CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com ho ha fet Suècia per a fer créixer la natalitat? Com ho ha fet Suècia per a fer créixer la natalitat?

Com ho ha fet Suècia per a fer créixer la natalitat?

Suècia és el tercer país de la Unió Europea amb una major taxa de natalitat i ha estat capdavanter alhora d’aplicar polítiques per a la conciliació laboral i familiar
EconomiaSocietatZPortada DerechaZResto 25 May, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Com ho ha fet Suècia per a fer créixer la natalitat?

L’envelliment és un dels grans perills pel futur europeu. La falta de natalitat és una de les principals raons per la qual ha augmentat de forma substancial l’envelliment, és a dir, el percentatge de persones amb més de 65 anys, respecte d’aquelles en edat de treballar (16-64 anys). Especialment greu és el cas espanyol. Com ja vaig publicar en un article anterior, pel 2050 Espanya serà el segon país més envellit del món, només per darrere del Japó, i la velocitat en què l’envelliment espanyol evolucionarà només serà superat per Corea del Sud i Hong Kong.

La majoria de països europeus ja s’han posat a treballar per tal de reactivar la natalitat en els seus països. Alguns dels exemples més coneguts és el dels països nòrdics o França, país que ja arriba a la taxa de reemplaçament de 2,1 fills per dona en edat fèrtil. Al contrari Espanya no ha aplicat polítiques decidides a fer front aquesta problemàtica. La taxa de fertilitat a Espanya és de les més baixes d’Europa situant-se en els 1,32 fills per dona.

Les polítiques aplicades per Suècia

Suècia va ser un dels primers països que ja en els anys 80 va diagnosticar el problema de la falta de gent jove i el va afrontar des del primer moment. Els resultats d’aquestes polítiques han estat bons, fet que provoca que molts països s’emmirallin en el país nòrdic a l’hora d’aplicar polítiques públiques dirigides a la natalitat. Si el 1980 les sueques tenien 1,68 fills per dona, el 1990 van passar a tenir-ne 2,13 i avui és el tercer país europeu amb una major taxa de fertilitat amb 1,88 fills per dona en edat fèrtil.

A Suècia, aquesta tipologia de polítiques s’apliquen considerant l’individu i no la família. Una conseqüència d’aquest enfocament és l’alt grau de naixements fora del matrimoni.

Els suecs són el tercer país europeu amb més fills per dona en edat fèrtil arribant pràcticament als 2

Els suecs són el tercer país europeu amb més fills per dona en edat fèrtil arribant pràcticament a la taxa de reemplaçament

Les tres principals polítiques de natalitat que aplica Suècia són:

  1. L’aplicació d’una tributació i seguretat social individuals que incentiva a què no hi hagi una atenció desigual, és a dir, que hi hagi un major repartiment a l’hora d’assignar el temps que cada membre de la parella destina a cuidar els fills i a l’activitat professional.
  2. Un generós sistema de permisos postnatal parental superior a l’any i que es pot compartir entre l’home i la dona d’una forma molt flexible. Les ajudes durant aquest període estan basades amb el que es cobrava abans de tenir la criatura. A més, també s’ofereixen generoses oportunitats de poder cuidar el fill a casa quan aquest es posa malalt.
  3. L’atenció infantil està totalment subvencionada a Suècia. Aquest fet facilita que després del període de permís postnatal els progenitors puguin reincorporar-se al treball.

S’observa doncs com les polítiques de natalitat sueques es basen en l’intent d’obtenir una conciliació entre la feina i l’obligació familiar. Aquestes polítiques no actuen directament sobre el fet de tenir fills, sinó que busquen crear un context propici perquè l’individu pugui tenir-los. L’acció del govern suec també busca que les mateixes famílies sueques siguin capaces de mantenir el seu benestar a partir dels mateixos ingressos i que no hagin de dependre de subsidis o altres ajudes de l’Estat. L’objectiu final del govern suec és que cada família pugui tenir els fills que desitja sense que els condicionants econòmics o socials siguin un obstacle.

Un altre element que es pot desprendre del cas suec és que l’aspecte institucional té una influència determinant a l’hora de determinar l’augment o la disminució de la natalitat, almenys a Europa. Espanya és l’exemple, davant la falta de polítiques de natalitat, la natalitat espanyola és de les més baixes del món. Dubtosament hi haurà un miracle si Espanya no fa res.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies