CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Austràlia: els límits del creixement econòmic contemporani Austràlia: els límits del creixement econòmic contemporani

Austràlia: els límits del creixement econòmic contemporani

El model econòmic australià és un bon exemple de per què molts països necessiten efectuar una profunda reforma de les seves economies.
MónResearchZPortada IzquierdaZResto 14 September, 2015 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (2 votes)

Inici » Historic » Austràlia: els límits del creixement econòmic contemporani

L’economia australiana ha crescut ininterrompudament durant més de 24 anys. És ja el país que més temps porta sense veure números vermells, i està a les portes de batre el record mundial d’expansió econòmica continuada (actualment el té encara els Països Baixos: 26 anys).

Tot i que el govern australià manté la confiança en que la bona ratxa es mantindrà, hi ha importants motius per pensar que l’optimisme és excessiu. Les exportacions han estat un sector clau pel creixement dels darrers 24 anys (veure gràfic inferior de tradingeconomics.com), esdevenint cada cop més i més importants respecte el conjunt de l’economia.


El país ha patit històricament una manca de competitivitat, que ha compensat amb exportacions de matèries primes. Austràlia té la sort, podem dir, de tenir vastes reserves d’algunes de les matèries clau de l’economia mundial. Segons dades del govern australià, és el primer país en reserves de minerals tan sensibles com l’or, l’urani, el zinc i el níquel.

El sector de l'energia i les matèries primeres a Austràlia. Font: govern australià

El sector de l’energia i les matèries primeres a Austràlia. Font: govern australià

Aquests materials constitueixen, com dèiem, les exportacions més importants d’Austràlia (imatge inferior). De fet, es pot comprovar com una gran majoria de les exportacions no són manufactures o serveis, sinó simples i dures matèries que algú altre transformarà en béns de consum o serveis.

Què exporta Austràlia (dades de 2013). Font: The Atlas of Economic Complexity

Què exporta Austràlia (dades de 2013). Font: The Atlas of Economic Complexity

Austràlia deu, així doncs, almenys una part important de la seva prosperitat a aquestes matèries primes, denominades habitualment commodities. Ara, aquest model es troba en greu perill. Segons apunta l’analista econòmic Anthony Fensom, referint-se al segon trimestre del 2015: “mentre que el consum de les llars, la despesa del govern i l’activitat immobiliària no residencial varen créixer, les exportacions caigueren un 3,3 per cent en comparació amb el trimestre anterior”. Sembla que el motor a reacció de l’economia s’atura, i si ho fa, és probable que el consum i la despesa no tardin en frenar.

Però quina diferència podem trobar entre els dos trimestres als quals Fensom es refereix? Senzill: l’emmalaltiment de l’economia xinesa, que es confirmà en el segon (la tan comentada crisi estival de la borsa de Shanghai, desencadenada en part per la baixada de les importacions xineses). Resulta que és aquest país el primer client de l’enorme mercat australià de commodities.

Què exporta Austràlia (dades del 2013). Font:  The Atlas of Economic Complexity

Què exporta Austràlia (dades del 2013). Font: The Atlas of Economic Complexity

L’explicació que aquí es proposa està certament simplificada, però en podem extreure varies conclusions. Primerament, que una economia nacional no es pot entendre sense la resta d’economies del món. Si Austràlia trenca finalment la seva bona ratxa, la causa directa serà el mal estat d’altres economies (la globalització és també això). En segon lloc, que és perillós que una economia es recolzi de forma desmesurada en un sector concret, ja siguin les matèries primeres, com el cas australià (o brasiler, o rus) o en el mercat financer (crisi financera de Wall Street del 2007-2008). I en tercer lloc, que un creixement basat en l’extracció i l’exportació de minerals és insostenible, per la simple veritat de la finitud dels recursos minerals. Analistes de Goldman Sachs han determinat que les reserves mundials d’or es podrien acabar en 20 anys, i les de plata, coure i níquel en uns 40.

Així doncs, Austràlia haurà de diversificar tan els seus socis comercials com la naturalesa de les seves exportacions. Perquè, si bé és veritat, com diuen economistes com Sala i Martín, que el creixement econòmic es pot mantenir indefinidament gràcies a la constant capacitat d’invenció de l’home, no és possible mantenir-lo si el basem únicament en recursos finits. Per tant, per més que Austràlia pugui batre rècords de creixement a curt termini, mai aconseguirà batre el record absolut si no canvia el seu model productiu.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies