CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
La Barcelona de Colau, una ciutat sense planificació urbanística? La Barcelona de Colau, una ciutat sense planificació urbanística?

La Barcelona de Colau, una ciutat sense planificació urbanística?

Els canvis de les superilles, el canvi de sentit de carrers pel Tramvia o la implementació de carrils bici, tot de cop, deixa entreveure la falta de disseny global de mobilitat
CatalunyaPolíticaPortadaZPortada IzquierdaZResto 27 December, 2016 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » La Barcelona de Colau, una ciutat sense planificació urbanística?

La superilla del Poblenou creada per l’Ajuntament de Barcelona no ha tingut les conseqüències esperades. Els veïns i els venedors de la zona no estan satisfets amb els resultats, ja que les vendes dels comerços de la zona estan minvant des de la implementació del nou model, el trànsit als voltants de la superilla s’ha intensificat, els autobusos passen tots pels mateixos carrers, i els veïns que els volen agafar, s’han de desplaçar diverses illes per accedir-hi. Per aquest motiu, l’anunci del consistori de crear 5 superilles més durant el 2018 ha creat tant rebombori i rebuig.

L’anunci de la creació de noves superilles, ha posat de manifest que enlloc s’explica el sistema urbà que vol implementar Colau per la capital de Catalunya.

Les superilles de Colau

La superilla del Poblenou no ha sortit bé. Tant, que amb l’experiència d’aquesta primera prova resulta incomprensible que el govern municipal pretengui ampliar aquest projecte a altres espais de la ciutat.

La superilla del Poblenou ha sigut la prova pilot d’aquest model urbanístic.

El tramvia de Colau

La creació del nou tramvia per la Diagonal, l’aposta personal del consistori per aquesta legislatura, no té els suports necessaris de tot el ple. Malgrat aquest fet tan important, el govern de Colau no ha dubtat en planificar el canvi de sentit d’alguns dels carrers més importants de la ciutat, els que donen entrada i sortida de Barcelona per l’avinguda Diagonal (Urgell i avinguda de Sarrià).

Els carrils bici de Colau

La creació de 300 km de carril bici al llarg de Barcelona és una gran aposta per afavorir una mobilitat més sostenible. Això si, no tots els carrers poden tenir espai per les bicicletes, perquè pot portar a situacions perilloses. Un exemple són els carrers unidireccionals pels vehicles de motor que tinguin un carril bici en cada sentit de la circulació. Això provoca que els ciclistes vagin confiats, i que molts vianants no en siguin conscients i creuin sense mirar el sentit contrari a la direcció del trànsit. És on es poden produir els accidents més importants.

Un problema afegit és que de moment no hi ha construïts els quilòmetres suficients per satisfer aquest pla, per la qual cosa, l’Ajuntament va decidir fa unes setmanes prorrogar un any més la possibilitat dels ciclistes de continuar circulant per les voreres. I per tant, les persones que van a peu, que són les més dèbils al carrer, continuaran exposades fins i tot en el seu propi terreny. Aquesta decisió del govern municipal és especialment desfavorable per les persones grans, o pels adults que vagin amb un o més nens petits, especialment si porten un cotxet.

On està el sistema urbà?

Totes aquestes mesures de Colau, que es volen implantar més o menys a la vegada, posen de manifest que no hi ha un disseny global de totes aquestes accions. No hi ha un sistema urbà on s’expliqui com funcionarà la mobilitat?

Barcelona és un sistema en el qual hi entren vehicles contínuament, en hores diferents i per punts diferents. I també hi ha vehicles que surten de la ciutat en hores diferents i en punts diferents. Es pressuposa que les capacitats estan més o menys optimitzades, perquè no hi ha grans congestions, exceptuant l’hora d’entrada i de sortida. Això si, Barcelona podria afegir un algoritme del trànsit, com si fos un fluid que varia en funció del temps, i així es modelitzin els resultats per calcular els llocs difícils que es generaran. I si pel contrari s’introdueixen tot un seguit de restriccions relacionats amb les bicicletes, amb el tramvia o amb les superilles, es generarien turbulències? I si s’arriben a donar, on seria? I de quina manera s’evitarien?

Zones afectades per les noves superilles

Els barris afectats per les noves superilles seran Sant Antoni, Esquerra de l’Eixample, el Camp d’en Grassot, les Corts i Horta. Tot i que també hi ha peticions per fer-ho en els barris de Nou Barris i Sant Andreu. Segons la tinent d’alcalde d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, aquests projectes són “un model que ha d’implementar-se perquè és beneficiós per a la ciutadania i els barris”. Encara que no és el que opinen la major part dels veïns. Per aquest motiu s’han creat plataformes de protesta.

És el cas de la Plataforma en contra de la Superilla de l’Esquerra de l’Eixample, que de moment ja ha aconseguit 400 firmes per evitar la pacificació d’aquest carrer. Una iniciativa que la Plataforma d’Afectats per la Superilla del Poblenou ja havia començat anteriorment (té 4.000 firmes en papers i 3.000 més a través de la plataforma digital change.org).

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies