CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Colau i Carmena: les diferències del mateix (2) Colau i Carmena: les diferències del mateix (2)

Colau i Carmena: les diferències del mateix (2)

Breu anàlisi de la gestió de Colau al capdavant del consistori barceloní d’aquest 2016 que ja ha acabat. Relació amb la gestió de Carmena
CatalunyaPolíticaPortadaZPortada IzquierdaZResto 2 January, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (4 votes)

Inici » Historic » Colau i Carmena: les diferències del mateix (2)

Colau i Carmena. Carmena i Colau. Són les alcaldesses de les principals ciutats espanyoles. El vessant social i activista de Colau i jurista de Carmena les van portar al capdavant dels seus respectius governs, prometent fer una forma de política més horitzontal. Ja som el 2017, i això vol dir que ja es pot fer anàlisi de la seva tasca durant el 2016. Fa uns dies comparàvem les polítiques que han dut a terme les dues alcaldesses, visualitzant les seves semblances.

Des de les remunicipalitzacions, passant per la mobilitat, la lluita pel lloguer social, la lluita contra el sensellarisme o la ideologia de gènere, entre d’altres.

Ajuntament de Barcelona, una gestió del relat

Una característica comuna en gairebé totes aquestes polítiques és que l’Ajuntament de Barcelona bàsicament fa una gestió del relat, més que no pas una gestió d’obres. Es podria traduir com una política sense economia. Això significa que en gairebé totes les variables, el que fa el consistori és una política que no presenta cap singularitat pròpia en relació a una transformació de la base i de la funció econòmica de Barcelona. Un exemple seria el Mobile World Congress.

Abans de governar, Colau sostenia que el MWC i tots els esdeveniments de grans empreses no revertien en la ciutat, i van prometre suprimir aquests actes de l’agenda municipal. Però un cop al poder, a l’hora d’operar BComú no ha estat capaç de fer una transformació i de plantejar un model diferent. El resultat? El MWC es continuarà celebrant a Barcelona, i amb molt d’orgull. Aquest exemple es podria aplicar en gairebé tots els ordres econòmics.

Polítiques sense economia

Un ajuntament que fa polítiques sense economia s’acaba convertint en un ajuntament que es veu obligat a marcar la seva posició ideològica operant sobre realitats en les quals no hi hauria d’haver un prejudici ideològic (com és el cas del tramvia, de la circulació de cotxes per Barcelona…). El problema hauria de ser contemplat bàsicament en termes objectius, però des del consistori es veuen amb la necessitat d’actuar d’aquesta manera ideològica, bàsicament perquè han decidit comportar-se com una ONG.

I això és així perquè no tenen definida la seva política de base econòmica per la ciutat, com tampoc tenen definida una política urbanística d’element concreta. Un clar exemple és l’intent de superilla al Poblenou, que ha acabat resultant un fracàs. Una idea però, que recordem que va ser idea de Xavier Trias, malgrat que si la seva realització ha resultat deficient, ha estat per culpa del govern de Colau.

Ideologia per sobre dels fets

Una característica comuna de les dues alcaldesses és que tenen una visió molt ideològica dels problemes de la ciutat. El cotxe, el tramvia, les persones sense pisos, el lloguer social… són plantejaments molt ideològics. Però a més, no responen a un problema nou. Que Colau presenti aquestes ‘solucions’, no significa que no es fessin actuacions a la fase de governs anteriors. Evidentment hi havia una política sobre la gent sense llar, i evidentment, aquesta era insuficient. Ara caldrà veure si aquesta que proposa Colau és suficient o no. La qüestió és que Colau situa aquest tema en el centre del relat, i en l’anterior govern municipal, segurament, aquestes qüestions es trobaven englobades dins de les polítiques socials. Però la gran diferència és només de discurs, i el que proposa Colau no té per què acabar transformant-se en realitat.

L’estratègia consisteix a agafar la dimensió de les polítiques socials i posar-les en primer pla. Això significa invertir-hi més diners. Però quants diners més s’hi inverteixen? Si no s’hi posen molts més diners, no hi haurà un canvi qualitatiu, i per tant, les polítiques continuaran essent les mateixes que les de governs anteriors, però amb més diners. Però el govern de Colau no té una política ben definida que sigui una alternativa a l’actual. Dir ‘no’ al MWC no és definir una política sobre els grans esdeveniments de Barcelona. Dir ‘no’ a la reforma laboral, no és una política laboral.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies