CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cinc arguments a favor i en contra del TTIP Cinc arguments a favor i en contra del TTIP

Cinc arguments a favor i en contra del TTIP

L’Associació Transatlàntica de Comerç i Inversió (TTIP) va més enllà d’ésser un simple acord de lliure comerç
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 25 April, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cinc arguments a favor i en contra del TTIP

Durant aquests dies Barack Obama està de visita a Europa, l’objectiu principal d’aquesta visita, a part de posicionar-se fermament a favor de què el Regne Unit continuï a la Unió Europea, és el de donar l’empenta definitiva a les negociacions sobre el TTIP per tal d’arribar a un acord pròximament. Ara bé, aquestes negociacions estan generant una important polarització entre favorables i contraris al tractat. Però per què la possible aprovació del TTIP porta tanta polèmica associada?

El TTIP portarà a la creació de la zona més gran de lliure comerç del món, o aquesta és almenys l’afirmació que realitzen els qui propugnen a un costat i altre de l’Atlàntic l’aprovació d’aquest tractat. Aquest gegant comercial sumaria prop del 60% del PIB mundial i englobaria un terç del comerç internacional de béns i serveis.

L’objectiu fonamental d’aquest tractat és l’eliminació de les traves burocràtiques i econòmiques entre la UE i els Estats Units. Així doncs el TTIP s’aixecaria sobre tres eixos bàsics: l’eliminació d’aranzels, l’harmonització legislativa i la creació d’instruments per tal d’ajudar a protegir les inversions davant la possible actuació discrecional dels estats.

Cinc arguments a favor del TTIP

  1. La desaparició d’aranzels no només facilitaria l’exportació i importació per part de les empreses, sinó que també permetria l’obtenció de productes més barats i diferents per part dels consumidors.
  2. La Comissió Europea és un dels principals defensors del TTIP. La Comissió argumenta que aquest acord beneficiaria també les PYMES a part de les multinacionals, ja que els hi seria més fàcil obrir-se al mercat transatlàntic davant l’eliminació de les barreres legals.
  3. Teòricament més comerç hauria de suposar més treball, però les mateixes autoritats europees són cautes a l’hora de realitzar previsions. Per Espanya es calcula que podria generar uns 140.000 llocs de treball i un increment de la renda per càpita del 6% a llarg termini. Ara bé, segons els mateixos defensors de l’acord aquest tractat no seria la solució determinant a l’atzucac econòmic que viu actualment Europa.
  4. En un món cada vegada més globalitzat a on les relacions entre països en l’àmbit global són cada vegada més importants, els defensors d’aquest tractat argumenten que davant aquesta tendència és necessaria l’existència d’una organització de caràcter comercial i econòmic entre els Estats Units i la UE per enfortir la seva posició econòmica enfront la resta.
  5. Els països emergents com la Xina i l’Índia cada vegada tenen una major importància econòmica i comercial. Per tal d’evitar que el pol gravitatori no continuï desplaçant-se cap a aquestes zones, deixant així especialment a Europa relegada a un paper secundari en el comerç internacional, és essencial el TTIP per enfortir l’aliança transatlàntica enfront d’aquests països emergents segons les autoritats.
Les veus contràries al TTIP no són poques i ho han demostrat sortint al carrer a Alemanya coincidint amb la prescència de Barack Obama

Les veus contràries al TTIP no són poques i ho han demostrat sortint al carrer a Alemanya coincidint amb la prescència de Barack Obama

Cinc arguments en contra TTIP

  1. Aquest acord teòricament també promourà uns estàndards comuns en el referent a drets laborals, del consumidor, protecció de dades, etc. En general els Estats Units és un país més flexible que Europa en la majoria de matèries d’aquest caire. Per exemple pel cas dels productes transgènics, mentre a la UE estan prohibits als Estats Units estan permesos. També en matèria laboral els Estats Units queden molt lluny dels drets laborals presents a Europa, de fet el país americà només ha firmat un acord bàsic de l’Organització Internacional del Treball.
  2. El secretisme amb les negociacions i els detalls de l’acord és un altre dels elements que fa aixecar suspicàcies. Un exemple d’aquesta incertesa és el no coneixement de quines persones integraran el Consell de Cooperació Regulatòria a la qual els països firmants hauran de cenyir les seves decisions. Hi ha suspicàcies per part dels contraris al TTIP que siguin els representants dels grans lobbies de les indústries i multinacionals els qui acabin accedint a aquests càrrecs.
  3. La clàusula que estableix el mecanisme d’arbitratge entre empreses i estats davant de possibles conflictes relatius a les inversions que pugui realitzar una empresa estrangera en qualsevol país firmant, ha fet saltar les alarmes dels anti-TTIP, ja que argumenten que aquesta clàusula beneficiarà els interessos privats de les empreses davant els interessos col·lectius que defensa l’Estat.
  4. La possible apertura de sectors públics estratègics (educació, sanitat, aigua) a empreses privades podria condicionar els drets socials dels europeus. Ara bé, el Parlament Europeu està sent molt cauta en aquesta qüestió i no és gens clar que s’acabi incorporant al Tractat.
  5. Els mercats seran molt més competitius i les empreses multinacionals podran beneficiar-se enormement de la creació d’aquest mercat transatlàntic i així podran beneficiar-se en una major mesura de les economies d’escala. La situació però per a les PYMES, segons els detractors de la TTIP, empitjorarà ja que hauran de competir amb empreses que són capaces de situar uns preus més baixos, amb una major diversificació de productes i una tecnologia més avançada. Aquesta situació podria derivar en la situació contrària prevista per als pro-TTIP, és a dir, que l’ocupació europea disminueixi.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies