CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Burkina Faso: un cop d’Estat més per a la història de l’Àfrica Burkina Faso: un cop d’Estat més per a la història de l’Àfrica

Burkina Faso: un cop d’Estat més per a la història de l’Àfrica

En una setmana, s’ha produït i desmantellat un cop d’Estat que sembla ser fruit de la improvisació. L’Àfrica ha sofert uns 300 cops des de l’inici de la descolonització, i amb cada un s’incrementen les possibilitats de que se’n produeixin més.
FocusMónZPortada Izquierda 25 septiembre, 2015 Joan Prats i Amorós 0
0 / 5 (0 votos)

Inici » Historic » Burkina Faso: un cop d’Estat més per a la història de l’Àfrica

La notícia pràcticament no va arribar al nostre país. Si preguntem pels carrers de Barcelona, el més probable és que la gran majoria de barcelonins no en sàpiguen res. Però els passats 16 i 17 de setembre, un petit país africà visqué el trauma polític més greu possible després de la guerra civil: un cop d’Estat.

Si no ens han arribat més notícies dels esdeveniments és, malauradament, perquè els cops d’Estat estan a l’ordre del dia de la política africana. Segons el Center for Systemic Peace, un institut d’investigació nord-americà sobre la violència política, entre el 1946 i el 2004 l’Àfrica patí 296 cops d’Estat. Aquesta xifra la conformen els cops que han triomfat, els que han fracassat, els que s’han planejat però no s’han arribat a executar i els suposats. La gran majoria dels que figuren a la llista, però, corresponen a les dues primeres categories.

burkina mapUna maniobra improvisada

El país en qüestió és Burkina Faso, literalment “el país dels homes íntegres”. Es tracta d’un dels deu Estats menys desenvolupats del món segons Nacions Unides, i està geogràficament encaixonat entre varies nacions més de condicions similars, com Costa d’Ivori, Ghana o Togo.

El context dels esdeveniments és malauradament semblant al de tantes altres intentones de fer-se amb el poder a un país de l’Africa subsahariana.

El cop de la setmana passada –o putsch, terme molt emprat en els països francòfons, dels quals Burkina forma part- troba els seus orígens a l’octubre de 2014. Llavors, el que analistes francesos han categoritzat com “una primavera àrab a la africana”, feu caure del poder a Blaise Compaoré. Campoaoré havia arribat a la presidència feia més de tres dècades, també a través d’un cop d’Estat (qui viu per l’espasa mor per l’espasa).

Tot seguit Burkina enfilà el camí vers una transició a la democràcia, que hauria d’haver culminat amb unes eleccions el proper 11 d’octubre. No obstant, el govern de transició de Michel Kafando cometé dos greus errors: prohibir les candidatures de membres de l’anterior partit al poder i dissoldre el Régiment de Sécurité Présidentielle (RSP), la guàrdia pretoriana creada per Campoaoré per tal d’assegurar la seva continuïtat en el poder.

Pel que sembla, el cap del RSP, el general Diendéré, no veié amb bons ulls la idea de perdre la feina, de manera que organitzà el putsch amb el suport dels seus companys de treball. Però el general no mesurà bé les seves forces, i immediatament es trobà amb l’oposició de sectors importants de la població civil, de la CEDEAO (Comunitat Econòmica dels Estats d’Àfrica Occidental), de Nacions Unides, i, el que és més important, de parts del propi exèrcit.

La pressió es feu tan intensa que Diendéré decidí donar per acabada la seva aventura el dia 23 de setembre, tot just una setmana després d’haver-s’hi llançat. Balanç: retorn al status quo previ a la crisi, però això segur, amb els burkinesos una mica més dividits i amb menor en el procés de transició. General Diendéré, la seva maniobra no ha valgut la pena.

Un continent condemnat a la inestabilitat política?

Els esdeveniments de la darrera setmana a Burkina Faso posen de manifest el que s’ha convertit en el principal problema africà: la manca de desenvolupament d’estructures estatals. Si l’Estat fos més fort –que no vol dir més democràtic, per cert-, accions de grups aïllats com la RSP serien impensables. La manca de recursos materials i humans, l’escàs poder de penetració de les polítiques públiques en el territori i la pobre connexió de l’Estat amb la població civil són elements constants en totes les nacions africanes que pateixen la inestabilitat i la pobresa.

Pensi’s bé: és possible, com apunten analistes francesos, que el senyor Diendéré preparés la seva acció amb molt poca antelació, i sense preveure la cadena de conseqüències que desencadenarien els seus actes. Al cap i a la fi, tan sols és –era- un general de baixa categoria! (la RSP sols enquadrava uns 1.200 soldats)

El problema és, així doncs, que la presa del poder es fa irresistiblement atractiva per a qualsevol que tingui una mica d’ambició i uns quants mitjans materials i polítics. I amb cada intentona, el país en qüestió s’enfonsa una mica més en la ingovernabilitat. És un veritable cercle viciós: manca de poder públic, acció desestabilitzadora, major manca de poder públic, etc. Quan de temps perdut per a l’Àfrica!

Imatge: Reuters

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies