CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Quin són els orígens de Podem i Ciutadans? Quin són els orígens de Podem i Ciutadans?

Quin són els orígens de Podem i Ciutadans?

Els cercles culturals i universitaris ha estat el bressol d’aquestes formacions que, veient que els grans partits no donaven resposta a part de l’electorat, van començar els seus projectes des de la societat civil
EspanyaPolíticaZResto 15 May, 2015 Lluís Llaquet 0
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Quin són els orígens de Podem i Ciutadans?

Ciutadans i Podem són dues forces emergents a Espanya. Per a alguns analistes, aquests partits vénen a canviar el sistema democràtic d’Espanya. Un sistema que s’havia caracteritzat pel fort bipartidisme que sembla trencar-se amb la irrupció d’aquests partits. Però, don provenen aquests partits? Què hi ha darrere de les cares visibles d’aquests nous grups?

Alguns intel•lectuals catalans, el 2005, van publicar un manifest on asseguraven que hi havia “una necessitat de creat un nou partit polític que tingués l’objectiu de solucionar els problemes reals dels ciutadans”. Com a reacció de l’augment del separatisme i al nacionalisme a la regió, i trobant que les forces nacionals més importants (PP i PSOE), no podien donar resposta a aquesta problemàtica tacades per la corrupció, persones com el doctor i professor en Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc de Carreras, l’actor Albert Boadella, l’antropòloga i escriptora Teresa Giménez, o el periodista Arcadi Espada, van començar un nou projecte polític que després van anomenar Ciutadans-Partido de la Ciudadanía.

Francesc de Carreras, doctor i professor de dret Constitucional a la UB

Francesc de Carreras, doctor i professor de dret Constitucional a la UB

Alguns anys després, el 2011, a les elits del món acadèmic a Madrid, alguns politòlegs i professors d’esquerres i antisistema, cansats d’uns partits progressistes que no responien a les expectatives de la “classe popular” i que s’havien “venut al sistema capitalista” van començar, inspirats pel filòsof i activista Stephane Hessel, del Moviment dels Indignats, una petita revolució social que va ocupar desenes de places a les capitals de tota Espanya. Quan el moviment va deixar els carrers i va tornar a les universitats, van començar a organitzar-se altres concentracions com “Rodea el Congreso”, una iniciativa que consisteix a protestar davant del Parlament espanyol al Congrés.

En aquesta mobilització, “el grup”, el grup va començar a mostrar alguns lideratges: el més important va ser el de Pablo Iglesias, un politòleg que va publicar el 2014 un manifest amb altres intel•lectuals i personalitats com Juan Carlos Monedero, un professor associat de polítiques de la Universitat Complutense de Madrid (UCM); l’actor Alberto San Juan; Jaime Pastor, professor associat de polítiques a la UNED; l’escriptor i filòsof Santiago Alba Rico; l’ex líder de la UGT, Cándido González Carnero, i Bibiana Medialdea, professora associada d’economia aplicada de la UDM. Una proclama anomenada Mover ficha: convertir la indignación en cambio político, on s’argumentava que era necessari crear una llista de partit per a les eleccions al Parlament de la Unió Europea, amb l’objectiu d’oposar-se a les polítiques dominants de la UE des de l’esquerra. El mateix any, Iglesias va començar a aparèixer a alguns debats polítics a televisió i va començar a agafar molta i molta popularitat.

Pablo Iglesias, líder de Podem

Pablo Iglesias, líder de Podem

El lideratge a Ciutadans va ésser diferents. Els líders intel•lectuals, conscients de què les seves capacitats no eren suficients per seduir al públic, van buscar una personalitat millor i més atractiva. Francesc de Carreras, doctor en dret constitucional va trobar la resposta en un dels seus ex alumnes. Albert Rivera, un jove advocat que, pràcticament per casualitat, va començar a destacar per sobre dels altres. Campió d’oratòria, amb poca experiència però amb moltes ganes, va ésser designat com a president pel Comitè Executiu del partit al seu Congrés General.

A les primeres eleccions a les quals Ciutadans va concórrer, el partit va haver de superar un gran desafiament: cap mitjà de comunicació volia cobrir els seus actes i, per tant, eren invisibles als votants. Així que Albert Rivera i el seu equip van pensar a començar una nova campanya en la qual el líder va aparèixer nuu als cartells. Finalment, van entrar al Parlament català amb 3 diputats, tot un èxit si tenim en compte la dificultat que suposa per a un partit de recent formació.

Albert Rivera, líder de Ciutadans

Albert Rivera, líder de Ciutadans

Pablo Iglesias no va necessitar aparèixer nuu a cap campanya, amb el discurs que mantenia, fortament crític amb l’establishment i la classe política (“la casta”), tenint en compte el moment de crisi que vivia (i viu) el país, era immensament atractiu per als debats a televisió: donava audiència al programa on anava i tothom el volia tenir a la seva cadena. Però el seu partit, Podem, encara no estava format. El grup va ser oficialment presentat el 16 de juny de 2014 al Teatre del barri de Lavapiés, una zona molt humil de la capital espanyola. Van donar una conferència de premsa davant de centenars de persones. Alguns mesos després, al maig, van aconseguir 5 escons al Parlament europeu i el seu partit va començar a créixer de forma ràpida.

La crescuda va ser més lenta per Ciutadans. Van continuar sent un partit català fins a les mateixes eleccions al Parlament Europeu on, precedits per una campanya d’expansió territorial mitjançant el Movimiento Ciudadano, una plataforma del mateix partit, van guanyar dos diputats.

Ara mateix les enquestes donen als dos partits una estimació de vot amb un percentatge de suport molt proper als històrics PP i PSOE, almenys molt més a prop que mai cap partit havia estat dels dos grans. Potser han aconseguit la seva missió, el bipartidisme ha mort i aquests dos partits estan competint cara a cara amb els tradicionals. Però realment el bipartidisme ha mort o només ha canviat els noms? Seran Podem i Ciutadans el pròxim sistema bipartidista?

Lluís Llaquet

Periodista vocacional. Redactor a Catdiàleg, CM de l'associació Cat Jove i del Club de Lideratge Jove. Bloguer i col·laborador a altres mitjans. "El periodisme és el millor ofici del món" Gabriel García Màrquez "La premsa és l'artilleria de la llibertat." H.D. Genscher Contacte: lluisllaquet@catdialeg.cat Twitter: @llaquetm

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies