CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Els atzucacs sense resposta del referèndum de l’1 d’Octubre Els atzucacs sense resposta del referèndum de l’1 d’Octubre

Els atzucacs sense resposta del referèndum de l’1 d’Octubre

El president Puigdemont va deixar algunes incògnites sense resoldre en l’entrevista que Màrius Carol li va fer per La Vanguardia sobre el procés independentista i la consulta del mes que ve
CatalunyaPolíticaZPortada IzquierdaZResto 4 September, 2017 CatDialeg.cat 0
5 / 5 (1 votes)

Inici » Historic » Els atzucacs sense resposta del referèndum de l’1 d’Octubre

Ja només queden 4 setmanes per arribar a l’esperat 1 d’octubre, una data desitjada pels independentistes i temuda pels contraris al referèndum. A falta de saber si s’acabaran aprovant les lleis de desconnexió a temps, Carles Puigdemont va deixar entreveure en l’entrevista que li va fer ahir el director de La Vanguardia, Màrius Carol, alguns punts sobre el procés que semblen no tenir resposta. Són els punts dèbils de la consulta? Seran els culpables que no es pugui arribar a celebrar?

1. Les urnes

La Vanguardia va encarar molt de pressa la qüestió de les urnes, però Puigdemont va evitar donar-ne algunes respostes. Davant la pregunta de qui ha pagat les urnes si no ha sigut la Generalitat, i de quin material estan fetes, Puigdemont només va respondre que el dia 1 d’octubre hi hauria prop de 6.000 urnes, i que en el moment en què el Govern aprovi el decret de convocatòria, tot estarà a punt.

Però si la Generalitat no ha pagat les urnes, qui ho ha fet? Amb qui té un deute el govern si no ha estat ell qui les ha pagat? No es tracta d’un tema menor, ja que aquest fet significa que la Generalitat li deu un favor a algú. Però a qui?

2. Els Mossos d’Esquadra

Segons el president de Catalunya els Mossos d’Esquadra s’han de limitar a fer “el que fan en totes les eleccions”. I afegeix que “ells han de garantir la seguretat. Només això”. Però en el moment en què es fan servir per guardar la seguretat d’un acte que és il·legal, s’ha produït automàticament la politització de la policia.

Aquesta és una de les primeres vegades que es veu clarament definit quin serà el paper dels Mossos d’Esquadra el dia del referèndum. Però vigilar la seguretat significa garantir que la votació es durà a terme, i per tant, impedir que les urnes siguin retirades. Aquest serà un dels punts de major conflicte si s’arriba fins a la situació d’anar a votar i no s’atura els dies previs.

3. El cens

Davant la pregunta de si la Generalitat té cens i si s’enviaran les targetes censals, Puigdemont no dóna una resposta directa. Tan sols diu que “la gent que hagi d’anar a votar serà la que formarà part del cens d’un procés electoral”. Amb aquesta resposta el més probable és que definitivament no n’hi hagi. És evident que la gent que vota forma part d’una llista, si no no hi hauria cap tipus de control sobre quantes vegades pot posar una papereta a l’urna cada persona.

El problema és que el cens sempre es fa públic, i és necessari que sigui amb un marge de temps suficient per a no ser subjecte d’errors ni manipulacions. Bàsicament es fa públic pels canvis de domicili, per les altes i les baixes, i perquè tothom pugui verificar la seva presència en les votacions. D’aquesta manera s’eviten malentesos i qüestions estranyes. Però no enviar la targeta censal i no fer públic el cens són dos fets que qüestionen la transparència del procediment, a ulls de tercers.

4. L’aprovació exprés de les lleis

La Vanguardia va preguntar si l’aprovació exprés de les lleis del Referèndum o de Transitorietat Jurídica garanteixen els drets de l’oposició en el Parlament, i Puigdemont va argumentar que si, perquè “si els donéssim més temps per debatre-ho, dirien que no s’ha de debatre i serien ells els qui ens negarien aquest dret”.

Però cal tenir en compte que en un estat de dret, qualsevol diputat pot dir el que vulgui, com per exemple que una llei no s’hauria de debatre. Si això s’apliqués a totes les lleis, qualsevol membre del Parlament pot dir el que pensa, encara que això no tregui el dret a debat. És a dir, que perquè un diputat de l’oposició no pugui qüestionar la legalitat de debatre aquestes lleis, directament no se li dóna opció a poder-les debatre.

CatDialeg.cat

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies