Com mesurar la pobresa?

Arran de la crisi, són moltes les informacions que s’han publicat sobre l’augment dels índexs de pobresa en la societat espanyola, però quan parlem que ha augmentat la pobresa, exactament a què ens referim?

A Europa, la forma tradicional de mesurar la pobresa és a partir de la taxa de risc de pobresa, cal tenir en compte però que no tots els continents la mesuren de la mateixa manera. En el cas europeu, l’EUROSTAT defineix aquesta taxa com el percentatge de persones les quals els seus ingressos després de transferències socials i impostos se situen per sota del 60% de la mediana nacional. Per tant, aquesta és una mesura de pobresa relativa, és a dir, un pobre suec a Espanya, segurament no seria considerat com a tal.

Segons aquest indicador de pobresa, a Espanya pel 2014 hi havia un 29,2% de la població que es trobava en una situació de risc de pobresa, a Alemanya aquesta xifra era del 20,6% i a Grècia del 36%. Aquestes són xifres que es poden considerar altes o molt altes, tot i que s’ha de tenir en compte que és el que es mesura exactament. A tall il·lustratiu, quan es realitzen enquestes sobre la percepció dels ciutadans sobre la seva situació econòmica, la majoria de persones que estadísticament són reconegudes com a pobres en preguntar-los-hi, elles no s’hi consideren.

Un altre element a tenir en compte és que les desigualtats també juguen un paper important, ja que aquells països més desiguals acostumaran a tenir unes taxes relatives de pobresa més elevades, ja que els extrems de la mostra, tant per a dalt com sobretot per a baix seran més nombrosos.

Indicadors de pobresa absoluta i exclusió social

Una forma d’afinar la definició de pobres, és a dir, aquelles persones que necessiten de forma prioritària l’actuació del sector públic per tal de poder viure en unes condicions dignes, és el d’establir mesures de pobresa absoluta. Magnituds que mesurin la pobresa absoluta poden ser l’establiment d’una quantitat mínima d’ingressos o indicadors de consum de béns essencials pel benestar (nivell de consum de proteïnes, accés a la calefacció, …), aquests últims indicadors es coneixen també com a indicadors de privació material severa. Per exemple, Espanya l’any 2014, el 7,1% de la població sofria una privació material severa, a França era el 4,8% i a Grècia arribava al 21,5%. Si encara especifiquem més el tipus de pobresa fixant-nos per exemple amb el percentatge de la població que no es pot permetre menjar carn, pollastre o peix diàriament, aquest percentatge se situa en el 7,8% del total de persones que tenen uns ingressos almenys un 60% per sota de la mediana espanyola. S’observa per tant com dintre les persones que es troben en risc de pobresa, menys d’un 10% presenta realment dificultats d’ingerir proteïnes diàriament.

El capital social, especialment la família, és una de les millors assegurances per tal de no caure en l’exclusió social

Diversos especialistes argumenten que en lloc de parlar de pobresa s’hauria de parlar d’exclusió social, ja que aquest concepte té en compte altres problemes a part dels baixos ingressos i segurament presenta menys ambigüitats. Per exemple, d’una banda una persona que tot i trobar-se en situació de risc de pobresa viu dignament gràcies al seu capital social, és a dir, gràcies a la família, i d’altra banda una persona que pugui tenir els mateixos ingressos que l’anterior però que no compti amb el suport de la família o amics, els dos seran considerats com a pobres però aquest últim es trobarà en una situació d’exclusió social al contrari que el primer. Per tant, és essencial no només estudiar l’impacte de la renda, sinó també el de les relacions socials.

Com a conclusió, és important tenir en compte que és el que mesura exactament cada indicador, ja que en moltes ocasions els titulars ens poden confondre. Aquesta consideració però, la de prendre sobretot l’administració pública per tal de focalitzar les ajudes en aquelles persones que més ho necessiten, especialment en uns temps a on el marge de despesa pel sector públic és escàs. En tot cas, un augment en la pobresa, independentment de com estigui mesurat, sempre serà un mal senyal, ja sigui perquè ha augmentat la pobresa absoluta o perquè han augmentat les desigualtats i així ha augmentat la pobresa relativa.

Inici » Historic » Com mesurar la pobresa?