CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cimera de Seguretat Nuclear: Obama exaspera a Rússia i l’Índia Cimera de Seguretat Nuclear: Obama exaspera a Rússia i l’Índia

Cimera de Seguretat Nuclear: Obama exaspera a Rússia i l’Índia

Rússia i l’Índia, dues de les principals potències nuclears del món, han manifestat el seu desacord amb el to que ha pres Obama a la darrera Cimera de Seguretat Nuclear. El president nord-americà, conegut el seu idealisme, rep acusacions d’ingerència en els assumptes interns d’altres països
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 11 April, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cimera de Seguretat Nuclear: Obama exaspera a Rússia i l’Índia

Un nou fiasco de la política estrangera d’Obama? El passat 1 d’abril es conclogué la Cimera sobre Seguretat Nuclear 2016, a la que participaren 52 països i diverses organitzacions internacionals. El projecte, nascut al 2009 de la iniciativa del president dels Estats Units Barack Obama, ja havia tingut tres edicions prèvies. Però és la darrera la que està aixecant més polseguera: actors nuclears de primera línia com Rússia i la Índia s’han manifestat molestos amb el to i el rerefons de la trobada.

La idea essencial de la iniciativa, com el mateix Obama explicà al 2009, és menar “un nou esforç internacional per a fer que el material nuclear que hi ha al món estigui protegit en el termini de quatre anys”. Així doncs, es tracta d’assegurar que ningú faci servir materials nuclears de forma potencialment perillosa, tot construint el que el fòrum anomena una “arquitectura de seguretat nuclear global”. L’edició d’enguany estava molt condicionada per l’agenda antiterrorista, degut a l’onada d’atemptats islamistes dels darrers mesos. Així, el focus ha estat com prevenir un atac terrorista amb material radiològic o dirigit contra instal·lacions nuclears.

Independentment del que els participants hagin pogut avançar per lluitar contra el terrorisme, qüestió que es tracta més endavant, a la cimera s’han manifestat escletxes en altres fronts que es tenien per més superats: es tracta de les tensions entre Estats causades per les armes nuclears.

Rússia no hi participa i acusa a Washington de voler imposar la seva voluntat

La Federació Russa, que sí que participà en les tres primeres edicions de la cimera, advertí ja al 2014 que no es presentaria al 2016. Segons l’acadèmic Alexey Fenenko, Rússia no està interessada en cimeres en les que se li digui què ha de fer amb les seves capacitats nuclears. Fenenko afirma que estratègies com la d’Obama atropellen la sobirania dels Estats que han adquirit legítimament capacitats nucel·lars. La conclusió de l’acadèmic rus és que la iniciativa de Washington l’únic que fa és preparar el terreny perquè els Estats Units estableixin a discreció qui és i qui no és una amenaça nuclear. I és clar, des de la crisi d’Ucraïna al 2014, Moscou té tots els números per a guanyar-se el títol “d’amenaça nuclear”.

En definitiva, el que molesta al Kremlin és que la Casa Blanca segueixi intentant dictar el destí del món, o més particularment, el de Rússia. D’una banda, és cert que Washington té certa legitimitat per a fer-ho, ja que Estats Units fou la primera potència nuclear del món (i d’alguna manera, doncs, qui inicià la carrera d’armaments de la Guerra Freda), i actualment és qui té l’arsenal atòmic més modern.

Però també cal considerar que Rússia ha estat considerada fins al 1991 un actor mundial de primera categoria, i és també qui segueix tenint més armes nuclears en números absoluts. Així doncs, Obama ha tornat a mal interpretar les percepcions que tenen els russos en matèria de seguretat nuclear. Greu error, perquè un dels països que més necessita tenir un bon nivell de seguretat nuclear s’ha desenganxat del grup.

Sistema de míssils balístics intercontinentals Topol-M, durant la desfilada de la victòria del 2014 a Moscou. Reuters/Grigory Dukor

Sistema de míssils balístics intercontinentals Topol-M, durant la desfilada de la victòria del 2014 a Moscou. Reuters/Grigory Dukor

L’Índia marxa de la trobada indignada

Els arguments de Rússia per a no assistir-hi es veuen recolzats per la reacció de la delegació de l’Índia a la fi de la cimera. Obama esmentà que al subcontinent indi (Índia i Pakistan) “és necessiten més progressos”, i que, al estar tots dos països incrementant els seus arsenals, “s’estan movent en la mala direcció”. El portaveu del ministeri d’afers exteriors indi saltà immediatament: “sembla que no s’entén la posició defensiva de l’Índia”.

A l’Índia, com a Rússia, li molesta que se li digui tan obertament què és el que ha de fer amb les seves capacitats nuclears. Pel govern indi, qui té la culpa de tot plegat és el Pakistan, que segons afirma Nova Delhi s’ha llançat a una frenètica producció d’armaments nuclears, especialment de caràcter tàctic (per a ser emprades en el camp de batalla com un arma més).

No és difícil establir un paral·lelisme entre el conflicte al sub-continent indi i els primers anys de la Guerra Freda. Estats Units faria bé en recordar que no fa tant, esgrimia el mateix argument defensiu que la Índia.

I és que un cop un país ha adquirit armes nuclears, és molt difícil des del punt de vista racional desfer-se’n. Sempre és millor tenir-les per si de cas, especialment si hi ha un enemic potencial clarament identificat que també disposa de capacitats nuclears, com és el Pakistan o era la URSS. “Si jo fos el president, no se’m passaria pel cap anunciar un pla per a desarmar els meus míssils nuclears unilateralment”, confessava un expert en seguretat internacional de Sciences Po Paris. En Relacions Internacionals es sol considerar que el fet que països rivals tinguin adquirides capacitats nuclears similars aporta estabilitat a les relacions entre ells. Segons la teoria de la dissuasió nuclear, els beneficis d’emprar l’arsenal nuclear propi es veuen anul·lats per la destrucció generada pel contra-atac nuclear de l’enemic (situació de “Destrucció Mútua Assegurada”). Sense armes nuclears, s’hauria pogut evitar que la Guerra Freda es tornés calenta?

armes nuclears món

Països en possessió d’armament nuclear. Cal tenir en compte que els números no ho són tot, ja que la potència de les armes i la fiabilitat i abast dels sistemes d’armes varia enormement.

Obama, apostant pel desarmament nuclear generalitzat, torna a pecar d’idealista. Els països nuclears que es senten (subjectivament) amenaçats, com Rússia  o l’Índia, no volen perdre capacitats nuclears. No és que siguin “dolents”, sinó que simplement ho consideren irracional. Obama hauria d’haver après a baixar de la seva posició de justicier universal i fer un petit exercici de memòria. Ara ja és massa tard perquè el seu mandat acaba al proper novembre, però cal tenir en compte que només atenent-se a les percepcions de tots els Estats nuclears  es pot a un diàleg on tothom es pugui sentir còmode.

Progressos fets en la cimera

No obstant, a la cimera de seguretat nuclear s’han fet diversos avenços, que si bé no inclouen a tothom a qui haurien d’incloure, són interessants. Una de les innovacions del fòrum és que en comptes d’acabar amb un sol text que reculli els compromisos de tots els participants, com la cimera del clima de Paris del passat novembre, aquí els Estats escullen  si signar o no cadascun dels acords concrets als que s’arriba, els anomenats gift baskets (cistelles de regals). Així, per exemple, 27 Estats signaren la cistella sobre mitigació d’amenaces internes, que estableix mesures a nivell nacional per eradicar amenaces provinent del mateix país. D’altra banda, 29 Estats signaren la cistella sobre ciber-seguretat a les plantes nuclears.

Finalment, també es presentaren els cinc plans d’acció de les diferents organitzacions internacionals que participaren en la cimera, cadascun ubicat en un àmbit diferent: el de Nacions Unides, el de l’Agència Internacional de l’Energia Atòmica, el de la Iniciativa Global per a Combatre el Terrorisme Nuclear, el de l’Aliança Global contra la Propagació d’Armes i Materials de Destrucció Massiva, i finalment el de la Interpol.

Imatge de portada: Obama a la Cimera de Seguretat Nuclear del 2014, celebrada a La Haia.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies