CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Catalunya, la Comunitat que té menys treballadors públics Catalunya, la Comunitat que té menys treballadors públics

Catalunya, la Comunitat que té menys treballadors públics

La Vall d’Aran és la comarca catalana amb més treballadors públics. El Pla de l’Estany la que menys
GeneralSocietatZPortada DerechaZResto 22 January, 2016 Marc Miró i Escolà 2
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Catalunya, la Comunitat que té menys treballadors públics

Catalunya és, segons l’informe de la PIMEC “Empleados públicos en Cataluña y España. 2008-2015”, la comunitat autònoma espanyola amb menys treballadors públics per habitant. En concret 40 treballadors públics per cada 1000 habitants. A l’altre extrem trobem Extremadura, la que presenta el doble de treballadors públics que Catalunya amb 82. Cal però especificar, que en el cas català, existeix un extens sistema de concerts a on la prestació de serveis és realitzada per operadors privats però els quals són finançats parcialment o totalment per l’administració pública.

La Comunitat Valenciana i les Illes Balears són les altres dues comunitats autònomes que tenen menys de 50 treballadors públics per cada 1000 habitants. En canvi, Castellà i Lleó i Aragó són les dues Comunitats que segueixen a Extremadura pel que fa a més treballadors públics, 67 i 66 treballadors respectivament per cada 1000 habitants.

Si classifiquem els treballadors públics segons a quin nivell de l’administració formen part, s’observen divergències entre les estructures catalanes i espanyoles. A Catalunya l’administració estatal ocupa al 9% dels treballadors públics, xifra molt inferior a l’existent a la resta d’Espanya a on representen el 22%. L’administració autonòmica catalana però, pesa més que les administracions autonòmiques de la resta de l’estat. Un 55% envers el 50% dels treballadors públics ocupats. Seguint aquesta dinàmica, l’administració local catalana també ocupa a un percentatge de treballadors superior que l’espanyola. Un 28,1% davant un 22%. Pel que fa les universitats, és interessant apreciar el percentatge de treballadors públics ocupats per les universitats. A Catalunya representen el 8,2% dels treballadors públics, en canvi a la resta d’Espanya només el 5,5%.

Els treballadors públics a Catalunya

Entre 2008 i 2014 el nombre de treballadors de les administracions públiques catalanes ha disminuït lleugerament, un 0,6%. Ara bé, aquesta evolució dels assalariats del sector públic varia molt segons els tipus de vinculació. Mentre el nombre d’interins i eventuals s’ha reduït, al voltant d’un 30%, el nombre d’associats ha augmentat en més d’un 10%. Pel que fa els funcionaris, aquests s’han mogut en la mateixa línia que la tendència general, evolució normal, ja que més del 50% dels treballadors públics catalans pertanyen a aquest tipus de vinculació.

Si ens fixem ara en el número de personal de les administracions públiques locals catalanes, aquests sumen 90.183 efectius. Aquesta xifra es pot conèixer per comarques.

La Vall d'Aran és la comarca catalana amb més treballadors públics

La Vall d’Aran és la comarca catalana amb més treballadors públics

Normalment aquelles comarques amb menys habitants són les que presenten un major rati de treballadors locals per cada 1000 habitants. La Vall d’Aran és amb diferència la comarca catalana amb més treballadors públics per habitant, uns 50 per cada 1000 habitants. Molt lluny d’aquesta la segueix l’Alta Ribagorça amb 23 treballadors públics per cada 1000 habitants. La tercera comarca amb més treballadors locals és el Baix Camp. Dada curiosa ja que aquesta comarca de la província de Tarragona és de les comarques amb més habitants de Catalunya.

A l’extrem contrari trobem comarques com el Pla de l’Estany amb 8,4 efectius per cada 1000 habitants, el Vallès Occidental amb 8,7 treballadors i la Garrotxa amb 9,4 treballadors públics de l’administració local per cada 1000 habitants.

Per tant s’observa una distribució molt heterogènia del número de treballadors públics espanyols segons la zona. Aquest fet també es compleix en el cas català. L’explicació més plausible d’aquestes diferències és la diversitat de territoris i necessitats que presenten les diverses àrees.

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

    Your email address will not be published. Required fields are marked *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies