Barcelona i el carsharing: un greu problema urbanístic

L’Ajuntament de Manuela Carmena a Madrid està apostant fermament per les innovacions del transport. La concessió de permisos perquè els fabricants de cotxes (i també altres tipus d’empreses privades) prestin els seus serveis de lloguer de cotxes elèctrics i poc contaminants als ciutadans permet reduir el parc automobilístic, millorar les condicions de l’aire per la contaminació i fer que el ciutadà pugui gaudir d’una major mobilitat. La Barcelona d’Ada Colau, encara que tingui una ideologia similar,  no presenta la mateixa actitud en vers el carsharing fent que les ciutats de Sevilla i Madrid siguin més innovadores en aquest sentit.

En l’actualitat estan circulant a Madrid 500 cotxes elèctrics de Car2go i Emov, que fa pocs mesos que opera a Espanya, ja té 20.000 usuaris

Les companyies de Carsharing han descobert a un gran mercat que necessiten puntualment cotxes per curtes i mitjanes distàncies però que no requereixen d’un vehicle propi per fer-lo servir cada dia. D’aquesta manera el consumidor té una major comoditat i una reducció considerable de despeses, ja que la inversió en un automòbil suposa la segona més gran per a les famílies a Espanya.

Però quina és la clau d’aquest èxit?

Preus baixos i una gran llibertat

El mercat s’està omplint d’empreses de Carsharing. Aquesta nova modalitat de lloguer de vehicles presenten diferències segons l’empresa que ofereixi el servei. A Madrid Car2Go (del grup Daimler, Mercedes Benz) i Emov (que pertany a Peugeot) permet que l’usuari per pocs cèntims per minut pugui anar d’un lloc a l’altre de la ciutat amb un cotxe elèctric i amb la possibilitat d’aparcar a nombrosos llocs sense sobrecostos. Aquest nou tipus de servei ha causat grans protestes per part  dels taxistes, que recentment es van sentir atacats amb Uber i Cabify.

Les empreses de Carsharing lluiten per presentar al consumidor els preus més baixos possibles. Aquests no s’han de preocupar pel cost de l’assegurança ni del combustible, ja que ve tot inclòs

En els últims mesos BMW ha mostrat la seva intenció de prestar un servei semblant al de les altres companyies però amb una gamma de vehicles més grans. També a la capital es troben empreses carsharing que no són fabricants de cotxes com Respiro, Avancar o Bluemove.

Drivenow planeja la seva arribada a Espanya començant primer per Madrid. La gama de vehicles està formada, entre altres, per compactes Mini (també descapotables), BMW serie 3 i l’elèctric i3

El tramvia: El ressò del passat

Mentre que les principals ciutats europees aposten fortament per aquests tipus de serveis, que faciliten el combat contra la contaminació ambiental i la reducció de despeses per a les famílies i empreses, l’Ajuntament de Barcelona no vol saber de moment res del Carsharing. Actualment només operen a la ciutat comtal unes poques empreses, com Bluemove i Avancar, però amb molts més límits que Madrid.

Barcelona el 1971 es va acomiadar dels últims tramvies. Aquests, anomenats Washingtons perquè es varen comprar l’any 1963 a la ciutat homònima, suposaven un tipus de transport totalment desfasat pels barcelonins.

L’aposta del Consistori pel tramvia confronta totalment la tendència urbanista d’una mobilitat flexible i variada. Aquest tipus de transport, un dels primers motoritzats a les ciutats, presenta més problemes que no complementar l’ús d’altres transports públics com el bus amb el lloguer de vehicles de zero emissions com els de Mercedes o Peugeot.

Inici » Historic » Barcelona i el carsharing: un greu problema urbanístic