CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cíborgs: humans que “són” tecnologia Cíborgs: humans que “són” tecnologia

Cíborgs: humans que “són” tecnologia

Neil Harbisson és el primer humà reconegut oficialment com a cíborg gràcies a un implant al cervell que li permet veure els colors a partir de la música. Té un programa per ajudar a persones que ho vulguin a esdevenir cíborgs
CiènciaTecnologiaZPortada DerechaZResto 7 January, 2016 Núria Vilellas Camps 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Cíborgs: humans que “són” tecnologia

Neil Harbisson ha aconseguit que el govern britànic admeti en el seu passaport que es tracta d’un cíborg, que és la unió entre la cibernètica i el mateix organisme. En el seu cas, la seva incapacitat per veure els colors (acromatòpsia) el va portar a implantar-se quirúrgicament un sensor que transforma els colors en música. Ha aconseguit ser reconegut gràcies a què el govern de la Gran Bretanya li ha permès aparèixer en la fotografia del passaport amb un dispositiu anomenat “eyeborg”, creat per ell mateix, que va connectat al seu cap i que li permet veure aquests colors.

D’aquesta manera ha demostrat que l’aparell forma part de la seva identitat, i si algú li intentés treure se’l podria acusar de lesió. “No estic utilitzant ni portant tecnologia, jo sóc tecnologia”. L’eyeborg tradueix els colors en onades sonores, que són transmeses per vibracions a la part baixa del seu crani a la seva oïda interna. Segons explica ell mateix, l’aparell té la possibilitat de connectat-se a Internet, fet que li permet contactar amb satèl·lits que li envien colors de l’espai.

Eyeborg, l'aparell que ajuda a Harbisson a poder veure els colors.

Eyeborg, l’aparell en forma d’antena que ajuda a Harbisson a poder veure els colors.

El 2004 li havien rebutjat la petició de renovar-se el passaport perquè segons la llei cap usuari pot portar aparells electrònics al cap. Ha aconseguit el seu objectiu després de recopilar moltes cartes i recomanacions mèdiques que garantien que l’ús de l’aparell li millorava la qualitat de vida, i que no es tractava d’un simple caprici.

En el passaport de Harbisson ja es veu la seva foto de cíborg.

En el passaport de Harbisson ja es veu la seva foto de cíborg.

De la seva obsessió pel ciborgisme n’ha acabat fent el seu objecte artístic i una causa de lluita, i creu que en un futur pròxim el seu no serà un cas aïllat, perquè la biologia té les seves limitacions “que podrem substituir amb tecnologia”, i afirma que “tots els humans estem en transició de convertir-nos en cíborgs”.

Harbisson va crear el 2010 l’entitat internacional Cyborg Foundation, amb l’objectiu d’ajudar els humans a esdevenir cíborgs, defensar-ne els drets i promoure el ciborgisme com a moviment artístic i social. De fet, el mateix Harbisson es considera un artista i músic, que ha dedicat part de la seva vida a convertir-se en el primer cíborg reconegut legalment del món. Aquesta companyia té la intenció de posar en marxa un programa per ajudar a les persones que ho vulguin a convertir-se en cíborgs.

Fins on arriba la línia que traspassa l’ètica del post-humanisme?

Fins a quin punt és ètic el ciborgisme? Que la tecnologia cada dia està més arrelada en la nostra societat és evident, com també ho és que si a una persona li falta algun membre del seu cos o el té inservible el pugui substituir per una pròtesi que l’ajudi a realitzar les tasques diàries. Però ho és que qualsevol pugui convertir-se en mig humà-mig tecnològic per qüestions artístiques? En quin moment hi hauria d’haver la línia que marca què deixa de ser acceptat per la societat? Les grans qüestions del posthumanisme, més enllà de les dificultats tecnològiques, són morals, i aniria bé saber si aquesta evolució a la qual anem dirigits també vindrà amb un component ètic que ens doni les claus per regular-la.

Núria Vilellas Camps

Periodista des de nena, sempre preguntant absolutament per tot. Amant de l’escriptura en tots els seus àmbits. Membre fundacional de la revista digital Microcosmos i actual tresorera. Redactora de Catdiàleg i col·laboradora en mitjans radiofònics. “L’ètica ha d’acompanyar sempre el periodisme, com el brunzit al borinot”, Gabriel García Márquez.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies