CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
El ball de xifres de l’independentisme El ball de xifres de l’independentisme

El ball de xifres de l’independentisme

El procés independentista està aportant moltes xifres difícils d’analitzar, especialment si cada administració dóna uns números diferents, com en la manifestació de la Diada. Com podem llegir la situació del procés independentista de Catalunya a través de les xifres?
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 12 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » El ball de xifres de l’independentisme

El procés independentista que s’està vivint a Catalunya pot generar certs conflictes en funció de qui mesuri les xifres rellevants que es produeixen en cada situació important. De quina manera es pot llegir la situació del procés, doncs, a través de les xifres?

1. Les manifestacions

No és d’estranyar que just l’endemà de la Diada Nacional de Catalunya hi hagi un ball de xifres que no es posen d’acord. Aquesta pugna pot generar moltes discrepàncies, especialment perquè els números variant de manera exagerada en funció de qui els compti. En aquesta darrera manifestació els organitzadors han assegurat que es van concentrar a Barcelona més d’un milió de persones. Per contra, segons la delegació del govern, el número es queda estancat a les 350.000. La Guàrdia Urbana va calcular al voltant d’un milió més, però segons els càlculs fets pel diari El País, estaríem parlant d’un total de 484.000 persones.

Per això és rellevant observar quina és la tendència dels últims anys. Però s’ha de veure, és clar, en funció de si les dades estan agafades pels organitzadors, per la delegació del govern o pel mitjà de comunicació de torn. Sigui com sigui, en tots els casos, la tendència és clarament decreixent, i els dos anys amb més representació han estat tant el 2012 com el 2015, almenys segons els organitzadors. Sigui quina sigui la dada real, la xifra és realment molt alta per una manifestació. I això posa de manifesta que el sector independentista té una gran capacitat de mobilització.

xifres

Dades d’assistència a les últimes manifestacions de la Diada Nacional de Catalunya, segons El País

2. Un terç del cens és independentista

Com es tradueix aquesta gran capacitat de mobilització en força electoral? Calculant quants votants sobre el total del cens són independentistes. I això és aproximadament una tercera part. És una xifra molt alta, però no suficient. Però és un volum suficientment gran perquè davant d’una manifestació surti al carrer i es deixi veure. Per això es tracta d’un electorat molt mobilitzat, perquè pràcticament tots van a votar. I això comporta que si el percentatge de participació es mou entre el 60 i el 70%, amb gran facilitat destaquen i es poden col·locar cap al 50% dels vots, o fins i tot per sobre.

Per aquest motiu és tan important pel procés mantenir l’esperit de motivació que els caracteritza, i d’aquí queda justificada la pressa dels polítics en situar fites i posar dates límit per aconseguir-les. Una tercera part dels votants significa, aproximadament, 1,8 milions sobre els 5,5 del total del país. A més cal tenir en compte que entre un 25 i un 30% de la població no acostuma a participar en cap procés electoral gairebé mai.

I per tant el joc és entre els que queden, i els resultats estan més ajustats. Amb una diferència, i és que els ciutadans unionistes estan molt més fragmentats, ja que convergir i posar en un mateix sac ideologies del PP, PSC o CSQP és molt complicat, ja que no tenen una idea compartida. L’independentisme en canvi és molt fort, tot i que no suficient com per a tenir una força superior de cara a l’Estat espanyol.

3. Els principals municipis no deixaran posar les urnes

Però guanyar un referèndum no és tan fàcil, en cas que el govern català acabi aconseguint posar les urnes. Hi ha una dificultat afegida, que és la falta de col·laboració dels grans ajuntaments (aquells que passen dels 100.000 habitants), començant pel de Barcelona, que encara no se sap quin paper acabarà prenent en tot plegat (ni afavoreix al procés ni el dificulta). Si se suma aquesta dificultat a tots els antiindependentistes, la fita del procés sembla més complicada. I és que dels 11 municipis catalans amb més població (tots junts concentren el 43% de la població total de Catalunya), només 4 permetran les urnes. Aquests són Badalona, Sabadell, Reus i Girona. En canvi, Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Lleida, Tarragona, Mataró i Santa Coloma de Gramenet no cediran espais per fer les votacions.

ELS AJUNTAMENTS DECIDEIXEN

AJUNTAMENT

HABITANTS

CEDIRÀ LOCALS PEL REFERÈNDUM?

Barcelona1.620.943 habitantsNO
L’Hospitalet de Llobregat257.057NO
Badalona220.977SI
Terrassa215.678NO
Sabadell207.938SI
Lleida141.323NO
Tarragona133.954NO
Mataró124.084NO
Santa Coloma de Gramenet120.084NO
Reus107.211SI
Girona97.198 (menys de 100 mil habitants)SI

 

Totes aquestes xifres expliquen perquè aquest problema continua tan enquistat. Amb totes aquestes xifres, un referèndum poc treballat per la banda del ‘no’, podria fer guanyar perfectament el ‘sí’. El ‘no’ només tindria possibilitats si anés a votar com a mínim el 70% de la població (tenint en compte aquell percentatge tan elevat que no vota mai). Ara bé, si només votés el 60% dels catalans, segurament guanyaria el ‘sí’, gràcies al seu compromís amb la causa. Ara bé, aquesta situació donaria pas a un estat feble, ja que seria un estat on només una tercera part estarien molt decidits, i aleshores podrien anar apareixent altres dificultats.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies