CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Ciclistes i vianants: els 5 reptes per millorar la seguretat a Barcelona Ciclistes i vianants: els 5 reptes per millorar la seguretat a Barcelona

Ciclistes i vianants: els 5 reptes per millorar la seguretat a Barcelona

Es reobre el debat a Barcelona sobre la seguretat de les bicicletes que hi circulen. Tenen carrils segurs? És obligatori portar llums? Haurien de tenir assegurança?
SocietatZPortada IzquierdaZResto 3 February, 2016 Núria Vilellas Camps 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Ciclistes i vianants: els 5 reptes per millorar la seguretat a Barcelona

Barcelona és una ciutat de bicicletes, o en això s’ha anat convertint en els darrers anys. Cada vegada hi ha més ciclistes pels carrers anant amunt i avall, sigui per fer esport o per evitar la contaminació atmosfèrica. Amb la implantació del Bicing encara es va potenciar més aquesta pràctica, i amb els 400 quilòmetres de carrils bici que l’Ajuntament ha promès que habilitaria per aquest col·lectiu encara incrementarà més el seu volum. Però compte, perquè hi ha ciclistes que tendeixen a anar a la seva sense fer cas a les senyalitzacions, i això pot comportar greus problemes de seguretat i de convivència amb els vianants.

El primer pas per solucionar aquest conflicte comença perquè les dues parts facin cas als senyals de trànsit, que no se saltin semàfors i que aprenguin a cedir el pas sense molestar-se.

Ni ciclistes ni vianants respecten els senyals de trànsit, i sovint els segons caminen pels carrils dedicats a les bicicletes, fet que provoca moments de tensió.

Ni ciclistes ni vianants respecten els senyals de trànsit, i sovint els segons caminen pels carrils dedicats a les bicicletes, fet que provoca moments de tensió.

Si bé és cert que en tot el 2015 només hi va haver un atropellament greu de bicicleta cap a un vianant l’Ajuntament no té registre dels casos lleus, i des de l’accident d’aquesta setmana a Muriel Casals, diputada de Junts pel Sí i ex presidenta d’Òmnium Cultural, s’ha reobert un debat que ja fa temps que sona. No pot ser que els ciclistes tinguin absoluta impunitat per moure’s per la ciutat, i per això hi ha alguns punts que s’haurien de complir:

1. L’Ajuntament necessita renovar la seva política sobre bicicletes

És cert que l’Ajuntament de Barcelona té previst crear en els pròxims dos anys un total de 400 quilòmetres de carril bici, que triplicaran les actuals vies de què disposen, però la solució no passa només per construir espais per on aquest col·lectiu es pugui moure, sinó que aquests tinguin les condicions de seguretat per ciclistes i vianants, fet que obligaria al consistori a revisar alguns dels que ja té fets.

És molt necessari que estiguin en zones que no siguin conflictives per ningú. Per exemple, si un carrer és d’un únic sentit i s’instal·la carrils bici en les dues direccions, és molt probable que el vianant no se n’adoni i es posi en perill innecessàriament (és el cas del carrer Comte Urgell, per exemple). També és important que les bicicletes no apareguin al carrer per un punt on el conductor no les pugui preveure.

Els carrils bici de doble sentit són perillosos, sobretot si el sentit de circulació dels cotxes és únic.

Els carrils bici de doble sentit són perillosos, sobretot si el sentit de circulació dels cotxes és únic.

2. Les bicicletes haurien d’anar matriculades

El mes de juny va córrer el rumor que la DGT estava estudiant la possibilitat d’obligar a les bicicletes a dur una matrícula, i ja hi ha hagut la petició per part d’alguns ciutadans que han patit un atropellament de bicicleta. Si aquest mitjà de transport portés una matrícula, difícilment es produirien casos d’atropellaments amb fuga posterior, encara que sigui només per una part molt petita dels usuaris. Amb una identificació clara i específica tant a la part davantera com a la posterior de la bicicleta, seria suficient per poder solucionar els incidents en cas que es produeixin. De moment però, no és obligatori.

3. Assegurança obligatòria a tercers, necessària?

Avui dia l’assegurança de bicicletes és només un fet opcional, però seria interessant que es revisés aquesta normativa i s’obligués als conductors d’aquests vehicles a assegurar-los, com a mínim, a tercers. En el cas de les bicicletes que ja tinguin aquesta assegurança, s’hauria de comprovar que es faci efectiva.

4. Prou bicicletes a la vorera!

Ja n’hi ha prou de veure com les bicicletes es passegen per les voreres tan tranquil·lament. Els ciclistes sovint fugen de la calçada perquè en són els més vulnerables, i a la vorera es converteixen en els més forts. Però els vianants són el col·lectiu més feble per diversos motius: van a peu i caminen a poc a poc, hi ha gent gran, cotxets de nadons, nens petits… si tenim en compte que el principal criteri de les normatives de trànsit és protegir el més feble i garantir la reparació del dany, no té cap sentit que les bicicletes vagin per un lloc que no els pertoca. I en cas que no tinguin carrils habilitats específicament pel seu ús, és preferible que vagin per la zona dels cotxes.

5. Les llums i el casc, grans oblidats. Però necessaris!

Abans que l’Ajuntament instal·lés el servei del Bicing a la ciutat, circular per Barcelona amb bicicleta obligava a l’usuari a utilitzar el casc. Amb aquest servei públic es va decidir suprimir l’obligatorietat en els majors de 15 anys per tal de facilitar l’ús del vehicle. Però és important que els conductors de les bicicletes, de la mateixa manera que també ho fan els de les motos, portin el casc.

Amb la creació del Bicing ja no és obligatori dur el casc quan condueixes una bicicleta si ets major de 15 anys.

Amb la creació del Bicing ja no és obligatori dur el casc quan condueixes una bicicleta si ets major de 15 anys.

El tema de les llums és una llarga història. Dins de ciutat les bicicletes estan obligades a portar una llum reflectant de color vermell al darrere, una llum de posició blanca al davant i una altra de vermella al darrere (per circular per fora de ciutat hi ha altres normatives). Les llums no només són importants perquè el ciclista pugui veure per on va, sinó perquè els altres vehicles i vianants puguin localitzar de manera ràpida si hi ha o no una bicicleta a prop. Encara que la seva pràctica sigui obligatòria, moltes bicicletes no en porten, i això pot ser perillós per tothom.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies