Colau i Carmena: les diferències del mateix (1)

Colau i Carmena. Carmena i Colau. Són les alcaldesses de les principals ciutats espanyoles, i també són les més populistes. El vessant social i activista de Colau i jurista de Carmena les van portar al capdavant dels seus respectius governs, prometent fer una forma de política més horitzontal. Demà s’acaba el 2016, i amb això, gairebé arriben a la meitat dels seus mandats (van ser escollides al maig del 2015). Aquest és el moment per fer una valoració dels seus governs, dels seus punts en comú, que en són molts, i també dels seus punts febles.

Les remunicipalitzacions

Si una cosa tenen en comú les dues alcaldesses, és la voluntat de remunicipalitzar molts dels serveis de les seves ciutats. L’últim cas de Barcelona, per exemple, és la creació d’una funerària municipal que trenqui amb l’oligopoli actual, ja que Barcelona és la ciutat més cara de tot l’Estat per morir. D’aquesta manera, els enterraments a la ciutat comtal ja no costaran els 6.400 euros de mitjana que costen ara, sinó que el preu serà a partir dels 2.400 €. Aquesta acció, també l’ha dut a terme el consistori madrileny, gràcies a una partida de 33 milions fins al 2019.

Però les remunicipalitzacions no acaben aquí. Colau vol recuperar la gestió pública de l’aigua i crear un operador energètic, pretén revertir la privatització de les guarderies municipals, i també ha internalitzat unes 60 treballadores dels centres d’atenció a les dones. D’altra banda, no municipalitzarà el servei de recollida d’escombraries i neteja viària, ja que suposa el 10% del pressupost.

Barcelona és la ciutat més cara d’Espanya per morir.

Per la seva banda, Carmena vol crear una empresa de serveis mediambientals de manteniment de zones verdes per lluitar amb la brutícia (això és degut al fet que dues terceres parts de les queixes dirigides al consistori va dirigides al medi ambient).

La mobilitat

Colau vol reduir la contaminació com sigui, i per això, ha apostat fortament per l’eliminació de vehicles. A partir del 2020 els cotxes més contaminants no podran circular per la ciutat, independentment de quin sigui el seu nivell de pol·lució. Com a compensació, l’Ajuntament repartirà gratuïtament abonaments anuals de transport públic o pel Bicing per aquells que demostrin que han donat de baixa el seu vehicle i que no tenen intenció de comprar-ne un de nou.  El problema és que només se’n podran beneficiar aquells que es moguin per la zona1, i això significa que la major part de l’àrea metropolitana en queda descartada. Per tant, els treballadors de fora de Barcelona, no els compensa de cap manera deixar el cotxe a casa. Sigui com sigui, fins al 2017 no hi haurà detalls sobre aquesta mesura.

D’altra banda, la connexió del Tramvia de la Diagonal també ha generat polèmica, ja que suposa suprimir diversos carrils d’aquesta entrada de Barcelona, per posar-hi un nou tramvia, un transport del qual s’ha demostrat que és poc eficient, especialment davant d’avaries o accidents. A més, aquest projecte ha provocat l’imminent canvi de sentit de l’avinguda de Sarrià i del carrer Urgell, que provocarà un gran aldarull al centre de la ciutat.

El tramvia de la Diagonal és un dels temes més polèmics de la mobilitat a Barcelona.

Sense obligar el desastre de la línia 9 del metro. Un error de precisió ha provocat que la meitat de la línia vagi pràcticament buida sense aconseguir tràfic de passatgers, i que en l’altra meitat, malgrat estar ja construïda, no hi circuli cap tren. Això comporta una gran pèrdua de diners. Aquest és un exemple de com podria acabar el tramvia, amb la diferència de què almenys el metro va per sota terra i no molesta visualment. La creació de 300 quilòmetres de carril bici, la xarxa ortogonal d’autobusos i la implementació de les superilles, que de moment s’ha demostrat que l’execució que n’ha fet l’Ajuntament ha estat un fracàs, són les cireretes que tomben el pastís de la mobilitat.

Carmena també comparteix la devoció pels carrils bici, i juntament amb la conversió en zones de vianants, són els principals eixos de mobilitat del seu partit. Abans del 2019 vol aconseguir que la Gran Via sigui una zona únicament per vianants. Carmena, a més, pretén crear una zona restringida al trànsit en tot el centre de Madrid, per tal de reduir la contaminació. Una altra de les operacions serà reduir la velocitat als voltants.

Lluita conta el sensellarisme

De les 3.231 persones que no tenen casa a Barcelona, 950 viuen al carrer. Entitats com la Fundació Arrels o Càritas fan molt per ajudar a les persones sense llar, però l’Ajuntament també ha anunciat canvis. Concretament, el consistori barceloní vol implantar el model del housing first, procedent de Nova York, i que té per objectiu facilitar un pis a les persones que viuen al carrer. Sempre, amb la màxima que l’habitatge és un dret, i que gràcies a la seguretat i també a la intimitat que ofereix, permeten ser un motor per la reinserció.

A Barcelona hi ha 950 persones que dormen al carrer.

En el cas de Madrid, també s’ha implementat aquest model. Actualment el consistori disposa de 20 habitatges municipals per les persones sense llar, però existeix la voluntat de duplicar-los i afegir-ne 70 més per aquest 2017. En els dos casos, els beneficiaris d’aquests pisos estan obligats a aportar un percentatge dels ingressos, si s’ho poden permetre. A més de no provocar problemes veïnals, acceptar ajudes de l’Administració o fer cursos de formació laboral.

El lloguer social

Colau fa polítiques per aconseguir augmentar el parc públic d’habitatges de lloguer: promoure i construir pisos a través del Patronat Municipal d’Habitatge, la cessió de solars a cooperatives d’habitatge, la creació d’una promotora de capital mixt, captant pisos buits de veïns que els cedeixin per llogar-los a preu social, habilitar locals buits com a habitatges, o fins i tot remuntar blocs ja construïts que no han esgotat l’edificabilitat.

El lloguer social és una de les grans preocupacions dels ajuntaments de Madrid i Barcelona.

En el cas madrileny, Carmena va prometre en campanya que lluitaria contra la venda de pisos protegits a fons d’inversions, i a l’abril va dir que volia tenir 4.000 habitatges socials nous abans d’acabar el mandat. Aquest novembre va regularitzar gairebé 90 habitatges socials ocupats, i al desembre ha anunciat la cessió de 10 parcel·les, en les quals hi construirà 1.150 habitatges. Ara per ara el consistori madrileny disposa d’un parc de 6.280 pisos destinats a aquesta finalitat, i una llista d’espera de sol·licituds que ronda els 9.000 casos.

Moneda local

Només Barcelona ha planejat la creació d’una moneda local que fomenti el comerç de proximitat i la creació de riquesa i la inversió a la ciutat. El problema rau en què de moment només s’estendrà en l’eix que dibuixa el riu Besòs, per la qual cosa, portarà incomoditat als veïns que hauran de conviure amb dues monedes diferents en funció de la zona de Barcelona per on es moguin. A més, Colau ha decidit tirar-ho endavant malgrat els advertiments del Banc d’Espanya.

Colau ha creat una moneda local per generar moviment dins de la ciutat.

A Madrid la moneda local no existirà, però en canvi hi ha hagut altres propostes, com l’impuls del vot telemàtic. De fet, a partir d’aquest vot els veïns han votat la rehabilitació de la plaça d’Espanya, i han pressupostat 60 milions per a projectes votats en línia. Això si, en la votació de la plaça d’Espanya, només van votar 8.000 veïns, és a dir, un 0,3% del cens. I aquesta és la prova que és una proposta que no serveix, a banda de què converteix en vot en un missatge invisible.

Ideologia de Gènere

La ideologia de gènere és un concepte molt present en els dos governs. Ja en entrar al consistori barceloní, Colau va canviar la regidoria de joventut per la de Cicle de la vida, feminisme i LGTB. Aquesta va ser la primera acció, però no l’última. Barcelona busca que els espais públics “incloguin sempre la perspectiva de gènere”. Entre altres coses, Colau ha creat un projecte que consisteix en cinc curtmetratges, d’una duració màxima de 10 minuts, que es veuran en escoles i instituts públics de la ciutat. Són vídeos que mostren aspectes relacionats amb “la diversitat sexual i afectiva”, mostrant aspectes de la ideologia de gènere.

La ideologia de gènere està molt present als dos consistoris.

Carmena també ha impulsat actuacions d’aquestes característiques. L’any passat, per exemple, les cavalcades de Reis de Puente de Vallecas i san Blas-Canillejas, van tenir una reina maga, per tal de què la imatge dels Mags d’Orient sigui més igualitària amb el sexe femení.

Pla de Barris

El Pla de Barris de Colau, malgrat que no és una iniciativa comuna amb l’Ajuntament de Madrid, presenta grans incògnites pel desenvolupament de la ciutat. És propi de fer polítiques d’anunciar coses importants, però no pas de fer unes polítiques d’actuació. Així, de quina manera es distribuiran els diners, quina és la finalitat del pla, quins són els principals eixos d’actuació d’aquest… Són preguntes que encara són a l’aire.

El Pla de Barris encara genera massa incògnites.

Turisme i Pisos Turístics

La lluita contra els pisos turístics il·legals és molt evident en el govern de Colau, però malgrat els seus esforços, encara està molt lluny d’aconseguir els seus objectius. Tot plegat per culpa de plataformes com AirBnb, que fan molt difícil poder trobar les persones que se salten la legalitat. Tot i així, Colau ha pres una mesura molt més que qüestionable. Ha demanat als habitants de la ciutat que facin delació dels seus veïns si sospiten que duen a terme aquesta pràctica amb els turistes de la ciutat.

La lluita contra els pisos turístics il·legals és una de les banderes de Colau.

Inici » Historic » Colau i Carmena: les diferències del mateix (1)