CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Colau, entre l’oportunisme i el caos Colau, entre l’oportunisme i el caos

Colau, entre l’oportunisme i el caos

Editorial 26 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Colau, entre l’oportunisme i el caos

Ada Colau és com una mestressa post moderna, una mestressa del caos i una mestra de l’oportunisme, experta en llençar la pedra i amagar la mà.

Ella agita tot el que pot les aigües sense arriscar-se mai personalment. Ho està fent amb el referèndum. A hores d’ara ningú sap si va o ve, simultàniament agita les aigües de la confrontació del dia  i al mateix temps  nega que l’Ajuntament hi tingui res a veure, penja, això sí, un cartell sobre la democràcia a la façana del Consell de Cent com si fos un lloc per exhibir pancartes. Ho fa per complaure al pobre Trias; vés per on ara es preocupa per les seves propostes. En realitat, la política de Colau és viure de les febleses dels altres, i axó no ve d’ara. Quan Trias alimentava econòmicament l’entitat que li permetia viure i dedicar el seu temps a llaurar-se una bona imatge pública, l’Observatori Desc. Colau forma part del nombrós contingent de persones que han basat la seva activitat professional en ser usufructuàries de les rendes públiques.

Molta democràcia sí, alhora que la furta allí on és més fàcil i directa practicar-la, en la vida municipal. Sense consultes va implantar una fracassada super illa, i per la mateixa via vol imposar el tramvia per Diagonal, refusat fa anys precisament en una consulta popular pels barcelonesos. Confonen la mobilitat a favor de les persones amb la presa del Palau d’Hivern. En el seu imaginari dotat per un sectarisme mel·liflu, la Diagonal és el signe de la “classe alta”, i el tramvia la redempció del proletariat. Anem apanyats.

És de les que tira la pedra i amaga la mà. Ho va fer amb els premis Ciutat de Barcelona quan va incitar -segons la seva pròpia declaració- a l’autora Dolors Miquel a recitar en l’entrega dels guardons, la seva poesia Mare Nostre, paròdia del Pare Nostre, conscient de la reacció entre molts creients, i dels afalacs de crema esglésies intel·lectuals. Després, quan un grup d’intel·lectuals catòlics la interpel·laren en una carta oberta, es refugia en el desconeixement i declarava la seva voluntat de respecte als catòlics. Pur engany com es va veure després que Dolors Miquel confessés la veritat, però ha continuat en la mateixa línia expulsant del Programa de Festes de la Mercè, any rere any, la referència a la celebració religiosa de la patrona, malgrat ser un acte que forma part del protocol de festes -aquestes i d’altres- de l’Ajuntament, per acord del Plenari Municipal del 2010. Però per Colau les normes no existeixen si no li agraden. És molt incivil i perillós que una mentalitat d’aquesta mena governi la ciutat

I ha tornat ara amb el Pregó de les Festes de la Mercè. Va triar una amiga seva, Marina Garcés, filòsofa, sense una especial acreditació acadèmica, que dóna classes a  Saragossa, que no té cap empatx en afirmar que fa 14 anys que hi treballa, però que dorm en hotels perquè no vol fixar una llar i torna cada setmana a Barcelona. Si aquesta opinió fos formulada per algú en relació a la capital catalana, que no vol fer cap llar aquí, després de 13 anys, que li diríem? Doncs qui es vanagloria d’això ens ha vingut a donar una lliçó per la Mercè. En els 16 anys que fa que va acabar el seu doctorat, només ha publicat 4 obres, descomptant l’obligada tesi doctoral, una producció pobre per qui no fa cap altra activitat que ser professora titular a Saragossa; poca cosa, molt poca, fins que Colau va arribar al poder. Aleshores, les coses han canviat,  des de 2016 és membre del claustre de professors del Programa d’Estudis Independents del MACBA i dirigeix l’Aula Oberta de l’Institut d’Humanitats (CCCB). Pur amiguisme municipal. Garcés no té cap talent singular per fer el Pregó, ni cap servei a Barcelona, excepte la relació amb Colau i formar part de l’ona Podemos-Comuns

La filósofa va tenir un remat sensacional, afirmant que “l’essencial és l’important”, i després d’aquesta immensa obvietat es va quedar tan satisfeta. Si el que és essencial per a la vida no importa, què seria aleshores la importància? S’entén que no anés sobrada de feina.

Però tot això és secundari. El punt culminant de la posada en comú Colau-Garcés, va ser l’equiparació entre els morts dels atemptats terroristes i els terroristes morts. Ella expressa així -com en el cas de la Mare Nostre- un rerefons comú amb els qui governen la ciutat, compartit també per la CUP, i que es va fer patent en la manifestació per les víctimes i el terrorisme, que varen quedar desplaçades per la voluntat d’equiparar terrorisme amb el conflicte en el món musulmà i l’obsessió per  exculpar de tota responsabilitat l’Islam. És la mateixa lògica que porta a Colau a assistir a celebracions religioses del món musulmà i no participar en la celebració tradicional de la Mercè, a la qual veta fins i tot la referència a la Missa.

Entenguem-nos: els terroristes morts mereixen un record misericordiós, però mai un discurs equiparat, que incita a la sòpita sobre l’acció dels Mossos. Una vegada més, per persona interposada, Colau llença la pedra i amaga la mà.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies