CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Perquè el col·lapse imminent d’Estat Islàmic no és una bona noticia per la lluita contra el terrorisme Perquè el col·lapse imminent d’Estat Islàmic no és una bona noticia per la lluita contra el terrorisme

Perquè el col·lapse imminent d’Estat Islàmic no és una bona noticia per la lluita contra el terrorisme

Mentre l’organització perd força a ritme constant, la seva preocupació principal ja no és la gihad global sinó la supervivència a Síria i l’Iraq. No obstant, multitud de branques territorials estan ansioses de recollir el relleu com a centre del “Califat”
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 3 April, 2017 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Perquè el col·lapse imminent d’Estat Islàmic no és una bona noticia per la lluita contra el terrorisme

Estat Islàmic recula des de fa mesos tant a Síria com a l’Iraq. Molts dels líders han estat abatuts en atacs aeris i operacions especials, i la capacitat d’auto-finançament de l’organització –un dels aspectes que explica el seu èxit inaudit – s’ha reduït considerablement. A Mossul, les Forces de Seguretat Iraquianes (FSI), recolzades per la coalició internacional contra Estat Islàmic, es troben en plena campanya per alliberar el casc antic.

Les tàctiques dels terroristes es tornen més cruels i desesperades, indicant que el “Califat” està mortalment ferit. Segons portaveus del Pentàgon, els islamistes estan agrupant civils en edifici determinats per després intenten atraure atac aeris de la coalició. Les tàctiques d’escuts humans explicarien el dràstic increment de la mortaldat civil durant la batalla per la vil·la.

Escenaris de futur

Charlie Winter i Colin P. Clarke proposen a Foreign Affairs dos possibles escenaris de futur: en el primer, Estat Islàmic perdria la seva xarxa de suports global que tants maldecaps ha portat a les agències d’intel·ligència occidentals els darrers 3 anys. Així, el grup es reduiria eventualment als combatents que queden sobre el terreny, a Síria i l’Iraq, molts dels quals no tenen altre remei que batre’s per sobreviure.

El segon escenari seria semblant al que succeí amb Al Qaeda després de que aquesta organització perdés el seu centre de gravetat a l’Afganistan i el Pakistan entre 2002 i 2003. Aquí es tractaria exactament del contrari: Estat Islàmic perdria importància en el seu centre (Iraq i Síria) i en guanyaria en les seves “províncies”, com l’Afganistan, Líbia, la Península del Sinaí i el Iemen.

L’escenari més probable sembla trobar-se en un que combinaria tots dos.

Winter i Clarke apunten també a dos potencials escenaris per la lluita contra l’organització. El primer seria que la pèrdua d’unitat d’Estat Islàmic resultaria positiva, ja que els diferents grupuscles que n’emergirien s’embarcarien en lluites pel reconeixement com a successors legítims del “Califat”. L’autor Clint Watts anomena aquest fenomen “competència terrorista destructiva”.

El segon, defensat per Winter i Clarke, no és tan optimista. En ell s’apunta que, si bé el problema d’Estat Islàmic s’hauria acabat, seria només per deixar pas a una multitud de nous problemes. Els successors del “Califat” apareixerien en format més reduït però possiblement més radical (si això és realment possible), i la guerra contra el terrorisme no s’acabaria, sinó que entraria tan sols en una nova fase.

Els autors pensen que la història d’Al Qaeda ofereix bones pistes de per què Estat Islàmic evolucionarà d’aquesta segona manera. Si bé abans dels atacs de l’Onze de Setembre Al Qaeda estava organitzat de forma jeràrquica i cohesionada, com encara ho està Estat Islàmic (a Síria i l’Iraq), un cop els Estats Units tallaren el cap a l’organització n’aparegueren de nous, des del sud-est asiàtic fins al Sahel.

El que la propaganda d’Estat Islàmic pot revelar

Winter i Clarke han analitzat centenars de publicacions als mitjans afins a Estat Islàmic, observant com el seu contingut es limita cada cop més al que succeeix a Síria i l’Iraq. Segons els autors, això indica que el centre de gravetat està cada cop més preocupat per la seva supervivència. I indirectament, això indica que s’està preparant un relleu de lideratge.

Síria i l’Iraq podrien deixar de ser el centre del Califat, que podria traspassar-se allí on les perspectives per establir un nou “estat islàmic” amb control efectiu sobre un terreny i població siguin propicies. Podria ser Somàlia, el Iemen o l’Afganistan.

L’amenaça de la deslocalització

Una altra tendència que Winter i Clarke assenyalen com a probable i preocupant de la pèrdua de poder d’Estat Islàmic es que s’incrementarà el numero de combatents a Síria i l’Iraq que intentaran tornar – o simplement viatjar- a Occident per cometre atemptats. Un terrorista amb experiència sobre el terreny és infinitament més efectiu que no pas un amateur que mai ha sortit de la banlieue parisenca.

Finalment, Winter i Clarke reconeixen que cal felicitar-se per la derrota d’Estat Islàmic, ja que al cap i a la fi és un èxit en la lluita contra el terrorisme. Però els autors avisen que la coalició internacional contra Estat Islàmic haurà de lluitar encara durant molt temps. I, a més, haurà de canviar el seu modus operandi: per una banda, serà necessari colpejar alí on una branca d’Estat Islàmic intenti emergir com a nou centre del terrorisme islamista. Per l’altra, caldrà promoure la bona governança i evitar la radicalització, especialment als països més inestables del planeta. 

Imatge de portada: fotografia emprada per Estat Islàmic per a fins propagandístics

 

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies