CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Es compleix el centenari de la mort de Prat de la Riba Es compleix el centenari de la mort de Prat de la Riba

Es compleix el centenari de la mort de Prat de la Riba

El primer president de la Mancomunitat de Catalunya va ser un dels artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX
CatalunyaPolíticaZPortada DerechaZResto 1 agosto, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votos)

Inici » Historic » Es compleix el centenari de la mort de Prat de la Riba

Avui 1 d’agost se celebra el centenari de la mort del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba. Aquest periodista i advocat, va ostentar el càrrec entre els anys 1914 i 1917, i va ser un dels artífexs del ressorgiment del sentiment nacional català del segle XIX.

El president de la Mancomunitat

Els inicis en política de Prat de la Riba es poden remuntar al Centre Escolar Catalanista, el qual va ingressar-ne el 1887 i en va ser president entre el 1890 i el 1891. En el seu discurs presidencial ja va afirmar que “vinc a parlar-vos de la pàtria catalana, que, petita o gra, és l’única pàtria nostra…”. També va ser escollit el secretari de la junta de la Unió Catalanista i va intervenir en la preparació i els debats de l’assemblea que va aprovar les Bases de Manresa, el document que fixava les bases per la devolució de les Constitucions catalanes.

Prat de la Riba va ser membre de la Lliga de Catalunya fins al 1899, i va impulsar la creació del Centre Nacional Català. El 1901 seria un dels fundadors de la Lliga Regionalista. Encara que no va ser fins al 1904 que no va començar a formar part de la seva comissió d’acció política. Gràcies a la seva trajectòria el 1905 va ser escollit membre de la diputació de Barcelona pel districte segon, i va ser reelegit pel de Vic-Granollers el 1909 i el 1913. Va ser el president de la diputació el 1907 amb reeleccions el 1909, 1911, 1913 i 1917. En aquest càrrec va fundar l’Institut d’Estudis Catalans a partir d’una proposta sorgida del I Congrés Internacional de la Llengua Catalana.

Va ser un gran defensor de la mancomunitat provincial, i va ser escollit president de la Mancomunitat de Catalunya el 1914, i reelegit el 1917. Va ser-ne el president fins a la seva mort. En el seu discurs d’elecció va voler donar importància al que ja s’havia aconseguit. “La Mancomunitat clou un període que comença amb la caiguda de Barcelona, amb el Decret de Nova Planta […] i n’inicia un altre, que és el demà […]”. Des del poder va realitzar una àmplia tasca de millora i modernització del país. Destaquen l’ampliació de la xarxa de carreteres i la de telèfons, la recuperació i restauració del Palau de la Generalitat, la creació de la Biblioteca de Catalunya i la xarxa de biblioteques comarcals.

Inici i estudis

Prat de la Riba va néixer a Castellterçol el 1870. Fill de propietaris rurals, va estudiar Dret a Barcelona, on es va llicenciar el 1893. Es va doctorar a Madrid amb una tesi anomenada La ley jurídica de la indústria (Barcelona, 1898), i posteriorment es va encarregar de la redacció de la Revista Jurídica de Catalunya, juntament amb dos companys. També participaria en les tasques de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Barcelona.

Ja immers en el món de la política, i explotant la seva vessant periodística, va dirigir el diari La Veu de Catalunya, publicant un gran nombre d’articles. Va ser des d’aquí que va mostrar les seves dissertacions, gràcies als escrits periodístics recollits en el seu llibre La nacionalitat catalana (1906), una obra emblemàtica del seu discurs teòric sobre el nacionalisme. Per ell la nacionalitat es definia com la determinació unitària d’un grup de persones que parlen la mateixa llengua, que expressen una voluntat comunica i tenen un mateix sentiment del dret basat en el costum. També va col·laborar La Renaixença i a Les Quatre Barres de Vilafranca del Penedès.

Divulgador catalanista

En el seu pas per la Unió Catalanista va tenir diversos càrrecs. Va ser un gran defensor del dret català i de la llengua catalana, i com a mobilitzador de la consciència catalanista, va elaborar manifestos de la Unió, com el Missatge al Rei dels Hel·lens, de l’any 1897,  un discurs pel qual va ser processat.

Com a divulgador i pensador catalanista va escriure Compendi de la doctrina catalanista, juntament amb Pere Muntanyola i Carner, i Compendi de la Història de Catalunya. També va impulsar la Renaixença. Va participar activament en els Jocs Florals i va participar en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906.

Com a secretari de l’Ateneu Barcelonès en la junta presidida per Valentí Almirall (1896-1897), va promoure un canvi d’estatuts per a normalitzar l’ús del català, i va organitzar un important cicle de conferències sobre aspectes de la societat i de la història catalanes, entre elles la que va pronunciar ell mateix, El fet de la nacionalitat catalana, que constitueix uns capítols de la seva obra política cabdal.

Mort de Prat de la Riba

Va ser un home religiós i d’una ideologia conservadora. Enric Prat de la Riba va morir l’1 d’agost del 1917 a la seva casa natal de Castellterçol. Segurament va morir a causa de la malaltia de Basedow, que patia des de feia força anys. Una comitiva el va traslladar fins a Barcelona el dia 3 d’aquell mateix mes, i va rebre moltes mostres de condol per cada poble per on va passar. A Barcelona es va organitzar un seguici per acompanyar el fèretre, i finalment va ser enterrat el cementiri de Montjuïc el dia 4 d’agost.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies