CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com hauria de ser la política europea envers la crisi dels immigrants Com hauria de ser la política europea envers la crisi dels immigrants

Com hauria de ser la política europea envers la crisi dels immigrants

El prestigiós centre d’investigació en política exterior de la Unió Europea ECFR proposa 10 punts que ajudarien a millorar l’actual política europea sobre el problema de la immigració. Entre aquestes, idees agosarades com parlar amb al-Àssad o gastar més en defensa.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 6 October, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Com hauria de ser la política europea envers la crisi dels immigrants

La crisi d’immigració en que es troba immersa Europa sembla que ha arribat a un punt mort des de la fractura entre els socis europeus a mitjans de setembre sobre les quotes migratòries.

En aquest context en que actuar és més necessari que mai, el prestigiós centre d’investigació independent European Council on Foreign Relations (ECFR) publicà el passat 22 de setembre un recull d’elements que haurien de tenir en compte les institucions europees i els Estats membres per tal de fer front a la situació de manera global.

Heus aquí els principals punts presentats pel ECFR:

1. Atacar el principal origen del problema: resoldre la situació a Síria

Si bé els líders europeus han aconseguit èxits notables tractant amb règims totalment contraris als valors que defensa Europa, com l’iranià (acords nuclears de juliol), respecte Síria aquesta bona voluntat ha mancat. Per a l’ECFR, trobar una via diplomàtica multilateral que inclogui tots els actors implicats –Putin i al-Àssad també- és imperant. No ens podem reduir, com Hollande s’obstina a fer, en criticar el règim de Damasc per motius ètics.

2. Buscar la col·laboració dels actors regionals rellevants

Els Estats del golf pèrsic, com Qatar i l’Aràbia Saudita, tenen una bona part de responsabilitat perquè han contribuït a encendre molts dels actuals conflictes que tants maldecaps porten a Occident. I no obstant, quan es tracta de repartir costos de les accions que en part han provocat, no estan mai disponibles.

3. Traçar una política “post-Ucraïna” envers Rússia

S’ha demostrat que la capacitat d’influència d’Europa sobre Rússia és, des dels fets de Crimea, pràcticament nul·la. I no obstant, Putin és en molts aspectes un soci clau en la crisi de refugiats. Un cop més, Europa necessita deixar de posar morros al Kremlin i actuar de forma responsable i realista.

4. Explotar els èxits: parlar amb l’Iran ara que es pot

Després de l’èxit de l’acord nuclear amb Iran, del qual Europa n’és una important responsable, cal fer servir les relacions obertes amb Teheran. L’Iran és un altre actor clau de la regió, juntament amb les monarquies del Golf, i per resoldre la situació caldrà tractar amb el país dels aiatol·làs. A més, podria ser que Europa fos l’únic actor que aconseguís fer asseure al xiïta Iran i a la sunnita Aràbia Saudita a la mateixa taula per buscar una solució comuna.

5. No deixar buits en la política exterior: estar atent a Líbia

Les ciutats costeres de Líbia són centres molt importants pels immigrants econòmics i els refugiats que Europa rep. I no obstant, sembla que des de la caiguda de Gaddafi i algun que altre tímid intent de recolzament a la democratització, Europa ha oblidat completament a Líbia.

6. Ajudar als potencials aliats regionals que encara es mantenen dempeus

Tot i que l’Orient Mitjà està fet un desgavell, encara hi ha Estats que mantenen fermament l’autoritat sobre el seu territori. Cal no perdre’ls com a aliats tot estant atent a les seves necessitats i demandes. Es tracta d’Egipte, Tunísia, Jordània o el Líban (que viu una crisi migratòria molt més intensa que l’europea).

7. No perdre els Balcans

La regió, que protagonitzà la darrera gran crisi migratòria als anys 90, torna a ser una zona calenta. Considerant que els Balcans formen part de la Europa geogràfica, no se’ls pot deixar sols a mesura que la seva situació interna es desestabilitza.

8. Actuar allí on els costos són menors: estructurar una política envers Turquia

Turquia hauria d’haver estat una altra prioritat per a Europa, ja que ocupa una posició clau en el conflicte. Però és que a més, una política europea envers Turquia seria més eficient que envers altres països, degut a que Ankara manté molts més interessos i llaços amb Europa que la resta d’actors del conflicte, com l’Aràbia Saudita o l’Iran. No obstant, Europa ha brillat per la seva absència quan podria haver-se guanyat el respecte i la col·laboració d’aquest país. Un exemple el trobem en la passiva actitud d’Europa envers el conflicte turc amb els kurds.

9. Empatitzar amb aquells que tenen un problema més greu

Tot i que cal una resposta en termes de política interna, no es pot oblidar que els Estats membres de la UE no són els únics que es troben amb el problema de la migració. Per això, cal ajudar a tots aquells països que també pateixen la crisi però que es troben fóra d’Europa, com Turquia i el Líban. Així doncs, una política europea que s’enfronti eficaçment a la crisi requereix tant de solucions internes entre els Estats Membres com d’accions exteriors. I el més important, coordinació entre les dues.

10. Recordar el compromís d’Europa amb la prevenció i gestió de conflictes

En un moment en que quasi bé tots els països europeus estan retallant les seves despeses militars i de cooperació a l’exterior, les capacitats que aquestes partides pressupostàries donaven són més necessàries que mai. Europa es troba envoltada de zones en conflicte: Ucraïna, l’Orient Mitjà i l’Àfrica (Sahel, Líbia i regió del corn de l’Àfrica particularment). Si s’ajuda a estabilitzar aquestes regions, els guanys seran dobles: d’una banda es reduiran les ocasions de que apareguin crispacions com les actuals entre els Estats membres i d’altra banda s’aconseguirà influència i beneficis econòmics i polítics envers les regions.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies