CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El canvi climàtic: perquè de moment no s’han obtingut els resultats desitjats? El canvi climàtic: perquè de moment no s’han obtingut els resultats desitjats?

El canvi climàtic: perquè de moment no s’han obtingut els resultats desitjats?

La cimera de Paris podria convertir-se en paper mullat, seguint la tradició existent, sinó s’aprèn dels errors del passat
FocusMónZPortada DerechaZResto 4 January, 2016 Marc Miró i Escolà 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El canvi climàtic: perquè de moment no s’han obtingut els resultats desitjats?

Estem en plenes festes de Nadal i si les coses no canvien, continuarem celebrant-ho amb màniga curta, un mojito i el ventall en mà. Aquesta descripció és una mica exagerada, ara bé les temperatures sí que són més pròpies de la primavera que del congelat desembre com deia la nadala. Potser el fenomen meteorològic de “El Niño” té alguna cosa a veure, però observant la tendència dels últims anys és evident que les temperatures han augmentat i els desastres naturals també. Causa d’aquests episodis ha estat i continua sent el canvi climàtic produït en gran mesura per la mà de l’home. No seré jo qui, en aquest article, alertarà dels perills d’aquests canvis en el medi natural.

Diversos han estat els intents de la comunitat internacional d’actuar de forma conjunta i coordinada davant aquesta amenaça, una amenaça que ja és molt real. Però el comú denominador dels diferents acords signats fins al moment ha estat el fracàs alhora d’obtenir els resultats desitjats.

El passat 11 de desembre acabà la 21è cimera de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic celebrada a Paris i on a última hora s’arribava a un acord universal de lluita contra el canvi climàtic. Però diversos són els perills existents i els quals ja van provocar el fracàs dels anteriors pactes i que posen en dubte també l’aplicabilitat real d’aquest últim acord.

Els factors que fan perillar l’acord de Paris

El major perill pel medi és el carbó. És el tipus d’energia fòssil que contamina més i que encara és, juntament amb el petroli, una de les principals fonts energètiques. Sent realistes, avui les energies renovables estan encara molt lluny de ser uns substituts perfectes de les energies fòssils. Per tant, un primer pas essencial és l’eliminació total del carbó, passant en un primer moment al gas natural preferentment o sinó al petroli, davant la debilitat de les renovables. Aquesta necessària transició del carbó a altres energies una mica més netes, el lector pot pensar que en faig èmfasi especialment pel cas de les economies en desenvolupament com són la Xina i la Índia, però no en exclusiva. En els últims anys, Alemanya, el teòric país més avançat en tot el referent a les energies verdes ha tornat ha augmentar de forma considerable les emissions contaminants. El motiu és que davant la política de tancament massiu de centrals nuclears que ha experimentat el país, aquesta font d’energia s’ha substituït, en menor mesura, per energies renovables però sobretot s’ha substituït per petroli i carbó! Per tant, ha adoptat una dinàmica que afavoreix l’augment d’emissions.

Contràriament a Alemanya, existeixen exemples que van en la correcta direcció com és el cas de Gran Bretanya que ha establert com a prioritat abandonar el carbó com a font d’energia i passar-se en gran mesura a la nuclear. Els Estats Units també han fet passos en la bona direcció retallant enormement el consum de carbó i substituint-lo pel gas natural.

És evident que l’ ideal és que es deixessin de consumir energies fòssils i nuclears, però sent realistes i tenint en compte les grans diferències de costos existents entre energies renovables i fòssils, avui si podéssim eliminar el carbó, ja podríem estar molt contents. Aquest canvi de patró energètic de tendir especialment en direcció al gas natural ja que és el tipus d’energia tradicional menys bruta i més sostenible.

Altres elements a tenir en compte quan es parla de buscar solucions pel canvi climàtic és l’equivocació alhora d’establir objectius. Els nivells que s’han de tenir en compte alhora de reduir emissions és el consum d’energies fòssils i no tan la producció d’aquestes. Per exemple, la Xina és un gran emissor de partícules contaminants especialment perquè molts països desenvolupats han traslladat en aquest país processos de producció d’energia que en teoria els hi pertocaria produir a ells. És doncs el consum de l’energia el que ens permet dir de forma directe des de on s’emeten les partícules contaminants . El protocol de Kyoto va fracassar en gran mesura perquè es va centrar en la producció i no en el consum d’energia.

Una planta productora a Xina

Una planta productora a Xina

Finalment esmentar un altre perill en l’aplicació dels objectius establerts en la cimera. El creixement de la Xina, però sobretot el increïble creixement de la Índia. Cal recordar que si la Xina mantingués el seu creixement en un 7% anual, en 15 anys seria 2,5 vegades més gran del que és en l’actualitat, a més les autoritats xineses ja han reconegut que fins el 2030 no tenen previst una reducció d’emissions. I encara més extraordinari és el creixement que experimentarà l’Índia, un país que en pocs anys serà el territori més habitat del planeta i on la seva tecnologia es basa encara en més mesura amb el carbó. Es calcula que el 2020, la Índia estarà produint el doble de carbó que en l’actualitat. Com ho afrontaran el països, i sobretot fins quan aguantarà la terra aquest increment de les emissions?

Queda clar que serà molt complicat arribar als objectius marcats per la cimera de Paris. D’una banda per la manca de voluntat política i econòmica de molts països i de l’altre per l’establiment d’alguns objectius inadequats i inútils com he descrit anteriorment. Però cal tenir també certa esperança perquè per primera vegada 195 països han signat un acord contra el canvi climàtic, fet que situa aquesta problemàtica ambiental com a prioritària en l’agenda dels països. Esperem encara estar-hi a temps!

Marc Miró i Escolà

(Barcelona 1994) estudio Economia a la Universitat Pompeu Fabra. Sóc President de l’associació Juvenil Cat Jove i de l’associació universitària Thomas More. Sóc un apassionat de l’Economia, de la Filosofia i en general de tot tipus de saber. Sóc inquiet per naturalesa i m’agrada parlar de tot. Sóc també membre de la Junta de la Facultat d’Economia de la UPF, membre del Claustre, Scout d’Europa i soci de Deba-t. “No es pot desfer un nus sense saber com està fet”, Aristòtil.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies