatge que arribà a la comunitat internacional fou molt clar: Pyongyang tenia la intenció de convertir-se en el vuitè país del món en aconseguir l’arma nuclear.

El Consell de Seguretat de Nacions Unides imposà ràpidament sancions econòmiques àmplies a Corea del Nord, que abastaven la importació de béns de luxe, material tecnològic i el congelament dels actius financers internacionals que tenia el país.

Des de llavors s’han produït noves escalades de tensió, sovint degut a les provocacions amb les que Pyongyang juga. El catàleg de maniobres “amenaçadores” del règim nord coreà inclou habitualment llançament de satèl·lits (que es sospita que siguin reconvertits en míssils balístics intercontinentals) i nous tests nuclears. Al 2013 les sancions es redoblaren arran de la crisi nuclear coreana durant la qual el règim nord-coreà amenaçà directament Seul i Washington amb atacs tant nuclears com convencionals.

Negociadors dels Estats Units, la Xina, Rússia, Corea del Sud, Corea del Nord i el Japó es reuneixen a Beijing al 2003. Foto: Frederic J. Brown, Reuters

Negociadors dels Estats Units, la Xina, Rússia, Corea del Sud, Corea del Nord i el Japó es reuneixen a Beijing al 2003. Foto: Frederic J. Brown, Reuters

Finalment, a la primavera del 2015 arribà el darrer capítol fins ara de la història nuclear coreana. Tossuts com ells sols, els nordcoreans segueixen immersos en la seva particular cursa armamentista i al maig provaren llançaments des de submarins i proclamaren haver aconseguit miniaturitzar caps de guerra nuclears per encabir-los dins de míssils. El senador d’Estats Units Cory Gardner, president del sub-comitè per a l’est asiàtic, digué que la seva “paciència estratègia” s’havia acabat. Les veus crítiques amb Obama demanaren més mà dura contra Pyongyang; això és, un programa de sancions més ampli.

La infectivitat de les sancions fins ara

Les sancions internacions, i especialment les de Nacions Unides tenen un greu problema. A pesar d’aconseguir tenir una gran legitimitat, vetllar pel seu compliment és molt difícil perquè recau sobre les espatlles de cada Estat membre. D’acord amb l’Institut pels Estudis de Seguretat de la UE (EUISS), només un 18% dels països (35 de 193) han enviat al Consell de Seguretat de la ONU els seus informes d’aplicació dels tres plans de sancions actualment vigents contra Corea del Nord.

I és que molts Estats tenen uns aparells massa febles o senzillament incapaços per implementar els mandats de Nacions Unides. Aquest problema no només es dóna en les sancions sinó en qualsevol àmbit (economia, desenvolupament, drets humans, etc.). Corea del Nord s’ha pogut aprofitar d’aquests espais buits que la ONU no pot controlar per seguir proveint-se del que necessita.

Per tant, els falcons de la política exterior dels Estats Units haurien de saber que les seves propostes d’enduriment dels càstigs no són efectives, al menys en el curt termini. Estats Units no té senzillament la capacitat per obligar a tots ells països del món a complir els mandats del Consell de Seguretat.

És improbable que les sancions facin caure a un règim polític

A més dels problemes d’aplicació, apareix un altre dubte entorn a la política de sancions internacionals en el seu conjunt. Les sancions tenen objectius polítics determinats: volen impedir que un país sigui capaç de fer quelcom en concret. En el cas de les sancions a Corea del Nord, evitar que el règim de Kim Jong-un obtingui armes nuclears.

Dit d’una altra manera, les sancions mai tenen com a objectiu fer caure un règim. En el cas de Corea del Nord, l’article del EUISS també ho reconeix: “el canvi de règim o inclús la caiguda de l’actual no són l’objectiu real de les sancions”.

La finalitat d’un programa de sancions és doncs sempre limitada: evitar que un país aconsegueixi la bomba nuclear, fer que retiri les tropes d’una regió concreta, etc. Però mai provocar un canvi de govern en el país sancionat, que probablement sigui la forma definitiva de solucionar la crisi.

Un canvi de govern és precisament el que Corea del Nord necessita. El comportament del règim de Pyongyang s’ha demostrat erràtic. No té cap credibilitat internacional, entre altres motius, perquè ha proclamat varies vegades que aturarà el seu programa nuclear. Aquesta manca d’estabilitat dificulta qualsevol intent negociador i manifesta una veritat incomoda pels diplomàtics i estrategs: la península de Corea tan sols serà un lloc segur fins que la dictadura comunista del nord s’esfondri. I les sancions no semblen el camí per aconseguir-ho.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies