CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Cal escoltar a Israel per trobar una sortida a Palestina Cal escoltar a Israel per trobar una sortida a Palestina

Cal escoltar a Israel per trobar una sortida a Palestina

A casa nostra sovint falta voluntat d’entendre la posició israeliana en el conflicte. Els israelians tenen la seva pròpia visió dels fets i de la història recent de negociacions de pau. En base a ella han construït una estratègia que consisteix en defensar el status quo a ultrança. Tot i que és comprensible i de moment els hi funciona, cal canviar-la si es vol un acord definitiu.
MónReviewZPortada IzquierdaZResto 11 diciembre, 2015 Joan Prats i Amorós 2
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » Cal escoltar a Israel per trobar una sortida a Palestina

És un dels conflictes més complexes del món. I tot i així, sovint es cau en el nostre país en simplificacions entre bons i dolents. Segurament la nostra pròpia història recent de dictadura, repressió política i uniformes militars ens fa sentir especialment propers als palestins, en aquella romàntica i dramàtica imatge de pedres contra tancs.

La posició d’Israel en el conflicte amb els palestins desperta entre nosaltres un rebuig frontal que va més enllà de la mera incomprensió. Molts han pres partit sense conèixer els punts de vista enfrontats. Cal entendre bé la situació sobre el terreny abans de jutjar les accions -i també les inaccions- del govern israelià de Benjamin Netanyahu.

A primera vista, sembla que el seu executiu, recolzat per una aclaparadora superioritat en tots els aspectes i amb el mecenatge nord-americà, manté un radicalisme sionista extrem que impedeix qualsevol temptativa de pau. Així, la impressió és que a Israel no li interessa solucionar el conflicte amb els palestins, cosa que estaria portant a la tensió creixent dels darrers mesos. El fantasma de la tercera intifada (un mena d’estat d’aixecament permanent palestí contra la dominació jueva) plana des de fa temps sobre el West Bank (Cisjordània). Aquesta política es manté amb Teheran: Israel segueix enrocada amb una posició d’enfrontament total amb Iran, a pesar dels acords nuclears del passat estiu.

En un article publicat el passat octubre a la prestigiosa revista acadèmica Foreign Affairs, Natan Sachs, investigador del Centre for Middle East Policy, emprengué la necessària tasca de refrescar-nos la memòria i submergir-nos en l’intricat món de la política israeliana.

La no-estratègia com a millor forma de sobreviure

Per a Sachs, la posició d’Israel es pot entendre a través de les mateixes experiències que el país ha viscut des de la seva formació, a les acaballes dels anys 40 del segle passat. Completament envoltada d’Estats àrabs que juraren destruir-la, Israel ha sobreviscut tan sols per la força de les armes. Així, els seus governants són encara avui conscients de que el seu és un país petit en una regió des de sempre volàtil, i avui encara més que mai. Pensen que tenen poc marge d’error, i perceben que la supervivència mateixa de la seva nació (cal recordar que els jueus perderen el seu lloc al món al segle I) segueix en perill.

Així, la política exterior de Tel-Aviv és altament adversa al risc. Com digué el dur ministre de defensa israelià, Moshe Yaalon, el “solucionisme” fàcil i ràpid pot portar a una catàstrofe. Aquest “solucionisme” és per exemple el de John Kerry i l’administració Obama: al govern de Netanyahu tothom veu les iniciatives nord-americanes per una pau definitiva com idealistes i mancades de connexió amb la realitat.

“Què no se’n adonen” -pensen a cal Netanyahu- “que tots els nostres intents de negociar amb els palestins han fracassat? Arafat ens va trair després dels acords d’Oslo! I què ha passat després de la retirada de l’exèrcit de Gaza al 2005? Ara allò és un niu d’islamistes!” Yaalon, vist a dia d’avui com un radical de la dreta, fou als 90 segons Sachs un sincer entusiasta dels acord d’Oslo, però hauria perdut la fe, com tants altres israelians, degut a les dificultats posades pels palestins després de 1993. Entre aquestes, senyala Sachs, diverses crides a la violència, la negació del drets del poble jueu a Terra Santa o el seu fracàs en eradicar el terrorisme. Atenció, això no vol dir que les accions de Netanyahu estiguin justificades, sinó que cal entendre la percepció israeliana del conflicte. És, simplement, “l’altra versió de la història”.

Fent un cop d’ull a l’actual situació geopolítica d’Israel (terrorisme a Egipte, guerra a Síria, intervencionisme saudita i iranià arreu), la millor opció del país és atrinxerar-se en el status quo. No moure fitxa. Després de tot, Israel i els seus territoris ocupats són un paradís d’estabilitat comparat amb tot el que els envolta.

La necessitat d’una estratègia en el llarg termini

El primer problema d’Israel és que el seu govern es troba entre dos fronts: per una banda, els seus aliats exteriors, començant pels Estats Units, pressionen per progressar en la sortida del conflicte a través de la solució dels dos Estats. Per l’altra, el “front domèstic” demana mà dura, i els seus aliats més conservadors, seguir expandint els assentaments jueus a Cisjordània. Retirar-se del West Bank (veure àrees C al mapa, sota control d’Israel) és vist com repetir els erros comesos a Gaza al 2005.

mapa West Bank

Presència d’Israel a Cisjordània. Font: B’Tselem

Obrir-se a la negociació en la situació actual és vist per Netanyahu com llançar un senyal de feblesa que els enemics d’Israel aprofitarien en la seva contra. El resultat polític és, naturalment, una política que com diu Sachs és “negacionista”. El no fer res.

Però el temps podria estar jugant en contra d’Israel. Mentre no es fa res, la situació a Cisjordània es deteriora, i amb ella la escassa credibilitat que li resta a l’Autoritat Nacional Palestina. Els palestins són ja majoritàriament reticents a atorgar-li legitimitat: qui serà llavors l’interlocutor d’Israel? La radicalització creix a ambdós costats i dificulta qualsevol acord.

Sachs defensa que la única solució es pot plantejar en el llarg termini: una progressiva retirada per part del govern israelià de suport als assentaments jueus a Cisjordània, començant pels més polèmics, els de Jerusalem est. No obstant, per no repetir l’error de Gaza, que conduí a l’ascens de Hamas, Israel no hauria de retirar les seves forces armades de la zona, sinó fer que aquestes col·laboressin amb les autoritats palestines per garantir l’estabilitat i governabilitat. Això ajudaria a posar ordre a la caòtica política palestina.

Pel que fa als Estat Units, hauria de passar a un segon pla i cedir la iniciativa a les parts. Això vol dir que en el curt termini no hi haurà cap avenç. Normal. En aquest moment tan enrocat, el que cal és que israelians i palestins recuperin la confiança els uns en els altres. I això no és cosa d’un any. Caldrà esperar encara molt de temps a veure la sortida definitiva de la crisi. No obstant, és imperatiu que Israel es doni compte de que el temps està jugant en contra seva, i que si bé la política de manteniment del status quo és per ara eficaç, a llarg termini li portarà greus problemes en forma de violència i terrorisme.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

    Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

    Ús de cookies

    Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

    Aviso de cookies