Colau tira pel dret amb el Tramvia amb “l’alternativa escollida”

Ada Colau continua tirant pel dret amb el Tramvia per la Diagonal. Dilluns de la setmana passada, en el consell d’administració de Bimsa, l’empresa municipal encarregada de les obres de l’Ajuntament de Barcelona, el punt número 4 de la sessió s’ocupava de la relació de les principals actuacions en preparació a impulsar els pròxims mesos. Després del parc urbà de la plaça de les Glòries, el segon lloc era per la “connexió de les xarxes de tramvia. Redacció del projecte executiu de l’alternativa escollida en redacció de l’estudi informatiu”.

Però quina és aquesta alternativa escollida? O més ben dit, quines alternatives hi havia per escollir? Perquè és evident que ‘l’alternativa escollida’ s’havia d’enfrontar a altres propostes. Però quines són aquestes i a on han sortit? No s’han posat a la informació pública? Qui ha decidit què guanyava i què no? Com és que amb tot allò relacionat amb el Tramvia mai se’n fa consultes? És més, la consulta i el referèndum són l’eina de treball de Colau, a més del seu postulat. Barcelona té dret a una consulta, o en això no?

Tenint en compte que l’equip de govern del consistori organitza consultes per moltes preses de decisions, perquè així ho van prometre en el seu programa electoral (encara que moltes d’aquestes consultes són vanes i no acaben tenint repercussió de cap mena), perquè en una decisió tan important, realment de ciutat, que canvia la fisonomia del municipi i que afecta directament el ciutadà, no se’n fa cap?

No només no té en compte l’opinió dels barcelonins, sinó que a més es va tramant per la via del secretisme. Recordem que aquest no és un pla de l’Ajuntament, sinó de l’empresa d’obres públiques del consistori. Per tant, tot aquell que no estigui en els consells d’aquestes empreses no té per què estar assabentat de les preses de decisions d’aquestes (hi ha moltes empreses i els resultats de les reunions no acostumen a ser públics). Aquesta, per tant, és una via oculta de decidir.

Aquesta informació, publicada avui per La Vanguardia, mostra clarament com el consistori barceloní pretén fer, costi el que costi, la seva aposta faraònica del Tramvia. I aquí hi ha diversos punts a tenir en compte. El primer és que l’equip de govern no pot tirar endavant aquest pla sense l’aprovació de 21 dels 41 regidors de l’Ajuntament, un suport que encara no té. De fet, la mateixa Colau li deia a Trias el passat més de desembre que “no es pot aprovar cap aspecte referent al tramvia sense que passi pel ple del consell municipal i tingui el màxim consens polític”. Però amb l’alcaldessa les paraules se les emporta el vent.

I aquí entra el segon punt, que és que el consistori ja va posant les primeres pedres del Tramvia a poc a poc per acabar pressionant els altres partits a què no tinguin més remei que aprovar el seu pla. Així va actuar el consistori quan va decidir estudiar el canvi de sentit de l’avinguda Sarrià i el carrer Urgell. I així també va actuar el consistori quan va decidir suprimir la línia d’autobús prevista per fer el mateix recorregut planejat pel Tramvia.

Les grans preguntes que envolten el Tramvia

Cal tenir en compte altres circumstàncies que qüestionen la construcció del tramvia per la Diagonal. Per començar, el sentit de fer una inversió tan costosa per una infraestructura que és totalment rígida i irreversible (més de 400 milions entre inversió, rescat de la concessió de l’empresa privada, i el cost d’explotació addicional relacionat amb el bus elèctric). Per tant, davant de qualsevol avaria o accident, tota la connexió quedaria aturada les hores necessàries fins a recuperar de nou la circulació (ja s’han produït alguns accidents en la línia de Francesc Macià, que ha aturat la circulació durant matins sencers).

El que tampoc es pot obviar és que el tramvia s’implantaria a l’eix principal d’una ciutat exageradament densa, amb una àrea de 35.000 habitants per km². Això tindrà un fort impacte sobre la mobilitat metropolitana, ja que molts dels treballadors que provenen d’altres ciutats es veuen amb la necessitat d’accedir a Barcelona a través d’aquesta via. Si la ciutat tingués una bona combinació de mitjans de transport amb la perifèria, la situació seria diferent, però no és el cas. Un dels efectes produïts serien les fortes retencions als veïns de l’Eixample, causats pel tràfic desplaçat de la Diagonal.

Inici » Historic » Colau tira pel dret amb el Tramvia amb “l’alternativa escollida”