CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com el Partit Comunista Xinès s’afanya a fer desaparèixer els Papers de Panamà Com el Partit Comunista Xinès s’afanya a fer desaparèixer els Papers de Panamà

Com el Partit Comunista Xinès s’afanya a fer desaparèixer els Papers de Panamà

L’escàndol dels “Panama Papers” és més perillós pel govern xinès que pels de la majoria de països. Beijing està emprant massivament la censura com a part de la seva política anti-corrupció
FocusMónZPortada DerechaZResto 5 April, 2016 Joan Prats i Amorós 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Com el Partit Comunista Xinès s’afanya a fer desaparèixer els Papers de Panamà

“Cerqueu i destruïu els informes re-editats sobre els Papers de Panamà. No seguiu cap contingut relacionat, sense excepcions. Si es descobreix material publicat per qualsevol mitjà estranger atacant la Xina en qualsevol web [xinesa], es tractarà l’afer severament”.  Així de contundent s’expressava una directiva provincial del govern xinès, dirigida als mitjans de comunicació de la regió.

L’escàndol que omple aquesta setmana les portades de la premsa mundial, conegut com els “Papers de Panamà”, ha esquitxat a un país especialment sensible a la corrupció governamental: la República Popular de la Xina. Com és sabut, en els Papers figuren milers de personalitats d’arreu del món, 128 polítics de primera línia i 12 caps d’Estat i primers ministres, així com 61 socis o familiars molt propers a les elits polítiques de nombrosos països. En aquest darrer grup es troben diversos membres de l’entorn de la cúpula política xinesa.  Com tots els altres implicats, se’ls assenyala per haver contractat els serveis del bufet Mossack Fonseca, especialitzat en la creació de societats offshore (empreses en paradisos fiscals que no registren cap activitat econòmica o comercial real).

L’informe, publicat per l’ICIJ (Consorci Internacional de Periodistes d’Investigació), està ja tenint impactes polítics arreu del món. No obstant, els seus efectes arribaran en graus i formes diferents a cada país. El periodista David Wertime, especialitzat en la Xina, assenyala que els Papers de Panamà poden tenir un impacte especialment profund a la Xina.

El cunyat del president xinès Xi Jinping, la filla del ex-primer ministre Li Peng i la néta de Jia Qinglin (cèlebre ex-membre del Comitè Permanent del Politburó, entitat que constitueix l’epicentre del poder polític xinès) es troben entre les personalitats xineses llistades per l’ICIJ. Per si fos poc, la regió administrativa especial xinesa de Hong Kong és assenyalada per l’informe com principal origen dels intermediaris, és a dir, dels advocats, comptables i altres professionals que feien possible que el sistema de Mossack Fonseca funcionés.

A primera vista, sembla que l’honor del Partit Comunista Xinès (PCX), que governa a mode de partit únic la República Popular de la Xina des de l’any 1949, queda salvat, al no haver afecat l’escàndol a cap càrrec de primera línia. No obstant, els Papers de Panamà reforcen la visió de corrupció governamental que des dels anys 90 s’estén pel país.

Per què els Panama Papers són especialment perillosos a la Xina

El president Xi Jinping feu de la lluita contra la corrupció un dels seus principals cavalls de batalla al 2012, a l’inici del seu mandat. Xi està preocupat, abans que res, per l’hegemonia política del PCX. Aquesta s’ha vist creixentment qüestionada des dels anys 90, quan els fruits de la liberalització econòmica empresa per Deng Xiaoping al 1978 feren aparèixer una elit politico-econòmica. En ella, els càrrecs governamentals i les riqueses amassades en les empreses estatals o privatitzades s’enredaven fins a fer-se indestriables.

Com que la Xina no és una democràcia, el seu govern ha de cercar fonts de legitimitats fóra de les urnes. La ideologia marxista-leninista-maoista, els serveis socials i els bons resultats econòmics són les úniques maneres que té el PCX de justificar-se davant del poble xinès. Però si els oficials públics es revelen corruptes, el sistema entra en perill de col·lapse.

En una democràcia, si un govern és acusat de corrupció, els ciutadans tenen l’oportunitat de castigar-lo a les properes eleccions. Així doncs, el sistema polític en sí (la democràcia representativa) no està en perill. En canvi, si el govern xinès és corrupte, què pot fer la població per a castigar-lo? Legalment, res. Il·legalment, estendre les xarxes d’oposició clandestina i eventualment, fer-lo caure a través d’una revolució.

És aquesta perspectiva la que tant espanta a Xi i els altres membres del Politburó Xinès. Per això, el president llançà al 2013 una vasta política contra la corrupció. Xi ha demostrat en diverses ocasions no tenir pietat amb els corruptes, insistint repetidament en la preservació de la “puresa del partit”. Per això, que en la llista de Panamà aparegui el seu nom (vinculat a les operacions offshore del seu cunyat) és una galleda d’aigua freda que l’aparell estatal xinès s’està afanyant a cobrir.

La cara fosca de la política anti-corrupció del president Xi

Quan no és possible, o resulta insuficient, castigar als corruptes, el govern xinès treu una altra potent arma “anti-corrupció”: la censura. A Weibo, la principal xarxa social virtual xines (una mena de  barreja entre twitter i facebook), no es troba ni rastre de les entrades “Panamà” i “Papers de Panamà”. Ambdues han estat eliminades del cercador, segons apunta Wertime. Les cerques relacionades amb el cunyat del president i les altres personalitats esquitxades també han desaparegut.

Wertime es lamenta de com internet, i particularment Weibo, havien bullit fins no fa gaire amb critiques d’internautes xinesos de caràcter més o menys polític. No obstant, des de que Xi inicià la seva política contra la corrupció, internet és cada cop menys un espai de debat i crítica governamental. La lluita contra la corrupció té una seva cara fosca quan és viu sota un règim autoritari.

Imatge de portada: bitllets xinesos amb l’efígie de Mao. La moneda de la Xina s’anomena oficialment “renminbi”, que vol dir “moneda del poble”, i no yuan (que vol dir “rodó” en xinès).

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies