CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya viu  arriscadament Catalunya viu  arriscadament

Catalunya viu arriscadament

Editorial 13 April, 2015 CatDialeg.cat 1
0 / 5 (0 votes)

Inici » Historic » Catalunya viu arriscadament

Cada vegada mes, l’agenda política i mediàtica viu obsessionada per un sol tema, ell es el únic centre d’atenció. Diguem-li  consulta, full de ruta, intendència, tot gira sobre un únic punt, un  camí instrumental, a mes molt superficial, prim que sovint i des de el 2013 sembla mes llençar la pilota endavant que cap altre cosa. Ara la nova cita es el 27S, però en realitat son  18 mesos mes, dos anys enllà a partir d’ara. Molt de temps per continuar governant poc y malament, i evitant tot debat a fons per solucionar els problemes que ens afeixuguen sota la fàcil excusa, que ja ho arreglarem tot de cop quan siguem independents ( quan?)  Mentre el mon corre i no sempre en el bon sentit. No es tracta de menystenir la importància del tema de l’autodeterminació , no. Es tot un altre cosa, es la incapacitat- i això es diu obsessió- per abordar mes d’una qüestió alhora, i viure de la renda de fer molt poc, i res de important.

Citarem tres qüestions, totes elles de ultima hora en quan el seu enunciat públic, que posen de relleu la importància de part dels  reptes i crisis a les ens enfrontem

La primera fa referencia a l’advertència del FMI sobre l’atur de llarga durada, que esta deixant fora de joc per sempre mes, a desenes de milers – alguns centenar de milers- de compatriotes, que cada vegada tenen menys oportunitats de trobar feina. Mentre, com a molt parlem- no gaire- de si als que no tenen res el govern els hi  ha de“ donar” uns quants euros per sobreviure, i  s’ho oblida la urgència de l’esforç ingent i urgent que cal fer per formar de nou i promoure feina per aquelles  persones, que a mes son contínuament alimentades pel gran flux de ninis, mes d’un de cada cinc joves de 16 a 25 anys que ni estudia ni treballa, que a la seva vegada s’alimenta del flux de repetidors, , i que son  una tercera part dels totals de menors de 15 anys. Tant el Parlament, com sobre tot el govern, també  els partits, continuen “impassible el ademan”, i  esmercen els seus  esforços i temps en anomenades Comissions de Investigació, que en realitat son un vodevil, on cadascú cerca el seu moment de gloria, que  a mes mai els hi arriba. Penós

Però ampliem el focus. Una recent publicació. El “Atles de la Crisis” ens mostra com el seu impacte a estat molt diferent segons ciutats i territoris. En aquest mapa Catalunya surt molt mal parada. Considerat el conjunt  espanyol, com país, nomes el Valencia i Murcia ens supera. Aquí el impacte  de la crisis a estat molt alt. I aquesta forma de mesurar-la, pel dany que ha fet, ens dona una imatge diferent que la que aporta el  PIB   , el  valor de tot el produïm, perquè de la seva visió es desprèn un paper capdavanter a Espanya. Les quatre demarcacions catalans sofreixen  un impacte alt de la crisi, i una població- del total espanyol de mes grans de 20 mil habitants- El Vendrell ,està  entre les 10 poblacions mes vulnerables de tot l’estat. Si això no exigeix un debat polític ja ens direu en que cal gastar els diners que ens costa el Govern i el Parlament. Be, si ja ho sabem, en “estructures d’estat” de paper mullat, i vodevils parlamentaris.

Però encara podem ampliar mes el focus, i observar la ultima edició del Riscos Globals del World Economic Forum, es ha dir el Fòrum de Davos.

Els riscos globals i les  principals tendències que afecten, amb variacions regionals, al mon, tenen un forta presencia a Catalunya.

Entre els riscos,  la  crisis fiscal i les cargues excessives en l’endeutament, que   generen crisis de deute sobirana, que Catalunya nomes pot evitar sota el mantell del BCE i encara amb molta dificultat , i que perdríem, sinó per sempre, si per uns anys destructius, amb una DIU. També  la crisi de liquiditat

Un segon gran risc es l ’elevat atur  la ocupació a precari ,la sots utilització  de la capacitat productiva de la població ocupada. A mes  en el nostre cas hi ha  l’elevada destrucció de teixit industrial que ens ha expulsat  de la posició històrica entre les regions europees industrials

En un altre ordre, la destrucció dels recursos naturals, com els aqüífers contaminats d’Osona i d’altres comarques del país, precisament  un mal sobre un be, l’aigua, que el estudi alerta com possible subjecta d’una crisi global per la seva mancança

I pel que fa a tendències, que podem dir quan apareix el mot envelliment, en el que ocupem un lloc bes destacat, junt amb l’augment de les malalties cròniques, la creixent polarització en el si de les societats i la política, on esdevé impossible arribar a grans acords, el augment de la disparitat en els ingressos, el canvis en el poder que generen inestabilitat, i l’excessiva urbanització del territori. De les 13 tendències identificades, 6 estan present a Catalunya amb intensitats que oscil•len entre molt altes i moderades. Però la indiferència es total. Fins hi ha que s’escandalitzen quan s’afirma que aquest país necessitat descendents, naixements, fills i amb urgència

Però el pitjor de tot no es que no s’actuï, sinó que ni tant sols els problemes formin part dels temes destacats de l’agenda política catalana

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies