CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El conficte amb Catalunya és una crisi d’Espanya El conficte amb Catalunya és una crisi d’Espanya

El conficte amb Catalunya és una crisi d’Espanya

Editorial 1 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El conficte amb Catalunya és una crisi d’Espanya

A curt termini, la crisi més gran i aguda que té plantejada Espanya és l’actual situació de Catalunya, on més del 40% de la població postula la independència, i el 70% desitja una consulta sobre el seu futur, uns, pactada amb el govern espanyol , i altres, encara que sigui, unilateral.  Aquesta és, succintament definida, la situació. Les xifres, són la major dada de la qüestió perquè mostren que no es tracta de minories il·luminades sinó d’un gruix important de població. La qüestió política no és si té o no raó aquella opinió, sinó que què es fa des d’Espanya per canviar-la, perquè si no és així, més enllà del conflicte sobre l’1 d’octubre i l’intent de referèndum unilateral, la qüestió no desapareixerà, és més, el temps accentua el problema, perquè les joves generacions opten en major mesura per la independència.

Hi ha una qüestió molesta i potser per això mal abordada: Per què una part tan important de ciutadans espanyols volen separar-se?, perquè el que es raona des de la perspectiva espanyola és precisament aquesta condició per als catalans. Es poden donar moltes respostes, però n’hi ha una que ha de destacar: perquè Espanya fa anys que va deixar de tenir un projecte comú; no el té i no el troba. I no és només el cas de Catalunya la manifestació més radical d’aquesta mancança, sinó que també ho mostra l’enfrontament caïnita entre els partits. Per situar un cas concret: Com pot tenir un projecte comú una societat que és incapaç d’aconseguir que els partits consensuïn una llei d’ensenyament bona i durable? No és, òbviament, el mateix que la qüestió independentista, però si mostra una societat incapaç de dotar-se d’un horitzó de sentit comú més enllà del profit individual. L’ingrés a la Unió Europea va ser l’últim gran esperó compartit, després no hi ha hagut un altre.

Si Espanya no és capaç de dotar-se d’un gran propòsit comú, necessàriament de naturalesa inclusiva, no només no resoldrà la qüestió de Catalunya, sinó que es multiplicaran els seus conflictes interns.

La pròpia Catalunya reprodueix a una escala menor el mateix problema, perquè de la mateixa manera que és una evidència la importància numèrica i cultural de l’independentisme, també ho és que aquesta iniciativa, almenys tal com està plantejada, ha generat una divisió interna com mai ha enregistrat almenys des de la recuperació de la democràcia.

Espanya necessita un projecte comú que no sigui fum, que vinculi i motivi, Ara bé, la condició necessària -no suficient, però sí necessària- perquè tal cosa esdevingui és que aconsegueixi incorporar la gran majoria de catalans, i per això cal trencar moltes barreres i perjudicis. Començant per un de central que determina que el que passa de dolent a Catalunya preocupa poc a Espanya. L’escassa participació en les manifestacions convocades en solidaritat amb les víctimes del terrorisme gihadista de Barcelona i Cambrils, a Madrid, el centre neuràlgic: no hi va haver més de 300 persones. És un últim exemple.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies