CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com fer de la UE una potència mundial Com fer de la UE una potència mundial

Com fer de la UE una potència mundial

El prestigiós think tank ECFR presenta una estratègia de política exterior de la UE per tal de recuperar protagonisme a l’escenari internacional. Què hauria de fer Europa?
EuropaMónResearchZPortada DerechaZResto 21 July, 2015 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Com fer de la UE una potència mundial

És difícil creure que la Unió Europea sigui capaç de projectar-se com una potència internacional quan li costa tant tenir les coses de casa ordenades.

No obstant, la flamant Alta Representant de la Unió per Afers Exteriors i Política de Seguretat, la italiana Federica Mogherini (42), té molt clar des del seu nombrament el 30 d’agost de 2014 que la seva missió és precisament enfortir Europa en l’escenari mundial.

Recentment, el prestigiós think tank European Council on Foreign Relations (ECFR) ha publicat un informe que exposa com hauria de ser el pla de Mogherini. Quins consells ofereix a l’Alta Representant?

1. Actuar amb menys idealisme i més realisme

El primer punt és contundent: “és el moment de descartar les aparences i començar a entendre el món tal i com és”. I continua: “la UE ha d’assegurar-se que la seva forma d’entendre el món és realista i determinada, dura”. “Realista” en relacions internacionals és un terme que té connotacions polítiques concretes. Fonamentalment, implica que la política exterior ha de guiar-se pels interessos nacionals en comptes de per ideals i filosofies etèries. Tot un repte per a un actor que està format per 28 Estats diferents.

2. Ser conscient de les limitacions del poder europeu

L’informe del ECFR també assenyala que cal enterrar definitivament la percepció segons la qual el món segueix girant al voltant dels europeus. Tal visió és ara més errònia que mai.

“Cal trobar polítiques per a un món on som menys capaços que mai per fixar les regles del joc”. El repte es troba en equilibrar aquesta coneixença de les limitacions pròpies amb la defensa d’uns valors centrals que han proporcionat a la UE notable influència per soft power (poder tou).

3. Implicar els Estats Membres i definir curosament les prioritats

En el repartiment de competències fixat en els tractats de la UE, una de les àrees on els Estats membres retenen més capacitats és en política exterior. Per tant, en el curt termini ha de ser una prioritat absoluta entaular un “diàleg sincer” entre les parts, d’on emergeixi “una consciència sobre quins aspectes són més urgents d’afrontar”.

El proper pas seria aconseguir implicar a fons els gabinets de política exterior i els aparells diplomàtics en les polítiques assenyalades com a prioritàries. Cal evitar, assenyala el ECFR, que sigui sempre la Comissió Europea qui estiri dels Estats per actuar.

4. Europa de l’Est ha de ser la prioritat absoluta

El document assenyala com l’estancament en que es troba la situació a l’est d’Ucraïna des de fa més d’un any demostra la infectivitat de la política de la UE. Del redactat se’n extreu que la UE no ha entès les motivacions més profundes de la política de Putin, cosa que hauria contribuït decisivament a la situació actual.

L’estratègia que proposa el ECFR consisteix per una banda en promocionar la independència econòmica i política dels veïns de Rússia i per l’altra tractar a Moscou amb una combinació d’incentius negatius (sancions) i positius (oferiment de diàleg). La idea és enviar al Kremlin un senyal de que se’l valora i se’l té en compte.

5. A l’Orient Mitjà cal regir-se per la prudència

La regió més explosiva del planeta exigeix calma a l’hora de tractar-la: “els europeus no ens podem llançar de cap al fangar de l’Orient Mitjà”. Tot el que es percebi com islamofobia és potencialment convertible en radicalització per part de determinats sectors musulmans, especialment al sí dels països de la UE.

Al mateix temps, cal tractar a tots els Estats de la regió –Israel, Iran, Aràbia Saudita, etc.- amb respecte i d’acord amb els interessos de la UE, combreguin o no amb la visió liberal del món dels europeus. Però alhora cal evitar “recolzaments o acords preferents” amb cap d’ells.

La idea és doncs fomentar l’equilibri tot deixant als països àrabs i Israel que solucionen els seus problemes entre ells.

6. Europa ha de trobar el seu propi camí amb Estats Units i l’Àsia-Pacífic

El ECFR és molt crític amb el que anomena “el vell tracte”: Estats Units com a proveïdor de seguretat d’Europa i Europa com a suport permanent en la política internacional d’Estats Units.

El document apunta a que l’idealisme amb els europeus segueixen veient Washington s’ha acabat: la Casa Blanca ja no és la senyora del món i Obama porta anys re-orientant tota la seva força cap al Pacífic i l’est asiàtic. Ha arribat el moment en que Europa ha de deixar enrere el seu recolzament incondicional als Estats Units i negociar més durament amb ells en la defensa dels seus propis interessos.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies