CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
CatDialeg
Com l’Àsia-Pacífic s’està convertint en el centre del món Com l’Àsia-Pacífic s’està convertint en el centre del món

Com l’Àsia-Pacífic s’està convertint en el centre del món

Vells enemics, com França i Vietnam i Rússia i Japó, s’acosten per necessitats estratègiques a la regió més competitiva del món. Espanya, tot i tenir importants vincles històrics amb les Filipines, és quasi bé absent a la regió
FocusMónZPortada IzquierdaZResto 22 September, 2016 Joan Prats i Amorós 0
5 / 5 (5 votes)

Inici » Historic » Com l’Àsia-Pacífic s’està convertint en el centre del món

Vells enemics s’estan acostant per guanyar pes i assegurar la seva posició en la regió que cada vegada es considera més el nou centre del món. Les economies de l’Àsia-Pacífic són les més dinàmiques i el comerç regional no cessa de créixer. Paral·lelament, l’espectacular auge de la Xina ha despertat noves tensions geopolítiques.

Per mantenir una posició forta en aquest complicat tauler de joc, Vietnam i França per una banda, i Rússia i Japó per l’altre, senten més que mai la necessitat de cooperar. Espanya, en canvi, tot i tenir intensos vincles històrics –com a potència colonial de les Filipines durant més de tres segles- segueix quasi bé totalment absent de la regió.

Hollande va a Hanoi…

Entre els passats 5 i 7 de setembre, el president francès François Hollande realitzà una visita a Vietnam. Antiga colònia francesa, aquest país adquirí la independència després d’una cruenta guerra contra les tropes colonials d’aquest país als anys 50.

60 anys després, tant França com Vietnam senten la necessitat d’entendre’s. Paris va perdre als anys 90 molta influència a l’Àfrica francòfona (Rwanda, per exemple, ha basculat de l`òrbita francòfona a l’anglòfona), i ara intenta compensar-la en la regió clau de l’Àsia-Pacífic. D’altra banda, Vietnam necessita tants socis i aliats com sigui possible (inclús els Estats Units, com informà Catdiàleg) per fer front a la Xina en la crisi del Mar de la Xina Meridional, que enfronta als dos països.

Els propòsits de la visita d’Hollande eren tant culturals (promoció del francès), econòmics (signatura d’un important acord de venta d’aparells comercials Airbus) i estratègic-militars. És aquest darrer camp el que crida més l’atenció.

França, tot i ser un país de segona línia a nivell internacional, manté un importantíssim contingent militar desplegat a l’estranger. El ministre de defensa francès, Jean-Yves Le Drian, afirmà al fòrum de cooperació en matèria de seguretat Diàleg de Shangri-La el passat mes de juny que França proposaria a la UE realitzar patrulles aèries per a promoure la llibertat de navegació a l’àrea disputada del Mar de la Xina Meridional. Ara Vietnam busca un compromís més concret del seu antic ocupant colonial. Naus de l’armada francesa, una de les més poderoses del món, han fet diverses escales a ports vietnamites. És probable que se’n segueixin veient més en els propers mesos.

… I Shinzo Abe a veure a Putin

Japó i Rússia són dos països que han mantingut unes relacions bilaterals complicades des de la fi de la Segona Guerra Mundial. Al 1945, la Unió Soviètica va envair diverses de les illes Kurils, al nord de l’arxipèlag japonès, quan Japó ja s’havia rendit incondicionalment davant els Estats Units.

Al maig, el primer ministre japonès Shinzo Abe anuncià que Japó donaria un “nou enfocament” a les relacions russo-japoneses, és a dir, que buscaria un major acostament. Amb la recent visita d’Abe a Vladivostok, a l’extrem oriental de Rússia, el 2 i 3 de setembre, queda clar que les intencions del premier japonès són ben reals.

Segons els professors de relacions internacionals James Brown i Andrei Kozinets, això suposa el trencament de la política tradicional del Japó envers Rússia, segons la qual no es pot avançar en aspectes de cooperació econòmica sense considerar la qüestió de les illes Kurils.

Ara l’enfocament és el invers: sembla que els dirigents japonesos consideren que la millora en les relacions econòmiques i de cooperació és una condició per resoldre la disputa territorial. Sorprèn com un tradicional aliat d’Estats Units com és el Japó s’apropi ara tant a Rússia, en un moment en que encara hi ha nombroses sancions que poden posar en un compromís els diplomàtics japonesos davant de Washington.

Des del punt de vista de l’estratègia regional, Japó i Rússia senten la necessitat de sumar en comptes d’enfrontar-se. Tots dos països mantenen interessos vitals a la regió de l’Àsia-Pacífic i, igual que Vietnam i França, tenen por de perdre força en aquesta estratègica regió.

Espanya, desapareguda

Existeixen motius sobrats pels ministeris d’afers exteriors d’arreu del món per a parar atenció a l’Àsia-Pacífic. Estats Units ho entengué enseguida i Obama presentà la seva famosa estratègia del “Pivot cap a l’Àsia”. Països com França, amb presència històrica a la regió, aprofiten els seus vincles del període colonial per a tornar-hi.

En aquesta situació, sorprèn que Espanya no hagi donat cap pas significatiu per a incrementar la seva presència a l’Àsia-Pacífic. Les Filipines serien, a primera vista, el soci potencial de Madrid a la regió. No obstant, la presència espanyola a les illes és cada cop més testimonial, i l’anglès ha ocupat quasi totalment la plaça que abans tenia la llengua de Cervantes.

De fet, segons investigadors com Ramon Pacheco, inclús quan les Filipines eren un domini espanyol, no existia cap política coherent envers la Xina. Mentre, països que no tenien possessions tan rellevants a la regió, com Gran Bretanya, incrementaven els contactes amb Beijing sense parar.

Espanya sempre ha demostrat tenir molt poc interès en l’Àsia-Pacífic. Actualment, molt tocada econòmicament i havent de fer front a greus problemes interns i europeus, sembla més difícil que mai que el Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació doni a l’Àsia-Pacífic l’atenció que es mereix. A mig i llarg termini, l’absència espanyola a la regió danyarà greument els interessos de Madrid en política internacional.

Imatge de portada: una curiosa imatge de François Hollande davant el bust de Ho Chi Minh, el dirigent comunista vietnamita que combaté els francesos als anys 50.

Joan Prats i Amorós

Estudiant de postgrau al Department of War Studies de King's College, Londres. Graduat en ciències polítiques i de l'administració per la UPF. He realitzat un any dels meus estudis a Sciences Po Paris, amb menció Summa Cum Laude. Apassionat de les relacions internacionals i entusiasta de la idea d'Europa. He estat assistent de l'ambaixador d'Espanya a Costa d'Ivori, secretari de l'Associació Thomas More UPF i cap d'Scouts d'Europa. "Sovint he hagut d'empassar-me les meves paraules, i he descobert que eren una dieta equilibrada", Sir Winston Churchill.

No comments so far.

Be first to leave comment below.

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Ús de cookies

Aquest lloc web utilitza cookies perquè vostè tingui la millor experiència d'usuari. Si continua navegant està donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies, punxi l'enllaç per a major informació. ACEPTAR

Aviso de cookies