CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya ‘frame’ Catalunya ‘frame’

Catalunya ‘frame’

Editorial 20 February, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (3 votes)

Inici » Historic » Catalunya ‘frame’

Aquest  gran historiador i sociòleg de la historia que és Christopher Dawson , escriu a Fundamentos Sociológicos de la Historia, que la cultura d’un poble, és a dir, el sistema comú de vida d’una societat, neix de la interacció combinada de quatre factors al llarg del temps: el fonament natural -biològic-, el medi ambient, la resposta a les seves necessitats que desenvolupa la funció econòmica, i la capacitat cognitiva, l’intel·lecte,  que fa possible forjar tradicions que permeten  que els béns assolits siguin llegats i millorats d’una generació a una altra. La tradició en aquest sentit és molt important perquè expressa uns acords fonamentals que es transmeten al llarg de la història, no com un fet immòbil, sinó com  fruit d’una dinàmica amb altres tradicions i amb les disconformitats internes. Si el resultat de tot plegat dóna lloc a l’atomització o pèrdua de sentit dels acords fonamentals, aleshores, la tradició es fossilitza i és incapaç de tramitar cap mena de sentit, o bé els seus receptors deixen d’entendre-la.

Totes les comunitats culturals amb entitat tenen una munió d’autors que cerquen definir quins són els seus  trets característics i  la naturalesa dels seus acords fonamentals. Catalunya disposa d’un munt de persones d’alta volada intel·lectual que han obrat en aquesta línia.

Són els Vicens Vives i Noticia de Catalunya, o Ferrater Mora i Les Formes de Vida Catalana, Trueta i L’Esperit de Catalunya , Gaziel a Quina Mena de Gent som, Perucho, Pla i un llarg etcètera. Si veiessin quin és  el marc de referència, el frame que avui domina, pensarien que estan en una Catalunya que pertany no a un altre temps, sinó a una altra dimensió, la dimensió desconeguda per irreconeixible. Potser el llibre de Jordi Amat El Llarg Procés els ajudaria a entendre-ho, però crec, que fins i tot amb aquest excel·lent acompanyament, l’embolic els hi resultaria indestriable.

Perquè el frame català d’avui no recull cap d’aquelles grans reflexions i experiències, i està lluny del camí de l’excel·lència, perquè tot esforç per superar els nostres límits el remet a un imaginari, el de la independència a mesos vista, que no té cap viabilitat.

Catalunya avui es troba emmarcada per tres frames que a més se superposen abrusadorament en l’espai polític.  El més vigorós i nou és l’independentisme, que frega el 50% de la població, amb una acusada divisió territorial i de classe, fet que li afegeix risc a la qüestió. L’independentisme actual, però, poc té a veure amb el que, recolzat o vituperat, es podia trobar com a força minoritària en el nostre passat recent. Era un independentisme a la Irlandesa per entendre’ns, arrelat a la història i a la cultura.  Tenia un fort component romàntic, i veia Espanya com un país diferent i retardat. Les xifres ho cantaven. L’independentisme  del Procés no és l’irlandès sinó l’anglès del Brexit: sols viurem millor. És legítim, com ho és no compartir-ho, però en tot cas té poc esperit i sentiment profund, cavalca sobre la crisi material. En ell no  brolla la terra dels pares, perquè una nació és una comunitat de vida, però no només això perquè aleshores no passaria de ser una mena de gran comunitat de veïns. És també una comunitat de memòria, la de la CUP, la del propi Puigdemont, de bona part de l’Esquerra i el PDEcat, la dels Comuns, la gran esperança blanca per fer majoria, és curta, escarransida i sectària. I és també una comunitat de projecte, i aquest no existeix més enllà de referèndum sí o sí, i d’afirmar la perspectiva de gènere com obligatòria per a la futura  Constitució. I, és clar, això no és un projecte, és una barbaritat.

I és que la ideologia de gènere és el segon frame que ha ratificat tot el que va fer Zapatero en aquest camp, tot sense excepcions. Es vol una influència més espanyola? La ideologia de gènere significa la ruptura radical amb tot allò que ens ha fet com a país, com a poble. Perquè Catalunya és el resultat d’una mentalitat  una forma de pensar i fer d’acord amb unes creences. Les formes de vida catalana tenien socialment uns elements essencials de significació universal i que, alhora, composaven la nostra especificitat, la identitat. Eren el valor del treball i de la feina ben feta; la vocació per l’eina i la feina de Vicens Vives,  el sentit polític del pactisme, la família, la vida familiar, la nissaga i el cristianisme, com a creença religiosa o com a fonament cultural. Sense aquests  components combinats, Catalunya no existiria. No són agregats separats que es barregen com cigrons i mongetes, sinó una combinació indestriable com l’aigua i  la sal, l’aigua salada, que no és només aigua i no només és sal. La gent treballava i celebrava moderadament, excepte el carnaval de poca durada. Les persones tenien conductes socialment responsables, perquè la comunitat pressionava i influïa. La gent es casava, tenia fills i, normalment, vivien junts fins a la mort. L’educació dels fills era un orgull i assegurar-la dotava de sentit a la vida. Així hem progressat, però la perspectiva de gènere és incompatible i està malmetent tot això.

El tercer frame, també compartit amb Espanya (ara que hi ha més independentistes hi ha menys diferències culturals i de mentalitat; un  fet cridaner)  és el laïcisme de l’exclusió  religiosa. Els atacs des del  Parlament i la pròpia Generalitat, amb el conseller Comin i el director general d’Afers Religiosos al capdavant, cap a l’Església amb motiu de l’homosexualitat, entesa des de la perspectiva de gènere, en són una última manifestació. Els cristians a l’esfera pública catalana, són, o bé uns Oncles Tom, o bé ciutadans de segona, perquè els hi és prohibit raonar en nom o des d’aquesta perspectiva.

 La qüestió és si Catalunya pot perdurar sota aquests pressupostos de trencament radical amb tot allò que hem estat i encara en bona mesura som, tot allò que ens ha dotat de prosperitat, progrés social i identitat.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies