CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya: rica en PIB i pobre en progrés social Catalunya: rica en PIB i pobre en progrés social

Catalunya: rica en PIB i pobre en progrés social

Catalunya ocupa la posició 58a com a regió europea amb un major PIB, però ocupa el lloc 165 pel que fa el progrés social
EconomiaZPortada IzquierdaZResto 9 May, 2016 Marc Miró i Escolà 1
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya: rica en PIB i pobre en progrés social

El passat divendres 6 de maig la Fundació Catalunya Europa, organització propera a Esquerra Republicana de Catalunya, va organitzar una jornada amb un títol que resumia la contradicció en què aparentment es troba Catalunya: “Líders en PIB i a la cua en desenvolupament social?”. En aquesta conferència hi van intervenir experts sobre la temàtica i càrrecs de la Generalitat per analitzar el nou índex que ha aplicat la Comissió Europea.

Una de les expertes que va intervenir va ser Susana Franco, investigadora d’Orkestra (Institut Basc de Competitivitat) i una de les impulsores d’aquest índex per a les regions europees. Franco va afirmar que Espanya en conjunt no surt massa ben parada i va reconèixer que en veure els resultats finals, va sorprendre’s especialment pel baix valor d’aquest índex per a Catalunya.

Què és l’Índex del Progrés Social?

És un índex internacional, que mesura el progrés social d’un territori, per mitja  de diversos amidaments, que varien segons els territoris que s’estiguin analitzant. Pel cas de la Unió Europea, és un índex agregat amb 50 indicadors socials i ambientals que capturen tres dimensions de progrés. Necessitats bàsiques, que inclou elements com nutrició, assistència sanitària bàsica, seguretat personal o qualitat i accés a l’aigua. Fonaments del benestar, que inclou l’accés al coneixement bàsic, l’accés a la informació i les comunicacions, la salut i el benestar i la qualitat ambiental i sostenibilitat i la tercera dimensió és la de les Oportunitats que inclou drets personals, llibertat d’elecció personal, tolerància i inclusió i accés a l’educació avançada.

Una  característica d’aquest índex és que no utilitza mesures econòmiques sinó que analitza els resultats finals, és a dir, estudia els fins i no els medis. A més els seus propugnadors argumenten que aquest índex permet focalitzar molt bé quines són les fortaleses i debilitats d’una regió i així actuar, per part dels governs, a través de les polítiques públiques de forma més eficient i centrada. Pretén ser un complement del PIB i no un substituïdor segons han manifestat els mateixos qui l’han incentivat.

Ara bé, aquest índex presenta alguns punts dèbils com són la falta de dades de forma regionalitzada per part d’alguns països, fet que provoca que no s’agreguin les dades reals per determinats indicadors en algunes regions. A més, els anys de mesura dels indicadors són diferents i aquest fet també pot crear un cert biaix. Finalment, aquest índex barreja dades objectives i subjectives, aquestes últimes sempre poden presentar un cert error, ja que la forma d’ésser en les diferents regions d’Europa és molt diferent, i així també la percepció sobre les diverses temàtiques sobre les quals es pugui preguntar.

A on queda situada Catalunya?

De les 272 regions que hi ha a la Unió Europea, Catalunya és la regió 165 pel que fa a l’Índex de Progrés Social (IPS). A escala espanyola, de les 17 comunitats autònomes existents, Catalunya és la 12a amb més IPS. Per darrere d’ella se situen Canàries, Extremadura, Castella La Manxa, les Illes Balears i tanca la classificació Andalusia. En canvi, si les comparéssim pel PIB, Catalunya se situaria en la primera posició i si ho féssim pel PIB per càpita, se situaria en la quarta, només per darrere de Madrid, el País Basc i Navarra. Així doncs és sorprenent el mal resultat que obté Catalunya en el seu IPS.

Si disgreguem l’IPS en els tres components que el formen i que han estat explicats anteriorment; necessitats bàsiques, fonaments del benestar i oportunitats; podrem identificar de forma més precisa el que li passa a Catalunya.

Comparat amb la resta d’Espanya, els indicadors d’oportunitats i fonaments del benestar, situen a Catalunya en l’11a posició, en canvi, pel que fa necessitats bàsiques, Catalunya se situa sorprenentment en la penúltima posició, només se situa darrere seu les Canàries.

Si comparéssim Catalunya amb les regions europees que tenen un PIB semblant al català, en pràcticament tots els indicadors Catalunya ho fa pitjor o igual que les altres regions amb qui es compara. A on Catalunya obté uns pitjors resultats és en l’accés al coneixement bàsic a on se situa en la posició 250 sobre 272 i en els drets personals a on se situa en la posició 240. A on sí que Catalunya surt ben parada és en els indicadors de nutrició i atenció mèdica bàsica, d’esperança de vida i tolerància amb immigrants i homosexuals.

Situació dels indicadors de l'IPS per Catalunya respecte les regions europees amb un PIB semblant

Situació dels indicadors de l’IPS per Catalunya respecte les regions europees amb un PIB semblant

Com hem arribat fins aquí i quines poden ser les possibles solucions?

En la mateixa jornada del 6 de maig a on s’analitzaven els mals resultats obtinguts per Catalunya en l’IPS, tant la directora general d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat, Natàlia Mas, com el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglèsies, van deixar entendre que el motiu fonamental del mal resultat de Catalunya és el greuge econòmic territorial que pateix Catalunya, causat pel dèficit fiscal i l’infrafinançament per part de l’Estat espanyol a Catalunya, una situació que afecta en especial la provisió de serveis públics per part de la Generalitat com són educació, sanitat o dependència. Ara bé, territoris com la Comunitat Valenciana que presenta també un important dèficit i amb un PIB més petit que el Principat, se situava per sobre Catalunya en l’IPS, en concret en la novena posició. També la Comunitat de Madrid, que presenta un dèficit entre recursos aportats i recursos finalment rebuts que és pràcticament el doble que el català se situava en la primera posició espanyola, si be en aquest cas el factor capitalitat provoca un biaix. Però independentment de la comparació amb altres regions, Catalunya a on presenta un pitjor resultat és en l’indicador de necessitats humanes bàsiques, unes necessitats que teòricament haurien de ser les primeres a ser cobertes, però que avui Catalunya, dintre el marc espanyol, només les cobreix millor que les Canàries. En tot cas no queda clar com pot influenciar l’Estat espanyol en l’indicador de necessitats bàsiques.

Altres arguments als quals els alts funcionaris de la Generalitat van apuntar com a causants de la mala qualificació catalana van ser les desigualtats socials presents a Catalunya, tot i que el secretari de Benestar Social no va indicar en com afectava aquestes a l’IPS i que d’altre banda son menors que les presents en la majoria de comunitats amb un millor índex. Un altre argument que es va aportar, en aquest cas per Natàlia Mas, va ser el fet que Catalunya, com altres territoris com Londres, està composta principalment per una gran àrea metropolitana i que per tant, indicadors sobretot relacionats amb la sostenibilitat o el medi ambient, pateixen més. Ara bé, és perfectament qüestionable que Catalunya, en dimensió, concentració economica i dimensió sigui tan semblant a regions com Londres o París (Illa de França) i trobem també el cas de la Comunitat de Madrid, la primera comunitat espanyola pel que fa IPS, i que sembla que aquest “handicap” mediambiental no el sofreix.

Pel que fa a les solucions, Francesc Iglèsies va presentar-ne principalment tres: la lluita contra les desigualtats, la lluita contra el frau fiscal i l’aplicació de polítiques actives en lloc de pal·liatives.

Per a concloure, és una evidència que Catalunya obté un molt mal resultat en l’IPS, però sobretot és una molt mala notícia que sigui en les necessitats bàsiques a on obtingui un pitjor resultat. És per tant necessària una anàlisi autocrítica sincera per a veure en què s’ha fallat, i així posteriorment es puguin dissenyar i activar les polítiques públiques necessàries per a poder fer front a les mancances que avui presenta Catalunya, desproporcionadament grans en relació al seu potencial econòmic i els recursos que gestionen les administracions publiques.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies