CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Balanç de la política exterior de la UE al 2015: d’actor influent a influenciable Balanç de la política exterior de la UE al 2015: d’actor influent a influenciable

Balanç de la política exterior de la UE al 2015: d’actor influent a influenciable

Un informe del prestigiós centre ECFR confirma que la profunda crisi que viu la Unió Europea també es manifesta en la seva política exterior. El 2015 ha estat un any de fracassos i immobilisme
FocusMónZPortada DerechaZResto 1 February, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Balanç de la política exterior de la UE al 2015: d’actor influent a influenciable

Es confirma el que era esperable: la UE ha perdut pràcticament tota la seva influència com a actor internacional. El convuls 2015 ha paralitzat la capacitat diplomàtica de les institucions europees i ha fet que els Estats membres adoptessin una posició més individualista i defensiva.

Aquesta és la principal conclusió a la que arriba un estudi del prestigiós centre d’investigació independent European Council for Foreign Relations (Consell Europeu per a les Relacions Exteriors, o ECFR per les sigles en anglès).

L’ECFR analitza anualment la influencia externa de la Unió Europea com a actor internacional en un informe que anomena European Foreign Policy Scorecard (traduïble com “Targeta de Puntuació de la Política Exterior Europea”). La Scorecard és un anàlisi per aspectes de l’agenda europea, que van des de les “relacions amb l’Iran” fins al “canvi climàtic”, passant per les “mesures diplomàtiques i sancions contra Rússia”.

A la presentació de l’informe del 2015 l’ECFR afirma que “si bé durant els darrers cinc anys, la Scorecard anual ha fet un seguiment de les minvants capacitats europees de influir en els seus veïns, enguany l’historia s’ha convertit en la del creixent impacte d’aquests sobre la UE”. No es pot ser més explícit.

Els “grans fracassos” europeus del 2015 segons l’ECFR

Crisi dels refugiats. Els països europeus no es posen d’acord en el tracte que cal donar als refugiats. Inclús el tan costós acord per a repartir entre els Estats membres la miserable xifra de 160.000 refugiats –el Líban, Turquia i Jordània n’acullen més de 4 milions- ha acabat en res: al final de desembre, sols 272 havien estat traslladats. A més, els Estats membres no han dedicat més recursos per a millorar el control de les fronteres, i sis països han re-introduït controls fronterers.

Turquia. L’informe apunta que Europa depèn de forma creixent dels seus veïns, entre els quals destaca Turquia. El país té en les seves mans en bona mesura l’aixeta dels refugiats que escapen de Síria. La UE ha hagut de fer enormes concessions a un cada cop més autoritari Erdogan. La més sonada, segurament, fou reobrir al desembre el procés d’admissió a la UE mentre els drets i llibertats es violen cada cop més sistemàticament.

Rússia. Les relacions amb el gegant de l’est sempre han estat un dels desafiaments majors de la política comú de la UE. Al 2015, l’ECFR considera que la correlació de forces ha millorat i Europa s’ha mostrat ferma i independent, especialment renovant les sancions el passat estiu i vinculant-les a l’acompliment dels acords de Minsk sobre Ucraïna. No obstant, el Kremlin hauria aconseguit repuntar en influencia fent-se un actor clau a Síria. En qualsevol cas, però, Rússia hauria passat de ser “el problema” de la UE, a un dels molts que ara ha d’afrontar.

Resposta al terrorisme. Pocs països respongueren a la crida de solidaritat que feu Hollande després dels atemptats de Paris el 13 de novembre. França demanà ajuda militar, però només el Regne Unit, Dinamarca, Països Baixos, Suècia i Irlanda s’oferiren. De tots ells, l’únic implicat en accions militars ha estat el Regne Unit.

Iran. Un dels escassos punts positius de la Scorecard és el pacte nuclear amb l’Iran, en el qual l’acció exterior de la UE va jugar un paper important. No obstant, de fet tampoc és exactament un mèrit del present, ja que fa anys que la UE intenta acostar l’Iran i els Estats Units.

En definitiva, el 2015 ha demostrat l’estat de fragilitat en que es troba el projecte comú que és la Unió Europea com a unió de valors, d’estabilitat i fòrum d’ajuda mútua.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies