CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya: la segona comunitat més solidaria Catalunya: la segona comunitat més solidaria

Catalunya: la segona comunitat més solidaria

Les Comunitats autònomes de Madrid i Catalunya són les que més han aportat a l’Estat. Per una altra banda, Andalusia i Galícia ocupen l’altre extrem pels diners que reben.
EconomiaZPortada DerechaZResto 18 September, 2017 Francesc García Mestres 0
4 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya: la segona comunitat més solidaria

Madrid i Catalunya són les comunitats que més aporten a l’Estat. Aquesta situació, reflectida en l’última publicació del Ministeri d’Hisenda sobre el sistema de finançament, es tradueix en el fet que els residents reben menys prestacions que en altres comunitats. La raó es troba en l’objectiu redistributiu de l’actual sistema, que vol compensar les regions econòmiques més riques amb les més pobres. D’altra banda, Andalusia és la que més rep en termes absoluts.

En els últims anys s’ha anat discutint, i cada vegada amb més freqüència, el sistema de finançament. Catalunya, sent el que més ha reclamat canvis al respecte, ha protestat sobre un possible excés de solidaritat respecte a altres comunitats autònomes. Altres veus han reclamat una igualtat fiscal per a tots els ciutadans eliminant les diferències fiscals de Navarra i País Basc respecte a la resta. ¿Però és tan gran la diferència entre el que aporten i reben?

Andalusia i Madrid: els extrems

L’any 2014 Andalusia va veure com l’Estat li va aportar 7.689.000 d’euros, d’acord amb la compensació intercomunitària. Les altres dues més beneficiades van ser Canàries, amb una injecció de 4.293 milions d’euros, i Galícia, 3.692 milions. Mentrestant, Balears (-1.516.000 d’euros), València (-1.735.000), Catalunya (-9.892.000) i Madrid (-19.205.000) són les comunitats que van aportar més del que van rebre.

Cataluña

Saldo total de la balança fiscal de les comunitats autònomes. En termes relatius es compara amb el PIB i els habitants. Dades: Ministeri d’Hisenda. Institut Nacional d’Estadística. Font: Elaboració pròpia.

 

Cal destacar que el País Basc, tot i mantenir un sistema foral que el beneficia econòmicament, ha estat una de les que més han rebut diners per part de l’Estat.

Si es procedeix a comparar el saldo total amb el Producte Interior Brut (PIB), que és la riquesa generada en un any, la realitat s’aprecia d’una altra manera. Madrid seguiria sent la més solidària (-9,28%) però només 4,26 punts més que Catalunya. Des d’aquesta perspectiva les més beneficiades serien les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla (27,89%). Això vol dir que gairebé una tercera de la seva riquesa prové de l’Estat Central. En les següents posicions, lluny de Ceuta i Melilla, es troben Extremadura (16,96%), Canàries (10,8%) i Astúries (10,2%). Andalusia, que en termes absoluts és la que més rep, estaria lleugerament per sobre de la mitjana del saldo total dividit entre el PIB.

Cataluña

Saldo total de la balança fiscal de les comunitats autònomes ordenades per la quantitat que reben per part de l’Estat. Dades: Ministeri d’Hisenda. Font: Elaboració pròpia.

 

El saldo total, si es compara amb els habitants de cada comunitat autònoma, s’aprecien diferències respecte al saldo total dividit pel PIB. Les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla continuarien ocupant la primera posició, però amb una diferència de 21,46 punts. Extremadura, Astúries, País Basc i Galícia tampoc canvien de posicions però s’obtindrien un lleuger avantatge. En el cas de les comunitats més riques Madrid i Catalunya aportarien més amb una diferència, respecte al saldo total en relació amb el PIB, de 19,24% i 8.27%.

Cataluña

Saldo total en relació amb el PIB i els habitants de cada comunitat autònoma. Dades: Ministeri d’Hisenda. Institut Nacional d’Estadística. Font: Elaboració pròpia.

 

Les quatre comunitats que presenten dèficit han empitjorat el saldo fiscal respecte a l’exercici anterior. Això es deu a l’augment d’ingressos fiscals per part d’aquestes. En trobar-se en una situació econòmica més favorable el sistema canalitza més quantitat d’ingressos tributaris a les regions més pobres.

Una metodologia polèmica

Com tota eina estadística, aquestes dades presentades pel Ministeri d’Hisenda no estan exempts de polèmica. La metodologia que han seguit se l’anomena “mètode de càrrega benefici”. Això és que totes les despeses no racionalitzables es distribueixen entre tots els territoris. Les despeses no regionalitzaves són, per exemple, la seguretat nacional o les ambaixades del Ministeri d’Afers Exteriors.

Des de Catalunya gran part dels economistes prefereixen el mètode de “flux monetari”, ja que es presenta un dèficit major al no territorialitzar les despeses generals de l’Estat.

Francesc García Mestres

Estudiant d'Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Enamorat de la geopolítica, defensa, seguretat, història... i de les 24H de Le Mans. Cap d'Scouts d'Europa a Barcelona. "Qui recordi la història que li treguin un ull. Però pobre de qui la oblidi, perquè perdrà els dos" - Aleksandr Soljenitsin. Twitter: @fgmestres

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies