CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els “castristes” que ens governen Els “castristes” que ens governen

Els “castristes” que ens governen

Editorial 2 diciembre, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votos)

Inici » Historic » Els “castristes” que ens governen

El problema de Catalunya no radica en el sí o no a la independència, sinó en dos altres punts. Primer, que en el seu nom i per la porta falsa intenten conduir-nos a un model de societat que molts no compartim. Segon, que sota el seu mantell s’arrauleixen i justifiquen les incompetències i el sectarisme.

Totes aquestes facetes tan negatives tenen un nom propi: el de la Consellera de Treball i Benestar  Social y Família i els seus Twitts acomiadant-se del dictador Fidel Castro, en els quals líricament feia seva la consigna de la dictadura “Cuba fins a la victòria sempre

El complex govern de JxSí ha callat davant una infracció política: la d’identificar-se públicament un membre co-responsable del govern de Catalunya amb una dictadura de partit únic. A ERC, perquè la consellera és de les seves pròpies rengles, i el PDEcat, perquè ves que no s’enfadin, els socis de govern, i així sigui impossible mantenir la coalició electoral que maquillaria la seva catastròfica situació, si cal anar a unes eleccions l’any que ve. Que malvats són els fats de la història, els liquidadors d’UDC quedaran convertits en la seva mimesi.

Quina incongruència més gran que provoca la més gran de les malfiances. Reclamen l’esperit de la democràcia per justificar el referèndum d’independència en una constitució que no ho contempla, i alhora recolzen l’única dictadura que perdura a Americà Llatina, un relicte del passat que s’aguanta malament gràcies al regal del petroli chavista.

La Portaveu del govern, Neus Munté, hauria d’haver desqualificat les piulades, i la consellera Dolors Bassa s’hauria d’haver excusat. Res d’això ha passat, i cal exigir per salut democràtica que la qüestió sigui duta al Parlament

És clar que aquí es produeix l’altra paradoxa política que diu poc del grau de representativitat real del Parlament, perquè ni la CUP, ni CSQP, ni el PSC censurarien el missatge castrista donat des del Govern, i tota la crítica quedaria en mans dels dos partits que viuen instal·lats en l’anticatalanisme. El 100% del catalanisme formalment assumeix la “victòria final” del castrisme.

És això avui Catalunya? És aquesta la via a la qual es vol arribar? Amarada però de la ideologia de la perspectiva de gènere -inexistent a Cuba-  com deixava clar la  comissió d’estudi del Parlament sobre el procés, que  imposava als  futurs constituents aquesta ideologia com a component necessari de la futura  Constitució catalana, en el supòsit que arribi a existir.

Alhora, tot això es combina amb la direcció d’un Departament més present pels seus detalls d’incompetència i de volada de sostre baix, que pels seus encerts i creativitat política. Una hiperinflació d’ideologia i la ineficiència en la gestió, una vegada més, van de la mà.

I així anar-hi anant fins a l’ensulsiada final, amb les universitats públiques més cares d’Europa després de les angleses, la pressió fiscal més alta per uns serveis cada vegada més mediocres, i això sí sense tocar l’extraordinària rebaixa feta a l’impost sobre el joc, no fos que algú s’enfadés

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies