CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La coordinació entre les policies europees aportaria més seguretat davant l’amenaça terrorista La coordinació entre les policies europees aportaria més seguretat davant l’amenaça terrorista

La coordinació entre les policies europees aportaria més seguretat davant l’amenaça terrorista

Els Mossos estan exclosos de l’Europol, fet que “entorpeix i fa menys eficaç” la seva feina, segons el sindicat de policies europeus. La manca d’informació, coordinació i la gran precarietat posen en perill la ciutadania i els mateixos agents
EuropaSocietatZPortada IzquierdaZResto 1 abril, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » La coordinació entre les policies europees aportaria més seguretat davant l’amenaça terrorista

L’ACN va publicar fa uns dies una entrevista a Àngels Bosch, la presidenta d’Eurocop, el sindicat europeu de policies, on parlava de la dificultat dels Mossos d’Esquadra per exercir la seva feina si estan exclosos de l’Europol. L’exemple il·lustratiu que Bosch explica és quan una patrulla dels Mossos atura un vehicle a la Jonquera la matinada d’un dissabte, i que els policies necessitin dues hores i mitja per saber si el conductor té una ordre de recerca i captura, un fet que la Policia Nacional espanyola pot resoldre en 5 minuts només fent una trucada a la policia francesa. El Centre de Cooperació Policial Duanera del Pertús no està operatiu durant els caps de setmana i en les nits, i quan els agents dels Mossos han de fer una identificació ho han de demanar per escrit a un centre similar d’Hendaia, que alenteix el temps.

Que existeixin disfuncions entre els diversos cossos de policia que tenen competència a Catalunya perjudica la tasca dels Mossos. Segons Bosch, “això no pot passar, fa que la nostra feina sigui menys eficaç, som menys capaços de protegir la ciutadania i a nosaltres també ens posa en perill”. “Si la transmissió d’informació no és fluida, el que fa és entorpir la nostra feina, que sigui menys eficaç”, per això insisteix en el fet que “això no pot passar. Els Mossos o altres agents no poden estar en perill ni posar en perill la ciutadania perquè desconeixen informació o reben informació equívoca”.

Bosch també explicava en l’entrevista que tots els cossos policials europeus ja han fet la seva reivindicació, i reclamen un canvi legislatiu perquè organismes com l’Europol, on actualment només hi pot anar “un únic membre, que és l’enllaç de l’Estat”, també hi puguin participar “totes les policies que tenen competències plenes a cada part del territori”. Una problemàtica que viuen els Mossos a Catalunya, però que també es pot trobar en les policies d’Escòcia o d’Irlanda del Nord, on també hi ha cossos que són integrals i amb plenes competències en el territori on desenvolupen l’activitat.

Àngels Bosc, presidenta de l’Eurocop.

Una bona coordinació entre les policies europees seria la millor opció per resoldre greus problemes com el terrorisme, ja que la coordinació de tots els policies d’Europa permetria que tothom tingués més informació i podrien actuar de la mateixa manera davant l’amenaça. A més, com recorda Bosch, “el terrorisme no té fronteres”, i per això cal garantir que “tots els agents de policia, i no només una elit petita, rebin la formació adequada per respondre a incidents en el futur”.

Els Mossos d’Esquadra, en precarietat

Aquesta dificultat per exercir part de les responsabilitats que li pertoquen als Mossos d’Esquadra és només un afegitó més a totes les precarietats a què estan sotmesos els agents de la policia catalana, especialment des de la crisi. D’una banda, tenim la falta de formació per part dels agents, que en alguns casos, i en col·laboració amb altres policies nacionals, han creat associacions com els Cops Cave per poder millorar el seu entrenament.

D’altra banda, també hi ha la manca de vehicles i de reposició de material, entre altres coses, com les armilles, fet que provoca que a hores d’ara hi ha agents en servei que no porten la protecció adequada i se senten discriminats (el cas de la mosso tirotejada a Santa Coloma de Gramenet fa dos dies podria haver acabat en tragèdia si no hagués dut l’armilla antibales).

De la mateixa manera que les pistoles tàser encara no han estat adquirides per la major part dels Mossos, una arma que, encara que hagi aixecat algunes polèmiques amb la CUP (que en demanen la seva retirada), són una eina entre el bastó policial i l’arma de foc, per la qual cosa ajudarien a resoldre alguns conflictes de la manera més adequada.

També falten uns 1.300 policies més per poder exercir la professió amb les òptimes condicions, ja que això implica “un sobreesforç per tots els agents que estan treballant ara, perquè fan la seva feina i la dels 1.300 que no han arribat a entrar mai al cos”.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies