CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com l’OTAN podria fer que el règim de Putin col·lapsés Com l’OTAN podria fer que el règim de Putin col·lapsés

Com l’OTAN podria fer que el règim de Putin col·lapsés

L’OTAN i Rússia es troben immersos en un espiral de tensions conegut com dilema de seguretat. Tot i que sembla que Rússia té la supremacia militar a l’est d’Europa, hi ha moltes raons per a pensar que aquest mateix fet podria conduir a la perdició de Putin.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 5 February, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Com l’OTAN podria fer que el règim de Putin col·lapsés

“L’OTAN no pot defensar el territori dels seus membres més exposats”. Aquesta és la principal conclusió a la que ha arribat un estudi de la Rand Corporation, think tank d’anàlisi i consultoria estratègica. Si les forces armades russes menessin un atac contra les Repúbliques Bàltiques (Estònia, Letònia i Lituània), els tres petits Estats tindrien els dies –més ben dit, les hores- comptades.

“A través de diversos jocs en els que ha participat un ampli ventall d’experts militars i no militars jugant als dos bàndols, el període de temps més llarg que ha costat a les forces russes arribar a les afores de Tallin i Riga ha estat 60 hores”. La presència de les tropes nord-americanes desplegades aquest any a la zona, així doncs, resultaria totalment indecisiva. L’estudi s’ha realitzat a través d’un seguit de “wargames” o simulacions de guerra, fets al llarg del 2014 i 2015.

Dan De Luce analitza els resultats a Foreign Policy, i conclou que en cas de produir-se l’atac, cap de les opcions que tindria l’OTAN per a reaccionar seria adequada: l’Aliança Atlàntica podria intentar dur a terme un contraatac emprant forces convencionals (és a dir, tancs, avions, infanteria, etc.), però possiblement Rússia respondria amb una nova escalada. També podria amenaçar amb una represàlia massiva amb armes nuclears, però evidentment no ajudaria a calmar els ànims d’un país que també en té, i molts, d’aquests enginys. En tercer lloc, l’OTAN podria admetre una derrota parcial, cosa que obriria obertament un nou període de Guerra Freda.

Les 60 hores de vida que l’informe dóna a Riga i Tallin no són suficients perquè l’OTAN desplaci una força terrestre capaç de fer enrere els russos. Així, per evitar temptar al Kremlin a efectuar la jugada, De Luce proposa portar set noves brigades nord-americanes als Països Bàltics, tres de les quals serien pesades.

Rússia i l’OTAN: un exemple de la situació anomenada “dilema de seguretat”

El que De Luce no explica és què passaria després de que l’OTAN emplacés aquests nous efectius a les portes de Rússia. Segons el politòleg rus Mijail Molchánov, expresident del Departament de Ciències Polítiques de la Universitat de Sant Tomàs (Canadà), Rússia es sentiria encara més asfixiada. Tot i que Molchánov, en un article recentment aparegut a Russia Beyond the Headlines no menciona l’informe de la Rand Corporation, si que deixa clar que la percepció de Moscou des del 2008 (Guerra de Geòrgia), és que Occident l’està arraconant geopolíticament.

L’expansió de l’Aliança Atlàntica cap a l’est (iniciada al 1998), els acords pro-europeus d’Ucraïna i les sancions econòmiques confirmarien als russos que l’OTAN, que no és més que “un agent dels Estats Units”, està intentant aixafar completament el que queda de la influència russa al món. Quan un Estat es sent arraconat, recorda el veterà politòleg John Mearsheimer, “es torna molt sensible”. Matís important: no cal que realment estigui arraconat, sinó només que s’hi senti. Les emocions i la subjectivitat juguen un paper clau en la política internacional.

El nou tanc rus T-14 "Armata", presentat a la desfilada de la Victòria del 9 de maig del 2015. Nombrosos experts el consideren el carro de combat més potent el món. No obstant, el creixent potencial militar podria ser contraproduent per a Rússia. Imatge: Grigory Dukor / Reuters

El nou tanc rus T-14 “Armata”, presentat a la desfilada de la Victòria del 9 de maig del 2015. Nombrosos experts el consideren el carro de combat més potent el món. No obstant, el creixent potencial militar podria ser contraproduent per a Rússia. Imatge: Grigory Dukor / Reuters

Així doncs, la sensibilitat russa faria que les set brigades que la Rand Corporation proposa desplegar fossin contestades amb un corresponent augment de les forces russes i una millora del seu nivell de preparació. Això, alhora, faria que l’OTAN es prengués l’amenaça russa encara més seriosament, i el joc de l’increment de forces tornaria a començar.

Aquesta situació tan absurda, però racional des del punt de vista individual, s’anomena “dilema de seguretat”. Un dilema de seguretat es dóna quan dos actors, tot intentant incrementar la seva seguretat respecte l’altre, acaben trobant-se en una situació més insegura. En el cas de l’OTAN i Rússia, equival a dir que tot incrementant les tropes a la frontera per evitar un atac del rival, la guerra es fa més probable.

Només hi ha una manera d’evitar caure en un dilema de la seguretat: que els dos actors enfrontats es coneguin mútuament i cooperin en comptes de competir. La teoria dels jocs afirma que perquè aquesta situació s’arribi a produir, han d’haver-se produït diverses partides per donar temps als jugadors a “aprendre” (en el nostre cas, equivaldria a passar per varies crisis politico-militars o inclús una guerra). El model teòric afirma que només així els jugadors es donen compte de l’absurd de la situació en que es troben.

Sembla mentida que Rússia i Occident, que de fet ja varen jugar una llarguíssima partida d’un joc anomenat “Guerra Freda”, siguin incapaços de cooperar. El Kremlin, Washington i Europa haurien d’actuar immediatament per a posar fi a aquest absurd que no beneficia a ningú. El que és evident és que ningú vol ser vist com el perdedor, de manera que l’esforç hauria de ser simultani.

Rússia, la principal perjudicada; Europa, paralitzada

No obstant les aparences, qui hauria d’estar més interessat en posar fi a aquesta situació és Vladimir Putin, que presideix un país al límit de les seves capacitats i que pateix una greu crisi econòmica (el PIB rus retrocedí al 2015 un 3,7%, mentre el preu del petroli segueix en mínims).

Com el professor Alexander J. Motyl exposa en un article recent, si Putin segueix forçant la maquinaria russa com ho ha estat fent fins ara, el seu país corre risc de col·lapsar-se i el seu règim, d’enfonsar-se. Caldrà veure si el seu govern és capaç de superar la visió curt-terminista que determina la seva política exterior actualment, i donar el primer pas. Malauradament, Putin, que ha basat el seu mandat presidencial en l’orgull nacional, té molts incentius per a no canviar de rumb. En canvi, els Estats Units té molt poc a perdre si Putin cau i Rússia es sumeix en el caos, de manera que és improbable que sigui el primer en cedir.

Qui podria prendre un rol de frontissa entre els dos rivals seria una Unió Europea forta i independent, però com Catdiàleg explicava recentment, l’escassa influencia internacional de la UE s’ha esfumat al 2015. En definitiva, a curt termini la tensió a les fronteres entre l’OTAN i Rússia es mantindrà. A mig i llarg termini, més val que algú dels tres actors doni un pas endavant cap a la normalització de les relacions.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies