CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya, una oportunitat perduda? Catalunya, una oportunitat perduda?

Catalunya, una oportunitat perduda?

Editorial 1 July, 2016 CatDialeg.cat 1
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Catalunya, una oportunitat perduda?

El Brexit britànic ha conduït a una paradoxa: la voluntat clara i legalment viable que Escòcia es desmarqui del Regne Unit i negociï de manera separada amb la Unió Europea es veu impossibilitat pel precedent que podria representar pel cas català, que porta als governs francès i espanyol a negar aquella possibilitat, i que Brussel·les, que no veuria amb mals ulls la possibilitat de mostrar l’error de la sortida anglesa dialogant amb Escòcia, freni la seva predisposició per la pressió dels estats membres. Exemplifiquen la situació, les diferències entre Junkers, més favorable, i el polonès Tusk pro britànic i alineat amb els estats, malgrat la condició de  presidents de la Unió, un de la Comissió, l’altre del Consell.

L’escenari seria molt diferent si el “procés” i els continuats anuncis d’independència  immediata, sense cap camí clar, no estigués sobre la taula. Aleshores, Escòcia tindria un recorregut molt més expedit, i podria convertir-se en un  precedent de gran interès per a Catalunya. Encara que es mantindria una diferència radical amb el cas espanyol: no és el mateix independitzar-se d’un estat que sortir de la UE. D’un país que no únicament roman dins, sinó que és un del “grans”, dels més pro europeistes, i s’emmotlla fàcil a les posicions majoritàries, és a dir, és dòcil per a la UE. El resum és aquest: amb l’actual estratègia del “procés” som un obstacle pels interessos escocesos, i facilitem que la UE continuï apostant al 100% per la lògica dels estats: Escòcia i Catalunya són afers interns dels seus estats. I si aquesta és la posició, malgrat el Brexit, amb Escòcia, ja ens direu quina esperança li queda a Catalunya.

Una segona qüestió es deriva del resultat de les eleccions: amb l’actual correlació de forces i en altres condicions, el catalanisme polític podria obtenir importants contrapartides del futur govern espanyol, a curt i mig termini, que ens farien més forts. El sistema de fiançament autonòmic, la inversió en el corredor mediterrani i els grans atzucacs de les infraestructures catalanes, com Rodalies i els ferrocarrils de mitja distància, el punt i final a la multitud de contenciosos acumulats. El llistat de qüestions decisives és llarg. Però tot això queda sacrificat a una imprecisa independència, com si en una visió estratègica ambdues qüestions fossin incompatibles; menys exhibicionisme independentisme, i més gestió del concret,  això és el que interessa al país. Dos exemples són paradigmàtics. Un el fracàs del nostre sistema d’ensenyament, l’altre la renúncia fàctica a recuperar el to i l’abast en el català com llengua vehicular a l’escola, general en teoria, i que va per barris en la pràctica, i cada vegada és menys present allà on es necessita més, les escoles de majoria castellanoparlant o amb un fort contingent immigratori. Incapaços d’aprovar uns modestos pressupostos, de fer una llei electoral, de  fer complir la normativa sobre el català a l’escola, estem dotats per fer la independència en poc temps? No cal ser un escèptic per veure que això no lliga.

Catalunya necessita una altra política nacional

CatDialeg.cat

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies